L'entrada en funcions aquest agost de 31 nous secretaris-interventors habilitats per l'Estat a Catalunya ha encès les alarmes entre els ajuntaments més petits. Segons denuncia l'Associació de Micropobles, aquesta mesura podria provocar una paràlisi administrativa en consistoris on actualment ja hi ha un secretari interí que haurà d'abandonar el càrrec.
Situació actual i temors dels micropobles
Aquests professionals es destinaran a municipis que disposen ja d'un secretari provisional, fet que obliga aquests últims a plegar. A més, des de l'entitat es manifesta la inquietud que els nous habilitats no trobin atractius els micropobles, especialment aquells amb menys habitants, i optin per traslladar-se a ajuntaments més grans mitjançant comissions de serveis. Això podria deixar molts pobles sense aquesta figura essencial pel seu funcionament.
Joan Solà, president de l'Associació de Micropobles, explica que "tant en un micropoble com a una ciutat de 100.000 habitants, el secretari-interventor és una figura clau perquè són els que donen fe de tot, per fer els pagaments o per poder convocar el ple".
La manca d'aquest perfil suposa una aturada total del dia a dia municipal, tal com exemplifica Collsuspina (Moianès), on durant un any no van poder celebrar plens ordinaris per falta d'aquest professional.
L'impacte dels nomenaments publicats pel Butlletí Oficial de l'Estat
Un cas paradigmàtic és precisament Collsuspina, on després d'anys intentant solucionar la manca d'un secretari –incloent-hi un interí durant 14 anys i posteriorment una persona externa nomenada per la Generalitat– finalment es va establir una agrupació compartida amb Tavèrnoles (Osona).
No obstant això, el passat 8 d'agost el BOE va publicar els noms dels 31 nous secretaris-interventors habilitats destinats a Catalunya; entre ells figura el nomenament per Tavèrnoles. Aquesta decisió implica que el secretari interí haurà de deixar el seu càrrec tant allà com a Collsuspina.
L'alcaldessa Laia Oller adverteix: "Sabem que la persona ve amb ganes de treballar i que té voluntat, però estem preocupats perquè aquestes persones habilitades han passat un examen molt dur a un nivell molt alt d'oposicions i ens fa por que, essent un municipi de menys de 400 habitants, no siguem prou atractius". En cas que aquest nou designat demani una comissió de serveis en un altre lloc, caldrà tornar a començar tot el procés després dels esforços realitzats fins ara.
Resposta institucional i mesures previstes
Després d'admetre la complexitat del problema, la Direcció General d'Administració Local, via Francesc Belver —director general—, assenyala que aquests nous habilitats substitueixen interins existents i no cobreixen vacants pendents. Aquesta acció respon al compliment normatiu europeu destinat a reduir la temporalitat en les administracions públiques i prohibeix als interins assumir les comissions de servei.
Tot i reconèixer les limitacions imposades per la legislació vigent —amb Belver afirmant: "No poden anar contra la norma"— s'estan explorant alternatives conjuntament amb les diputacions catalanes. Entre aquestes destaca la imminent creació durant aquesta tardor d'una borsa d'opositors destinada a donar suport temporal als consistoris necessitats. Aquesta iniciativa es basa en experiències pilot positives desenvolupades recentment amb la Diputació de Barcelona.
A més s'estan impulsant campanyes conjuntament amb universitats per promoure coneixement sobre aquesta professió i fomentar vocacions. El Govern també treballa a garantir condicions salarials mínimes atractives pels professionals destinats als municipis menuts.
Diversitat situacional entre municipis i demanda urgent d'ajustaments
S'ha expressat preocupació davant del fet que alguns nomenaments es facin durant el mes d'agost —moment tradicionalment dedicat a vacances— fet considerat un indici clar del desconeixement envers les particularitats dels micropobles catalans.
També genera inquietud l'impacte econòmic derivat dels possibles acomiadaments o indemnitzacions associades als canvis administratius; però des del Govern asseguren que no repercutiran directament als consistoris atès que són substitucions entre interins.
A Santa Maria d'Oló (Moianès) s'ha viscut recentment aquest conflicte: després del cessament formal del secretari seleccionat al juliol s'ha anunciat via BOE al mes següent una nova assignació diferent per cobrir aquell mateix lloc.
Manca persistent en altres localitats petites
Més crítica és la situació viscuda a Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), poble amb 790 habitants sense cap secretari fix ni provisional després del venciment prematur del contracte anterior proporcionat per Generalitat. L'alcalde Joan Pons detalla: "En teníem una que ens l'havia facilitat la Generalitat, però el màxim permès són tres anys (...) se li va rescindir el contracte; aquesta persona es va quedar a l'atur, i nosaltres sense la figura del secretari".
Aquest municipi ha hagut dependre puntualment dels serveis prestats excepcionalment des de Diputació per poder efectuar actes urgents com desbloquejar subvencions o convocar plens extraordinaris després d'una absència continuada superior als vuit mesos sense ple ordinari celebrat.
Iniciatives recents i obstacles legals
Aquest maig passat, sota competència recuperada recentment pel Departament de Presidència via Direcció General d’Administració Local, s’han creat 540 places noves d’aquest col·lectiu professional orientades principalment als municipis menuts. D’aquestes places previstes –432 seran accessibles lliurement mentre les altres corresponen promoció interna– gairebé meitat estan destinades específicament al perfil combinat de secretaria-intervenció.
No obstant això, el Col·legi Oficial estatal d’aquests professionals ha presentat recurs judicial contra aquesta oferta pública catalana demanant mesures cautelars paralitzadores mentre duren les discrepàncies legals respecte al traspàs competencial.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat