Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Garantir que tots els passatgers dels autobusos interurbans de Catalunya puguin viatjar asseguts i amb el cinturó de seguretat cordat sembla una exigència raonable, especialment després d'un accident amb desenes de ferits. Però convertir aquesta mesura en realitat planteja un repte logístic i econòmic considerable: caldrien almenys 700 autobusos més i més d'un miler de conductors addicionals. És el càlcul que ha posat sobre la taula el Govern, tot i que altres fonts atribuïdes al Departament de Territori eleven la necessitat fins als 800 o 1.000 vehicles.
El debat sobre la seguretat del transport públic s'ha intensificat després de l'accident de Fogars de Montclús, al Montseny, i ja ha arribat al Parlament de Catalunya de la mà de diverses plataformes d'usuaris del Maresme.
Segons recull el diari Ara, el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, va exposar aquestes xifres en un acte de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU). «700 autobusos i més de 1.000 conductors. Com es fa això?», es va preguntar, i va reclamar «reflexionar amb el cap fred i no de manera precipitada» abans de plantejar canvis generals en la normativa.
Les declaracions arriben després que la consellera d'Interior, Núria Parlon, obrís la porta a revisar les condicions en què els passatgers poden viatjar drets als autobusos interurbans i a estudiar-ne la prohibició. Per la seva banda, altres fonts atribuïdes al Departament de Territori i recollides per La Vanguardia situen entre 800 i 1.000 el nombre de vehicles addicionals que caldrien per eliminar els trajectes amb passatgers dempeus.
Actualment, Catalunya disposa d'uns 1.600 autobusos interurbans. Incorporar-ne 700 més suposaria ampliar la flota fins als 2.300 vehicles, un increment del 43,8%. A aquesta inversió caldria sumar-hi la contractació de més d'un miler de conductors, en un sector que ja alerta de les dificultats per cobrir les necessitats actuals.
Un accident amb 83 ferits que reobre el debat
L'origen immediat de la controvèrsia és l'accident del 25 d'octubre a Fogars de Montclús, al Vallès Oriental. Un autobús de la companyia Sagalés que cobria la línia entre el Centre d'Informació de Fogars i Santa Fe del Montseny va sortir de la carretera en un tram de revolts i es va precipitar per un terraplè d'uns 20 metres. El sinistre va deixar 83 persones ferides, set de les quals greus, segons el balanç difós pels serveis d'emergències.
Una part dels passatgers viatjava dreta, tot i que no s'ha concretat públicament quants ocupants es trobaven en aquesta situació ni si el vehicle superava l'aforament autoritzat. L'accident va posar el focus en una pràctica habitual en algunes línies interurbanes: transportar persones dempeus en vehicles que circulen per carreteres fora de les poblacions, sense que aquests passatgers disposin d'un seient ni d'un cinturó de seguretat.
L'endemà del sinistre, Núria Parlon va obrir la porta a revisar aquesta pràctica. «Hauríem de veure realment si això no s'ha de canviar», va afirmar. La proposta, però, ha topat amb les reticències del sector i amb les dificultats que assenyala el Departament de Territori.
Nadal no descarta estudiar modificacions puntuals en determinats trajectes, com ara obligar a viatjar assegut en algunes línies de muntanya o reduir la velocitat en punts concrets. En canvi, rebutja una transformació generalitzada sense haver-ne calculat abans les conseqüències.
Què diu la normativa sobre viatjar dret a 80 km/h?
La legislació actual permet que determinats autobusos interurbans transportin passatgers drets, sempre que el vehicle estigui homologat per fer-ho i no se superi la capacitat màxima autoritzada.
L'article 48.1.b del Reglament general de circulació, modificat el juny del 2026, estableix que els autobusos autoritzats a transportar persones dempeus no poden superar els 80 quilòmetres per hora fora de poblat, independentment del tipus de via. El mateix límit s'aplica als autobusos que no disposen de cinturons de seguretat.
