Dissabte, 8 de febrer de 2025
És notícia

Qui és qui al nou govern de Pedro Sánchez?

Avatar photo

Pedro Sánchez estrena nou govern de coalició amb una considerable renovació de Ministeris. L’executiu tornarà a comptar amb 22 carteres, 12 d’elles liderades per dones i 10 per homes. A més, el nou gabinet tindrà nou cares noves, la majoria provinents de Sumar. El partit de Yolanda Díaz canviarà tots els seus representants al Consell de Ministres menys la vicepresidència segona. Una de les absències més sonades serà la de Podemos, que passarà de tenir a Ione Belarra i Irene Montero a quedar-se sense cap cartera.

Com ja va succeir amb la primera etapa de l’anterir govern de coalició, Pedro Sánchez tornarà a tenir quatre vicepresidentes. Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera tornaran a ocupar aquesta posició i s’hi afegirà la titular d’Hisenda, Maria Jesús Montero, com a vicepresidenta quarta.

Nadia Calviño, Ministeri d’Economia i Transformació Digital

L’economista Nadia Calviño (A Coruña, 1968) repeteix al capdavant de la política econòmica del govern de Pedro Sánchez, funció que ha ocupat des del primer mandat després de la moció de censura del 2018. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid i en Dret per la UNED és, des del 1994, funcionària del cos de tècnics comercials i economistes de l’Estat. Després d’ocupar càrrecs de responsabilitat a la Comissió Europea i al Fons Monetari Internacional, Calviño està ara a l’espera de saber si prospera la seva candidatura a presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI).

Yolanda Díaz, Ministeri de Treball

Yolanda Díaz (Fene, 1971) es consolida com la cara visible de Sumar a l’executiu espanyol amb el ministeri de Treball i la segona vicepresidència. La gallega i militant del Partit Comunista d’Espanya (PCE) va obtenir protagonisme entre els ministres d’Unides Podem durant la crisi sanitària per la gestió dels ERTO i el diàleg social amb patronals i sindicats i, posteriorment, per la reforma laboral, que modificava el model de contractació. En paral·lel, Díaz va guanyar pes polític després de la dimissió de Pablo Iglesias com a vicepresident el 2021. Dos anys i mig després, el soci de referència del PSOE és Sumar i no Podem, que ha quedat minimitzat amb només cinc diputats i enmig de conflictes interns amb els de Díaz.

Teresa Ribera, Ministeri de Transformació Ecològica

Teresa Ribera (Madrid, 1969) repetirà al capdavant del ministeri de Transformació Ecològica, després d’una legislatura on ha aconseguit regular temporalment el mercat majorista de l’electricitat amb el topall del gas, que va donar oxigen al govern espanyol en plena escalada de preus. Juntament amb Nadia Calviño, Ribera és un dels perfils tècnics del govern amb trajectòria internacional. Va ser directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), amb seu a París, i ha contribuït a tancar fulls de ruta internacionals com l’Acord de París i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Maria Jesús Montero, Ministeri d’Hisenda i Funció Pública

Maria Jesús Montero (Sevilla, 1966) continuarà al govern espanyol després de cinc anys al capdavant del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i guanya pes polític assumint la vicepresidència quarta. La sevillana, vicesecretaria general del PSOE, manté el seient al Consell de Ministres al capdavant de la cartera a càrrec dels pressupostos, la fiscalitat i l’ocupació pública. Com a vicesecretària general del PSOE és una de les ministres amb més pes i ha format part de l’equip negociador de la investidura. Alguns dels canvis més destacats de la legislatura han estat propiciats per la guerra d’Ucraïna i l’escalada de preus ha portat Montero a adoptar el polèmic impost a les energètiques, a la banca i a les grans fortunes.

 

Félix Bolaños, Ministeri de Justícia i Presidència

Félix Bolaños (Madrid, 1975), mà dreta del president espanyol Pedro Sánchez, continuarà a l’executiu amb el càrrec de ministre de Justícia i mantenint les competències de Presidència. Fins ara ha servit com a “persona per a tot” per Sánchez, des d’assessor jurídic a negociador polític de qüestions com els indults als líders independentistes per l’1-O, l’amnistia o l’exhumació del dictador Francisco Franco. Des de mitjans del 2021, l’advocat de formació coordina els ministres de l’Executiu i s’assegura que s’implementen les polítiques. Bolaños ha sigut un dels principals suports per a Sánchez des de la crisi del PSOE del 2016 i li va donar suport a les primàries del 2017 contra l’andalusa Susana Díaz.

