La taxa de participació en el programa de detecció precoç del càncer colorectal, que és el tumor més comú entre la població catalana, se situa actualment en un 47%. No obstant això, aquesta xifra amaga diferències significatives segons les regions sanitàries, que poden superar els 20 punts percentuals. Així ho reflecteixen les dades del 2024 consultades per l'ACN amb motiu del Dia mundial del càncer de còlon, celebrat el 31 de març.
Així, mentre que a l'Alt Pirineu i Aran participa un 61% dels ciutadans d’entre 50 i 69 anys, a les comarques de Girona aquesta proporció cau fins al 39%. A Barcelona ciutat (dades corresponents al període 2022-23), les disparitats són també molt notables: es passa d’un màxim del 60% al barri del Clot a només un 29% al Raval Sud.
El doctor Jaume Grau, coordinador de la Unitat de cribratge de l’Hospital Clínic, assenyala que aquestes diferències estan estretament vinculades amb el nivell socioeconòmic. A més, comenta que també s'observen discrepàncies entre zones urbanes i rurals, on la participació acostuma a ser superior als pobles.
Funcionament i ampliació del programa
A Catalunya, totes les persones entre els 50 i els 69 anys reben cada dos anys una invitació per carta per realitzar-se la prova de sang oculta en femta dins aquest programa. Aquesta prova està destinada a detectar signes precoços del càncer colorectal. Actualment es troba pendent ampliar el rang d’edat fins als 74 anys, després que el Ministeri de Sanitat n’hagi acordat l’extensió amb les comunitats autònomes.
Efectivitat i recomanacions dels especialistes
Davant aquestes dades, els experts insisteixen en la importància d’adherir-se al cribratge. El doctor Grau destaca: "El cribratge del càncer de còlon ha demostrat la seva eficàcia, és a dir, redueix la mortalitat i la incidència de càncer colorectal". Aquest fet no només permet diagnosticar la malaltia en fases inicials —amb millors opcions terapèutiques— sinó que també actua com a mesura preventiva.
Diferències segons edat, sexe i territori
Més d'un cinquanta per cent dels individus convidats no s’hi acaben adherint. A més, hi ha variacions importants entre homes i dones —amb una major participació femenina— així com entre diferents grups d’edat.
El doctor Grau puntualitza: "Tenim molt identificat que els homes participen menys que les dones, que actuen moltes vegades com un protector de la salut de la família. I la gent jove, la franja dels 50 als 55 anys, hi participa menys tant homes com dones."
A nivell territorial (2024), mentre l’Alt Pirineu i l’Aran encapçalen amb un percentatge del 61%, Girona es manté en un modest 39%. Altres regions mostren taxes intermèdies: Catalunya Central (54%), Terres de l’Ebre (52%) o Barcelona Ciutat (51%). Les àrees metropolitanes nord i sud registren un 48%, igual que Lleida; Penedès es queda en un 44%.
Diferències urbanes-rurals: factors clau per comprendre-les
Dins una mateixa regió sanitària existeixen disparitats notables entre municipis pel que fa a densitat poblacional o renda mitjana. Segons explica el doctor Grau: "a escala mundial s’ha observat un patró consistent: a les grans ciutats sol haver-hi menys adhesió al cribratge mentre als pobles aquesta tendeix a ser més alta."
Afegeix una anècdota significativa sobre aquest fenomen localitzat: "A tall d’anècdota, una companya des de Lleida explicava que quan el metge va al bar del poble i veu els veïns els pregunta si ja s’han fet la prova. El metge exerceix així com motor comunitari; això s’ha perdut força en entorns urbans grans tot i que farmàcies intenten suplir-ho; aquest vincle és molt rellevant."
Nivell socioeconòmic condicionant fonamental
L’estatus socioeconòmic emergeix com un factor determinant per explicar tant el grau d’adhesió com els resultats detectats durant les proves diagnòstiques.
S’observa una correlació directa: “Si el nivell socioeconòmic és menor, menys participació en el cribratge i, en canvi, més lesions”, explica Grau referint-se també als hàbits saludables relacionats amb l’educació sanitària.
A més destaca: "S’observa generalment més preocupació pels temes sanitaris quan augmenta el nivell educatiu; però quan cal afrontar reptes quotidians relacionats amb la supervivència hi ha menys temps per preocupar-se'n personalment. Aquesta tendència afecta especialment col·lectius migratoris on barreres culturals o lingüístiques dificulten encara més participar-hi".
Diversitat dins Barcelona ciutat segons àrees bàsiques de salut (ABS)
Dins Barcelona mateix hi ha oscil·lacions considerables depenent de l'àrea bàsica sanitària (ABS). Per exemple:
- Mínims: Raval Sud (29%), Gòtic (37%), Raval Nord (37%), Casc Antic (37%)
- Màxims: Clot (60%), Vila Olímpica (60%), Verneda Sud (58%), Sagrera (57%), Casernes(56%), Montnegre(55%)
No obstant això cal destacar alguns ABS situats en barris adinerats -com Sarrià-Sant Gervasi- on es registren taxes inferiors a la mitjana pública: Sarrià(44%), Sant Gervasi(44%) o Marc Aureli(43%). Això podria respondre perquè part d’aquesta població opta per fer-se les proves pel sistema privat.
Eines comunitàries per impulsar-ne la participació
L’equip responsable del cribratge treballa activament per incrementar-ne l’abast especialment en zones on està limitada mitjançant iniciatives divulgatives comunitàries. Aquestes inclouen xerrades informatives o accions directes als mercats municipals així com intervencions amb líders socials específics dirigides sobretot a col·lectius migrants.
Sang oculta en femta: una prova fàcil i preventiva
L’anàlisi consisteix a detectar sang invisible present a mostres fecals recollides fàcilment des de casa sense necessitat cap preparatiu previ ni cost econòmic per als usuaris.
Tret dels casos positius -que oscil·len entre l’1% i el 5%- majoritàriament els resultats són negatius doncs es realitza sobre persones asimptomàtiques.
Cadascun dels resultats positius porta associada habitualment una colonoscòpia complementària destinada a identificar-ne orígens patològics concrets. En molts casos aquests orígens són pòlips o lesions digestives susceptibles d’eliminació abans no evolucionin cap al desenvolupament tumoral pròpiament dit.
Més enllà del programa oficial
Tots els especialistes recorden també consultar sempre amb professionals mèdics davant qualsevol canvi simptomàtic o factor individual destacable —com antecedents familiars— independentment si es pertany o no al rang edat inclòs dins el programa públic.
Càncer colorectal avui dia: incidència i mortalitat elevada malgrat avenços mèdics
Aquest tipus tumoral representa actualment el segon diagnòstic més freqüent tant entre homes com dones; globalment és el tipus cancerigen més diagnosticat dins Catalunya, però també té una elevada mortalitat —només superada pel càncer pulmonar— principalment deguda precisament a aquesta alta incidència.