Aliança Catalana va ser la sorpresa de l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El partit de dreta radical es va erigir en la formació que més creixeria en unes eleccions al Parlament, superant la CUP i els Comuns. Concretament, passaria dels actuals dos diputats a una forquilla d'entre nou i deu representants. L'augment els situaria com un dels principals grups de la cambra, consolidant-los en el mapa de partits català. Més enllà de l'estereotip que es pot tenir del seu perfil de votants, el CEO aporta algunes pinzellades per entendre quina és la manera de pensar dels seus fervents seguidors.
D'on venen els seus vots?
El partit de Sílvia Orriols és la segona formació que més percentatge de votants reté respecte de les últimes eleccions, només per darrere de VOX. El 84% dels qui van optar per Aliança Catalana ho tornarien a fer en uns hipotètics comicis. A banda d'aquests electors, AC és l'única candidatura capaç de robar votants a la majoria de partits catalans. Els únics que no se senten gens atrets pel discurs de la batllessa de Ripoll són els votants dels Comuns, amb qui no hi ha transvasament.
En canvi, un 8% dels electors de Junts es passarien al bàndol d'AC. Com també ho farien un 7% del PP, un 5% de VOX, un 4% d'Esquerra, un 1% del PSC i també un 1% de la CUP.
La immigració i l'antipolítica, temes clau
L'enquesta del CEO també mostra quines són les principals preocupacions segons la simpatia de partit. En aquest sentit, els qui s'identifiquen amb Aliança Catalana tenen unes preocupacions similars a la dels simpatitzants de VOX. De fet, es pot observar una tendència clara a les diverses respostes. Quan es parla d'ideologia i de prioritats, els votants de la dreta radical independentista són pràcticament un calc amb els de la dreta radical espanyolista. Amb tot, quan es posa pel mig la variable nacional, s'assimilen molt més a la CUP.
El 27% dels simpatitzants d'AC assenyalen la immigració com la principal preocupació, mentre que la insatisfacció política ocupa la seva segona posició amb un 21%. Seguint aquest sentiment d'antipolítica, els seus votants de 2024 són els qui més antipatia expressen respecte als electors d'altres partits. Únicament aproven als de Junts amb un 5,5 i deixen amb un suspens just als d'Esquerra (4,5). La resta obtenen resultats molt per sota del quatre.
De dretes i independentistes
Si mirem l'eix ideològic, el CEO ens mostra l'autopercepció dels seguidors de cada partit. Aquesta dada no mostra quina ideologia tenen com a tal, sinó en quina posició s'autoperceben els votants dins de l'eix esquerra-dreta. Aquí els simpatitzants d'Aliança Catalana se situen a la centredreta, més a l'esquerra que els de PP i VOX, però més a la dreta que la resta de partits i que la població en general. Si 0 és extrema esquerra i 10 és extrema dreta, ells s'autoubiquen en el 5,5. De totes maneres, s'ha de tenir en compte que l'autopercepció dels votants catalans en aquestes enquestes sempre han tendit cap a l'esquerra.
Si parlem de la seva posició en vers a la independència, l'enquesta trenca el mite que els seus potencials votants són espanyolistes. Un terç d'ells afirmen haver canviat d'opinió respecte al tema nacional i un 67% reconeix voler un estat independent. Per darrere queda l'interès per un Estat federal (15%) i per continuar com una comunitat autònoma (14%). Dins de l'espectre independentista, aquesta posició és relativament alta. Només Junts té simpatitzants amb major interès per la independència, mentre que la CUP iguala la xifra d'Aliança Catalana (67%). Més enllà d'això, quan els pregunten quina seria la seva postura davant la independència de Catalunya, el 76% respon que s'hi mostraria a favor. Bastant per sota de Junts i CUP, però per sobre d'Esquerra.
Com s'informen?
Amb la manera d'obtenir informació, veiem com els seguidors d'Aliança Catalana aposten per canals menys convencionals i s'observa una clara diferència amb els altres partits. Tot i que els votants de la resta de partits (menys els de la CUP) s'informen prioritàriament a través de la televisió, en el cas d'Aliança és només el 24% d'ells. La font d'informació que més destaca són les xarxes socials: un 41% dels seguidors de Sílvia Orriols trien aquesta via. Principalment amb Instagram i Youtube.
Poc interès per Espanya
Una altra dada curiosa del CEO és la poca simpatia que tenen els seus potencials votants pel que fa als líders polítics espanyols. Dada que va en sintonia amb aquest sentiment d'antipolítica. Quan pregunten per quin líder els agradaria com a president del govern espanyol, tant els simpatitzants cupaires (57%) com els d'Aliança Catalana (44%) responen "cap". La diferència és que un 6% dels d'AC triarien Santiago Abascal, mentre que els de la CUP tindrien una mica més de simpatia cap a Pedro Sánchez o Yolanda Díaz.
Seguretat per sobre de reduir la pobresa
Quan parlem de valorar el govern autonòmic i estatal, de nou els seguidors d'Aliança Catalana són dels més negatius, només per darrere de VOX amb uns resultats similars. AC i VOX també troben sinergies amb el desig de defensar la integritat del programa electoral per sobre de pactar per afavorir l'estabilitat parlamentària i en el seu posicionament en contra dels cordons sanitaris. Alhora, els simpatitzants dels dos partits de dreta radical coincideixen en les prioritats que creuen que hauria de tenir el Govern de la Generalitat. Tots els partits aposten prioritàriament per reduir la pobresa i les desigualtats, mentre que VOX i AC fixen com a punt més important l'ordre i la seguretat pública.
I si no votessin Aliança Catalana?
Finalment, el CEO incorpora una pregunta interessant per desxifrar cap on es poden moure els electors pròximament. "Si a les eleccions al Parlament de Catalunya tingués dret a votar per un segon partit o coalició. A quina formació votaria?". Aquí els que trien Aliança Catalana com a primera opció opten per aquestes respostes com a segon partit: Junts (32%), cap (23%), VOX (15%) i Esquerra (14%). Si mirem la resta de votants, els qui més interès tenen en la formació de Sílvia Orriols són els de Junts. Un 15% d'ells la triarien com a segona opció.
