Els primers sis mesos de pla 'Kanpai' contra la multireincidència han permès detenir més de 470 persones amb més de 4.000 antecedents. Ho han apuntat la consellera d'Interior, Núria Parlon, i els màxims responsables del cos en una roda de premsa de balanç en què ha avisat que Interior i els Mossos "han declarat la guerra a la delinqüència" i ha advertit que es continuarà actuant amb "tolerància zero" contra la persistència.
Des del passat mes d'abril s'han fet un total de 135 dispositius 'Kanpai' a 28 municipis de tota Catalunya amb més de 6.300 policies implicats, tres quarts parts dels quals membres dels Mossos. També s'han registrat 180 investigats amb un miler d'antecedents i s'han fet 24.000 identificacions amb més de 53.000 antecedents.
A més, s'han recuperat 2.000 telèfons mòbils, s'han investigat divuit persones per receptació i s'han comissat 115.850 euros en efectiu. Alhora, s’han detectat diversos punts de receptació d'objectes robats.
Núria Parlon ha assegurat que les dades dels primers sis mesos del 'Kanpai' són “molt positives” i ha considerat que mostren una feina “molt coordinada” entre els diferents cossos policials i també amb agents de seguretat privada.
Ha posat en valor la feina que s’ha dut a terme des de l’àmbit de la intel·ligència policial i ha remarcat que el pla “és una eina molt bona que ha vingut per quedar-se”. Així, ha afirmat que es continuarà desplegant mentre s’avança cap a l’objectiu de disposar de 25.000 mossos i consolidar l’estratègia de confiança amb la ciutadania.
Segons la consellera, la nova estratègia ha contribuït a reduir la sensació d’impunitat i a transmetre un missatge clar als delinqüents: “Han de tenir clar que no poden campar lliurement per Catalunya”. Així, ha destacat que s’hagi passat de centrar la tasca policial en protegir béns i persones i actuar des del punt de vista de la víctima, a posar el focus en el delinqüent.
“Interior i els Mossos hem declarat la guerra a la delinqüència”, ha remarcat la consellera que ha advertit que es mantindrà una política de “tolerància zero” amb els multireincidents i també amb els “bulos” que associen immigració i delinqüència.
PERFIL DEL MULTIREINCIDENT
El comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, ha detallat el perfil del detingut objecte del pla. Ha dit que es tracta d’una persona que acumula un nombre rellevant de detencions relacionades sobretot amb delictes contra el patrimoni, majoritàriament robatoris i furts, i que “no mostra indicis que hagi d’abandonar l’activitat delictiva”. Entre els factors que expliquen aquesta persistència, els Mossos han apuntat el poc arrelament, l’escassa integració, el baix cost d’oportunitat i les dificultats per fer efectives les sancions.
El comissari ha recordat que fins ara, especialment a Barcelona, es considerava persistent qui tenia més de set antecedents per furts o robatoris, o cinc si algun implicava violència. “Són persones oportunistes que actuen en zones que coneixen bé, fet que els permet moure’s amb facilitat i ocultar els objectes sostrets”, ha detallat. Així, ha indicat que entre l’1 de gener i el 31 d’agost, els Mossos han comptabilitzat 830 individus amb aquest perfil delinqüencial que concentren el 33,9% dels delictes”, ha assegurat.
4.000 MULTIREINCIDENTS ARREU DEL PAÍS
El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, s’ha referit als criteris per considerar una persona multireincident i ha dit que gràcies a les dades obtingudes amb el pla 'Kanpai' els Mossos han definit un nou criteri més objectiu i que permet al cos disposar d’un llistat de persones viu que es va actualitzant dia a dia.
Així, ha comentat que l’antic model deixava fora molts casos i no tenia en compte la realitat de municipis més petits: “No és el mateix actuar a Barcelona que a Vic o a Piera”,ha valorat Trapero que ha subratllat que un comportament repetitiu en municipis petits “genera una alarma molt superior”.
En aquest sentit, el cos ha creat el concepte de Delinqüent Actiu amb Risc de Persistència (DARP). Aquest indicador examina què ha fet una persona en els dos últims anys i la classifica com a persistent si en els darrers sis mesos acumula dues o més detencions o ha comès dos o més delictes. Amb aquest criteri, s’ha calculat que a Catalunya hi ha 3.969 persones que es poden incloure en aquesta categoria. El 78% es concentra a l’àrea metropolitana i el 22% restant, a la resta del territori.
Tot i que ni la consellera ni els responsables del cos han detallat nacionalitats, sí han explicat que s’està treballant per poder publicar sèries anuals de delictes que podrien incloure algunes distincions entre persones de nacionalitat espanyola i estrangera.
POCA MOBILITAT DELS DELINQÜENTS
Trapero també ha abordat un dels mites sobre la multireincidència: la suposada mobilitat dels delinqüents quan augmenta la pressió policial a Barcelona. Segons ha remarcat, “no hi ha una gran mobilitat entre els multireincidents”, sinó que la majoria actua de manera “bastant fixa” en un territori determinat. En aquesta línia, ha revelat que les dades mostren que hi ha “molt poques les detencions d’una mateixa persona persistent en punts diferents del país”.
En la seva intervenció Trapero també ha valorat molt positivament els resultats del 'Kanpai' i ha posat com a exemple la reducció dels fets delictius a l’aeroport de Barcelona, que han passat de 1.000 a 200 gràcies a la intensificació de la lluita contra la persistència.
MÉS DISPOSITIUS I MÉS COORDINACIÓ JUDICIAL
De cara al futur, Interior i els Mossos preveuen continuar treballant per prevenir aquesta tipologia delictiva mitjançant nous dispositius en espais concrets on s’ha detectat activitat persistent. S’impulsaran operatius globals, simultanis en diversos municipis o zones, i dispositius quotidians, amb suport de les unitats ARRO i BRIMO.
També s’intensificarà la persecució dels delinqüents persistents per fer el sistema “més eficient”, actuant sobre la trajectòria de la persona i garantint que les causes tinguin conseqüències legals, en coordinació amb la justícia, la fiscalia i els serveis penitenciaris.
Tot i que fins ara la pota policial del Kanpai ha estat la més desenvolupada, tant la consellera com els comandaments policials han destacat que també s’està agilitzant el vessant judicial per reforçar la resposta al fenomen.