 

Óscar Puente, Ministeri de Transports i Mobilitat Urbana

El diputat socialista Oscar Puente (Valladolid, 1968) arriba al ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible pocs mesos després de tornar a la palestra pública durant el fallit debat d’investidura protagonitzat pel popular Alberto Núñez Feijóo aquest mes de setembre. En aquell moment, el PSOE va sorprendre en deixar la tasca de rèplica a l’exalcalde de Valladolid, gest pensat per mostrar que el PSOE també tenia casos en els quals, tot i guanyar les eleccions, no podia arribar al govern. Puente és advocat de professió, tasca que va exercir des del 1995 fins que va ser elegit alcalde de la seva ciutat natal. A més de ser batlle durant dos mandats, el diputat ha sigut regidor i portaveu de la Comissió Executiva Federal del PSOE.

Ángel Víctor Torres, Ministeri de Política Territorial

L’expresident canari Ángel Víctor Torres és l’escollit de Pedro Sánchez com a nou ministre de Política Territorial, fins ara en mans d’Isabel Rodríguez, i incorporarà les competències en Memòria Democràtica, que ostentava Félix Bolaños. Filòleg de formació i professor d’institut de professió, Torres és secretari general del PSOE canari des del 2017 i va presidir de l’arxipèlag entre els anys 2019 i 2023. També va guanyar les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig, però el PP i CC van pactar una majoria alternativa. Actualment és diputat al Parlament canari. La cartera de Política Territorial tornarà a ser clau en una legislatura en mans de catalans i bascos. De Torres destaquen el seu perfil dialogant i poc avesat a la confrontació.

Jordi Hereu, Ministeri d’Indústria

Jordi Hereu (Barcelona, 1965) va ser alcalde de la capital catalana entre el 2006 i el 2011. De fet, va ser el candidat del PSC a succeir el llavors batlle Joan Clos perquè aquest va ser nomenat ministre d’Indústria. Així doncs, ara Hereu ocuparà una cartera que ja han ocupat anteriorment membres del PSC. Durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero van ser ministres d’Indústria José Montilla, abans de la seva etapa de president de la Generalitat, i Joan Clos, que també va ser alcalde de Barcelona entre el 1997 i el 2006. Hereu ha dedicat els últims 12 anys de la seva vida a l’empresa privada apartat de la primera línia política tot i que no ha deixat de militar al PSC.

Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura

Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) serà l’encarregat de pilotar el Ministeri de Cultura del nou govern espanyol dins la quota de Sumar, formació de la que és portaveu, i dels comuns. Economista i diplomàtic de carrera, Urtasun ha centrat gran part de la seva vida política lluny de Madrid, amb una àmplia experiència a Brussel·les, on des del 2014 exerceix com a eurodiputat. L’exdirigent d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ha estat l’escollit per assumir la cartera de Cultura i prendre així el relleu de Miquel Iceta. Aquest serà, doncs, un dels ministeris que canviarà de color aquesta legislatura i passarà de mans socialistes a Sumar, però seguirà en mans d’un català.

Mónica García, Ministeri de Sanitat

La líder de Més Madrid a l’Assemblea de Madrid, Mónica García, ha estat escollida per liderar el ministeri de Sanitat. S’ha confirmat després de dies sonant el seu nom, en ser una de les persones de confiança de la líder de Sumar i vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz. Llicenciada en Medicina i Cirurgia i especialista en anestesiologia a l’Hospital 12 d’Octubre, García ha liderat una oposició forta a l’Assemblea de Madrid contra la presidenta de la comunitat, la popular Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de Sumar recompensa així la trajectòria de García en l’avenç de les esquerres a Madrid i la incorpora al gabinet de ministres del nou govern espanyol dins la quota de Sumar.

Sira Rego, Ministeri de Joventut i Infància

La política i nutricionista Sira Abed Rego (València, 1973), serà la nova ministra d’Infància i Joventut. Es tracta d’una de les apostes de Sumar per al nou executiu de Pedro Sánchez, i pel seu perfil és considerada una de les veus més polítiques i ideològiques que ha ubicat Yolanda Díaz al govern de coalició. Rego ha passat els darrers anys al Parlament Europeu després de liderar al 2019 la llista d’Esquerra Unida. Està considerada la mà dreta d’Alberto Garzón, que recentment ha anunciat que deixa la política i això fa que se la pugui presentar com el seu relleu al si del nou executiu. Rego milita al Partit Comunista d’Espanya (PCE), Ecologistes en Acció i CCOO, i en el marc europeu és presidenta de ‘The Left in the European Parliament’.