Per tant, viatjar dret en un autobús interurbà no és necessàriament una infracció, sempre que es compleixin les condicions establertes. El debat se centra ara en si aquesta possibilitat s'hauria de mantenir en trajectes per carretera, on una frenada brusca, una col·lisió o una sortida de la via poden tenir conseqüències especialment greus per als ocupants que no disposen de cap sistema de retenció.
Els usuaris del Maresme porten la reivindicació al Parlament
Les plataformes d'usuaris del Maresme reclamen prohibir que els passatgers viatgin drets als autobusos interurbans que circulen per vies ràpides i garantir que tothom pugui utilitzar el cinturó de seguretat.
Aquest dijous, representants de diverses entitats ciutadanes s'han reunit al Parlament amb els grups de la CUP, ERC, Comuns, Junts, PSC i PP per presentar-los una proposta de resolució que demana canvis legislatius i millores en el servei. La iniciativa està encapçalada per Millorem Bus Baix Maresme i compta amb el suport del Moviment 807, que agrupa usuaris d'Argentona i Cabrera de Mar, i del Moviment Ciutadà 11.1 i 11.2, vinculat a les línies que connecten Mataró amb Barcelona.
Les entitats denuncien que la saturació dels autobusos és un problema estructural que s'ha agreujat arran de les incidències de Rodalies. Molts usuaris han optat pel transport per carretera davant la manca de fiabilitat del tren, però s'han trobat amb vehicles plens, passatgers asseguts als passadissos i persones que es queden a les parades perquè ja no hi ha espai per pujar.
«És molt perillós», ha advertit a l'ACN Gemma Esteve, una de les portaveus de la iniciativa i usuària habitual de la línia e11.1 entre Mataró i Barcelona. Esteve explica que fa quinze anys que utilitza aquest servei i que sempre hi ha vist passatgers drets, però que la situació ha empitjorat amb els problemes ferroviaris. Les plataformes asseguren que, en determinades línies i hores punta, més de la meitat dels viatgers han de fer el trajecte drets o asseguts als passadissos.
Els representants dels grups parlamentaris s'han compromès a demanar la compareixença de Manel Nadal perquè expliqui les mesures previstes per descongestionar els autobusos del Maresme i concreti com es distribuiran els 21,5 milions d'euros del pla de xoc anunciat per la Generalitat. Les entitats també volen participar en aquesta compareixença i han acordat tornar a reunir-se amb els partits després de les festes de Nadal per comprovar si els compromisos es tradueixen en actuacions.
Més freqüències o passatgers que es queden a les parades?
Les reivindicacions de les plataformes van més enllà de prohibir que els passatgers viatgin drets. També demanen incrementar les freqüències, incorporar autobusos articulats de més capacitat i establir mecanismes permanents per controlar l'ocupació i informar els usuaris en temps real.
El principal repte és que, si es prohibeix viatjar dret sense ampliar l'oferta, una part dels passatgers que actualment poden pujar als autobusos es podrien quedar a les parades. L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha advertit que una prohibició generalitzada podria traslladar les aglomeracions de l'interior dels vehicles a les parades.
La patronal del sector, FECAV, defensa que les empreses compleixen la normativa vigent i adverteix que qualsevol canvi que obligui a transportar tots els usuaris asseguts hauria d'anar acompanyat d'un increment substancial de les expedicions. Les operadores també recorden que ja estan assumint reforços per compensar les deficiències del servei ferroviari.
Al Maresme, la Generalitat preveu reforçar diverses connexions abans del 6 de desembre. Entre les actuacions anunciades hi ha set expedicions addicionals per sentit a la línia 618, entre Pineda, Calella, Sant Pol i Barcelona; la creació de la línia 619, que connectarà diverses poblacions de l'Alt Maresme amb l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i Barcelona, i dues freqüències més a primera hora del matí en la connexió entre Tordera, Blanes i la capital catalana.
En el cas concret de Fogars de Montclús, Territori ha optat per una solució específica: substituir l'autobús de gran capacitat per dos vehicles més petits que circularan conjuntament. D'aquesta manera, es mantindran les freqüències i s'adaptarà el servei a les característiques de la carretera de muntanya.
