La guerra a l’Orient Mitjà està provocant un fort augment dels costos de producció agrària a Catalunya, especialment pel que fa al gasoil agrícola, l’energia i els fertilitzants, en un moment de gran consum per part del sector. Les organitzacions agràries alerten que la situació pot abocar molts agricultors a un altre any de pèrdues i reclamen mesures urgents a les administracions.
“El costos són inassumibles i ens aboquen a un altre any de pèrdues considerables”, lamenta a l’ACN el cap sectorial de cereals de JARC, Vicenç Pascual. El sector del cereal és un dels que preveu patir més l’impacte de la crisi, en una campanya que ja està condicionada per les pluges, que mantenen alguns camps impracticables.
Segons denuncia el president d’Asaja Catalunya, Pere Roqué, des de l’esclat del conflicte els preus dels fertilitzants han augmentat un 40% i el gasoil agrícola s’ha encarit més d’un 30%. Aquesta situació arriba en un moment clau per a molts cultius herbacis, cereals i fruiters.
El cereal, especialment afectat
La situació és especialment delicada per al cereal, que es troba en plena campanya d’adob. El preu de la tona d’urea, un fertilitzant nitrogenat molt utilitzat, ja supera els 650 euros, quan al desembre costava uns 450 euros.
“Aquests 200 euros de més per tona equivalen a 1.000 quilos de gra i, si abans els números ja eren justos, ara ja anem directament a pèrdues”, adverteix Pascual.
Aquest encariment s’explica, en part, per la paralització d’una part de l’activitat de grans plantes d’urea en països com Qatar i l’Iran, que concentren prop d’una quarta part de la producció mundial. A això s’hi suma el tancament de l’estret d’Ormuz, que està tensionant encara més el mercat. “Hi ha una subhasta a veure qui paga més pel poc producte que hi ha”, resumeix Pascual.
Alguns agricultors es plantegen no sembrar panís
Davant aquest escenari d’incertesa, alguns agricultors de zones de regadiu que van més endarrerides es plantegen no sembrar panís i deixar els camps en guaret per evitar pèrdues.
“Amb la incertesa que hi ha, no te la pots jugar”, reconeix Pascual, que també reclama canvis en la normativa de dejeccions per reduir la dependència de fertilitzants externs.
Les organitzacions agràries també denuncien una possible especulació amb el preu del gasoil, essencial per al funcionament de tractors i maquinària agrícola. “No pot ser que un gasoil que ja teníem aquí i que ens estan servint ara pugi tant perquè ens repercuteixin el preu d’un carburant a futur”, critica el responsable de JARC.
El sector reclama mesures urgents
Davant l’escalada de costos, Unió de Pagesos, JARC i Asaja reclamen mesures immediates a les administracions. Entre les principals demandes hi ha una rebaixa de l’IVA sobre el gasoil professional agrari per reduir l’impacte de l’encariment del combustible.
El responsable de Fiscalitat d’Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, alerta que el context és “molt volàtil” i adverteix que la crisi podria “enquistar-se”, tal com va passar amb l’encariment de l’energia arran de la guerra d’Ucraïna.
Pel que fa als fertilitzants, JARC demana suspendre temporalment el mecanisme d’ajust en frontera per carboni (CBAM), que aplica la Unió Europea i que imposa un aranzel d’entre 30 i 40 euros per tona a les importacions per equiparar els costos de CO₂ amb la producció europea. Asaja, per la seva banda, reclama a l’Estat que busqui una solució negociada amb els principals països productors.
L’impacte arribarà al cistell de la compra
El sector també adverteix que l’augment dels costos acabarà repercutint en els consumidors. Les organitzacions agràries reclamen que es faci complir la Llei de la cadena alimentària, que prohibeix vendre per sota del cost de producció però que, segons denuncien, sovint no s’aplica de manera efectiva.
Unió de Pagesos demana als observatoris alimentaris que actualitzin els costos de producció dels diferents sectors per garantir que els agricultors rebin un preu just.
Segons explica Roqué, només amb els sobrecostos acumulats aquest 2026 produir un quilo de fruita ja és entre 12 i 13 cèntims més car. Per això, considera que als pagesos se’ls hauria de pagar com a mínim entre 65 i 70 cèntims per quilo per garantir la viabilitat de les explotacions.