Els automobilistes residents a Barcelona, Lleida i Tarragona paguen un 15,5% més en impostos locals que els empadronats a Madrid; un 15,7% més que els residents a València o un 100% més que els domiciliats a Santa Cruz de Tenerife.
Així ho afirma un estudi realitzat per l'associació de defensa del conductor AUTOMOBILISTES EUROPEUS ASSOCIATS (AEA), que ha analitzat les diferències de fiscalitat entre les diferents capitals espanyoles pel que fa a l'impost municipal sobre vehicles.
Aquest impost va ser creat a Espanya fa trenta-sis anys i genera uns ingressos anuals de 3.000 milions d'euros a les hisendes locals. En el cas de Catalunya la recaptació puja a 449 milions d'euros.
La llei permet a cada ajuntament fixar lliurement la seva tarifa dins d'uns marges. “I és aquesta facultat discrecional -indica AEA al seu informe-, és el que ha donat lloc que es creïn a veritables “paradisos fiscals” amb relació al pagament d'aquest impost municipal”.
“PARADISOS FISCALS CATALANS”
En el cas de Catalunya, AEA ha descobert cinc municipis que cobren als automobilistes una tarifa molt inferior a la que es cobra a la capital de província, per la qual cosa poden qualificar-se d'autèntics “paradisos fiscals” pel que fa a l'impost de vehicles.
Aquests municipis són: Aguilar de Segarra i Rajadell (Bages), les Cabanyes (Alt Penedès) i Bràfim i
Figuerola de Camp (Alt Camp).
ESTALVIS DE FINS AL 700%
Segons l'estudi d'AEA un vehicle tipus mitjà, per exemple, de 11 cavalls de potència fiscal, paga a l'Ajuntament de Barcelona 68,16 euros, mentre que el rebut d'Aguilar de Segarra, Rajadell o les Cabanyes és de només 8,52 euros, és a dir, un 700% més barat!
Aquest fet ha motivat el que nombroses empreses de lloguer i de rènting hagin concentrat la matriculació de les seves flotes en aquests municipis en què han obert sucursals pel seu favorable tractament fiscal.
A canvi, a aquests ajuntaments cada any "els toca la loteria” per l'ingrés que reben per l'impost d'uns vehicles que ni tan sols circulen, ni circularan mai, per aquesta població.
AEA explica que l'origen d'aquest fenomen dels “paradisos fiscals” es va iniciar arran de l'eliminació de l'indicatiu provincial de les matrícules espanyoles, el setembre del 2000, cosa que va permetre als propietaris de grans flotes de vehicles destinats al lloguer de cotxes i al rènting concentrar la matrícula dels seus vehicles a municipis amb una baixa fiscalitat.
Així, en municipis com Aguilar de Segarra, un poble de menys de 300 habitants del Bages, hi ha matriculats més de 6.400 cotxes, és a dir, toquen gairebé a 22 vehicles per habitant.