Isabel Rodríguez, Ministeri d’Habitatge

Isabel Rodríguez García (Abenójar, 1981) deixa de ser la cara visible del govern espanyol que dona explicacions cada setmana a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Abandona així un perfil més polític i la cartera de Política Territorial per posar-se al capdavant d’un ministeri de nova creació, el d’habitatge. Entre les seves principals funcions, Rodríguez haurà d’impulsar l’aplicació de la polèmica llei d’habitatge aprovada en la legislatura passada que vol limitar el preu dels lloguers. Després d’anys de negociacions, la norma encara no s’ha aplicat. I un dels primers aspectes que s’han de tirar endavant és fixar l’índex de referència de preus.

José Luis Escrivá, Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions

José Luis Escrivá (Albacete, 1960) salta del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que compta amb el pressupost més voluminós de tot l’executiu espanyol, a la nova cartera de “Transformació Digital”. El seu canvi es produeix en un context de certa interinitat a les carteres econòmiques del nou govern de Pedro Sánchez per la possibilitat que la vicepresidenta i ministra d’Economia Nadia Calviño marxi aviat a la presidència del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Enmig d’aquest escenari Escrivá repeteix com un dels noms del govern amb major experiència al món de les finances. No en va, ha estat al sector bancari, a institucions monetàries internacionals i a organismes reguladors com l’Airef.

Elma Saiz, Ministeri de Seguretat Social

Elma Saiz Delgado (Pamplona, 1975) és una de les cares noves del nou govern de Padro Sánchez com a ministra de Seguretat Social. Entre el 2008 i fins al gener del 2012 va ser delegada del govern espanyol a Navarra. I també ha exercit de consellera d’Economia i Hisenda del govern de Navarra en l’anterior govern autonòmic presidit per Maria Chivite. Després de les eleccions municipals del 28 de maig, Saiz passa a ser regidora de l’Ajuntament de Pamplona. Ara l’experta en fiscalitat fa el salt al Consell de Ministres agafant una cartera que en l’anterior legislatura estava en mans de José Luis Escrivá i tenia més atribucions.

José Manuel Albares, Ministeri d’Exteriors

El diplomàtic José Manuel Albares (Madrid, 1972) repeteix al govern de Pedro Sánchez després d’aterrar al Ministeri d’Exteriors el 2021 amb el repte d’encarrilar les relacions amb el Marroc. Va reemplaçar a la també diplomàtica Arancha González Laya desprès d’un xoc amb Rabat. Ha sigut ambaixador d’Espanya a França, secretari general d’Afers Internacionals, Unió Europea, G20 i Seguretat Global al gabinet del president del govern espanyol i ha actuat de mà dreta de Pedro Sánchez tant a la Unió Europea com a les trobades del G20. Durant l’anterior mandat, Albares ha mantingut un perfil baix en un context d’alta tensió internacional marcat per la guerra d’Ucraïna, el xoc entre Hamás i Israel i la presidència espanyola de la Unió Europea.

Margarita Robles, Minsteri de Defena

La jutgessa Margarita Robles (Lleó, 1957) seguirà al capdavant del Ministeri de Defensa al nou govern de Pedro Sánchez. Amb aquesta decisió, el president confirma l’estratègia de continuïtat marcada per a les carteres, com Exteriors, més vinculades a la política internacional en un context de tensió bèl·lica a Europa (Ucraïna) i Orient (Israel). Llicenciada en dret per la UB, Robles porta al capdavant del departament que dirigeix les forces armades des del 2018, quan Sánchez va accedir al govern espanyol després de la moció de censura a Mariano Rajoy. En el passat, Robles ha sigut vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i magistrada al Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional.

Pablo Bustinduy, Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030

Pablo Bustinduy Amador (Madrid, 1983) és el nou ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Tot i que va ser diputat al Congrés entre els anys 2016 i 2019, és conegut sobretot per haver guanyat les primàries de Podem per encapçalar la llista a les eleccions europees de l’any 2019 i haver-hi renunciat poc després. Des d’aleshores s’havia anat allunyant de Podem i es va sumar al corrent liderat per Íñigo Errejón, que finalment va trencar amb el partit lila. A la darrera campanya electoral espanyola va fer costat a Sumar i fins i tot va participar en algun acte d’En Comú Podem. Ara assumirà una cartera que integra precisament la que ocupava la secretària general de Podem, Ione Belarra, i Consum, que era d’Alberto Garzón (Izquierda Unida).

 

Pilar Alegria, Ministeri d’Educació i Esports

Pilar Alegría Continente (La Zaira. Saragossa, 1977) guanya pes polític en el nou executiu com a portaveu del govern espanyol en substitució d’Isabel Rodríguez. I manté, com en la passada legislatura, la cartera d’Educació sumant les competències en Esports. És considerada del nucli dur de Pedro Sánchez però no sempre ha format part de l’entorn de l’actual president del govern espanyol. De fet, juntament amb Eduardo Madina, va ser l’encarregada de registrar la candidatura de Susana Díaz a les primàries contra Sánchez. Alegría és la cara visible dels PSOE des de l’estiu del 2022, quan va ser nomenada portaveu. I ara serà la protagonista de les roda de premsa de cada setmana posteriors al Consell de Ministres.

 

Diana Morant, Ministeri d’Universitats

Diana Morant Ripoll (Gandia, 1980) repetirà com a ministra de Ciència i Innovació del govern espanyol i assumirà també les competències del que fins ara era el Ministeri d’Universitats, que desapareix com a tal. Morant va entrar a l’executiu l’estiu de 2021 arran de la remodelació que va dur a terme el president espanyol, Pedro Sánchez, i que va suposar la sortida de Pedro Duque del Ministeri de Ciència i Innovació. Enginyera de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València (UPV), la socialista va ser també alcaldessa de Gandia (Safor) entre els anys 2015 i 2021.

Fernando Grande-Marlaska, Ministeri d’Interior

Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 1962) repeteix al ministeri d’Interior, una cartera complicada que manté des del 2018, quan va entrar al govern de Pedro Sánchez posterior a la moció de censura a Mariano Rajoy. Jutge de professió i obertament gai, Marlaska ha sigut les darreres setmanes un dels blancs preferits dels insults que s’escoltaven a les protestes de l’extrema dreta contra l’amnistia pactada entre el PSOE i l’independentisme. Amb la seva elecció Sánchez confirma la seva aposta per revestir de continuisme les denominades carteres “d’Estat” -Defesa, Exteriors i Interior- i de tancar files amb el seu nucli dur en un moment polític marcat per l’hostilitat de la judicatura i la dreta a la llei de perdó als encausats del procés.

 

Luis Planas, Ministeri d’Agricultura

Luis Planas (València, 1952) ha sobreviscut a totes les remodelacions i es manté a Agricultura, on va arribar el 2018 quan Pedro Sánchez va ser escollit per primera vegada president del govern espanyol. Només entre maig del 2019 i gener del 2020 va assumir de manera interina els assumptes del Ministeri de Política Territorial perquè Meritxell Batet va abandonar el ministeri en ser escollida presidenta del Congrés. És llicenciat en Dret per la Universitat de València però la seva carrera política va arrencar a Andalusia. Allà va exercir de conseller d’Agricultura de la Junta d’Andalusia sota la presidència de José Antonio Griñán i de conseller de la Presidència amb Manuel Chaves.

Ana Redondo, Ministeri d’Igualtat

Ana Redondo García (Valldolid, 1966), s’incorpora a l’executiu de Pedro Sánchez com a nova ministra d’Igualtat. La segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Valladolid i exportaveu socialista a les Corts de Castellà i Lleó, recupera per al PSOE una cartera que fins ara ostentava Irene Montero. Redondo va guanyar pes dins de l’estructura del PSOE de Castella i Lleó quan Oscar López va ascendir a la secretaria general dels socialistes castellanolleonesos, i des d’aleshores ha ocupat diversos càrrecs dins de l’organigrama dels socialistes castellanolleonesos. És llicenciada en Dret i doctora en Dret Constitucional, i imparteix classes a la Universitat de Valladolid.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La regidoria de Cultura lliura els premis de l’onzena edició del ‘Roca Plana’

Notícia següent

Es celebra el concurs musical Higini Anglès a Reus

Notícies relacionades