Els bolets del Pirineu també notaran els efectes del canvi climàtic. Els primers resultats d’un estudi del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) apunten que la producció micològica als boscos pirinencs podria reduir-se fins a un 20% d’aquí al 2040 si es mantenen les tendències actuals de calor i manca de pluges en moments clau.
La investigació, encara en curs, se centra en parcel·les experimentals de boscos de pi negre situades entre els 1.600 i els 1.900 metres d’altitud. En aquests espais, els investigadors comparen zones gestionades i no gestionades per veure com respon el bosc a diferents tractaments, com ara aclarides d’entre el 25% i el 30% de la massa arbòria.
Els resultats preliminars indiquen que una gestió forestal adequada podria reduir aquesta pèrdua entre un 8% i un 10%, a més de fer els boscos més resilients davant episodis de calor extrema i sequera.
Més producció i més diversitat en boscos gestionats
El seguiment forma part d’una xarxa d’un centenar de parcel·les distribuïdes per Catalunya, activa des del 1998, amb altituds que van dels 300 als 2.000 metres. Al Pirineu, un dels punts de referència és el bosc de Meranges, on el CTFC fa seguiment continuat des del 2015.
A diferència dels inventaris forestals habituals, que es fan cada cinc anys, el control micològic es duu a terme setmanalment durant la temporada. El període més intens va d’agost a novembre, tot i que el seguiment pot començar a la primavera.
Els investigadors Juan Martínez de Aragón i Àngel Ponce analitzen tant fongs micorrízics, com el cep, que viuen associats a les arrels dels arbres, com fongs sapròfits, que contribueixen a descompondre la matèria orgànica. Les parcel·les incorporen sensors de temperatura i humitat del sòl, com també sistemes per mesurar la dispersió d’espores.
Aragón explica que les dades mostren un patró clar: “quan es gestiona el bosc, augmenten tant la producció com la diversitat de bolets”. Per això, defensa que la gestió forestal pot ser una eina per esmorteir l’impacte del canvi climàtic sobre aquest recurs natural.
Un recurs gastronòmic, ecològic i econòmic
Actualment, la producció mitjana de bolets a Catalunya se situa al voltant dels 60 quilos per hectàrea, però la variabilitat és molt alta segons l’any i la zona. En espais com Meranges, en temporades favorables, es poden superar els 500 quilos per hectàrea.
L’estudi també remarca que els bolets no només tenen valor gastronòmic. Els fongs són essencials per al funcionament dels ecosistemes forestals, tant pel seu paper en el cicle del carboni com en la descomposició de la matèria orgànica i la reducció de biomassa als boscos.
Ponce també subratlla el potencial del turisme micològic per dinamitzar les comarques de muntanya. Aquesta activitat pot allargar la temporada turística més enllà de l’hivern i generar ingressos en sectors com la restauració, l’allotjament o els serveis de guia.
De moment, sense bolets aquest estiu
Pel que fa a la campanya actual, els tècnics indiquen que encara no hi ha producció de bolets, tot i les pluges de l’hivern. La fructificació dependrà de les tempestes d’estiu i de les baixades de temperatura.
Quan es donen les condicions favorables, els bolets poden trigar entre 20 i 25 dies a aparèixer. Fins aleshores, el Pirineu espera una temporada que, com cada any, dependrà del difícil equilibri entre pluja, temperatura i estat del bosc.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
