Ecologistes en Acció ha fet públiques les banderes negres de la costa catalana per a l’estiu del 2026, un distintiu que assenyala els punts del litoral amb problemes de contaminació, pressió urbanística o mala gestió ambiental. A diferència de les banderes blaves, que reconeixen la qualitat de l’aigua, els serveis, la seguretat i l’accessibilitat, les banderes negres volen posar el focus en els impactes que amenacen els espais costaners.
Enguany, l’entitat ha assenyalat sis punts del litoral català, dos per cada demarcació. Les banderes negres van des de l’Ametlla de Mar fins a Begur, i afecten espais de Tarragona, Barcelona i Girona.
L’Ametlla de Mar
A la demarcació de Tarragona, una de les banderes negres és per al litoral de l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre. Ecologistes en Acció denuncia l’episodi de contaminació química que es va detectar l’estiu passat, quan una escuma blanca, viscosa i amb olor química va aparèixer a la platja de Pixavaques i es va estendre per altres platges del municipi. El litoral es va tancar preventivament el 8 d’agost, però l’origen de la substància encara no s’ha aclarit.
Segons l’entitat, la manca d’informació pública i l’absència de mesures preventives van generar preocupació entre la ciutadania. Tot i que no es van registrar afectacions entre els banyistes i la substància es va diluir amb el pas de les hores, Ecologistes en Acció considera que l’episodi evidencia una gestió insuficient i el risc que es pugui repetir.
Platja de la Paella de Torredembarra
La segona bandera negra de Tarragona recau sobre la platja de la Paella de Torredembarra, al Tarragonès. En aquest cas, l’entitat critica les extraccions de sorra fetes durant els darrers anys per regenerar platges d’altres municipis i alerta dels impactes sobre la fauna protegida, la formació de llacunes insalubres i l’augment del risc d’inundacions al passeig marítim.
A més, Ecologistes en Acció denuncia l’existència d’un sobreeixidor del sistema de clavegueram que aboca aigües residuals directament a la sorra. Segons l’entitat, aquestes aigües recorren més de cent metres de platja fins a arribar al mar i generen una zona contaminada amb residus fecals, a més d’afavorir l’aparició de plantes invasores a l’entorn dunar.
Sant Adrià de Besòs
A la demarcació de Barcelona, una de les banderes negres és per al litoral de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. Tot i que la platja es va descontaminar el 2023, Ecologistes en Acció adverteix que encara podrien quedar restes de contaminació i reclama una anàlisi completa del subsol del parc litoral.
L’entitat demana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que estudiï el risc real de la zona, impulsi la descontaminació pendent i aposti per una renaturalització de l’espai. També reclama més sensibilitat ambiental en la gestió d’aquest tram del litoral metropolità.
Desembocadura del Llobregat
La segona bandera negra de Barcelona és per a la desembocadura del riu Llobregat, vinculada al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Ecologistes en Acció alerta que la llacuna de la Ricarda és un espai d’alt valor ecològic protegit per la Unió Europea i considera que el projecte comporta un alt risc ambiental i jurídic.
Golfet de Palafrugell
A Girona, una de les banderes negres és per al Golfet de Palafrugell i altres cales de la Costa Brava, per l’augment d’embarcacions d’esbarjo. L’entitat denuncia que l’ancoratge desordenat degrada les praderies de fanerògames, arrenca vegetació marina i altera l’ecosistema, malgrat que la normativa catalana ho prohibeix.
Ecologistes en Acció reclama més vigilància, sancions, boies ecològiques i mesures per limitar l’afluència d’embarcacions en aquests espais sensibles.
Muntanyes de Begur
L’última bandera negra és per a les muntanyes de Begur, al Baix Empordà, per la pressió urbanística. L’entitat alerta que les noves edificacions amenacen valors naturals i connectors ecològics en un espai protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural des del 1992.
Tot i les mobilitzacions i les al·legacions impulsades per entitats ecologistes i plataformes locals, Ecologistes en Acció considera que la pressió urbanística continua sent elevada i reclama més protecció efectiva per evitar la degradació d’aquest entorn.
