La família de Jonathan Andic ha assegurat que les afirmacions publicades aquest divendres en diversos mitjans sobre la relació entre el fill i el fundador de Mango corresponen a frases “tretes de context” i formen part d’un missatge més ampli amb “un relat i un to positius del principi al final”.
Fonts familiars consultades per l’ACN sostenen que es tracta d’afirmacions “descontextualitzades” que, segons ells, tenen com a objectiu contribuir a un relat que “retorci la realitat i encaixi amb les hipòtesis de la instrucció”. En relació amb el contingut de les teràpies, indiquen que hi participaven més membres de la família i que no es poden extreure conclusions a partir de “una o dues frases” que, segons defensen, poden conduir a una “condemna social prèvia” i formen part de l’esfera íntima amb “codis concrets” en què s’animava a expressar-se “sempre dins un marc metafòric”.
Entre els missatges difosos aquest divendres per diversos mitjans hi figura la frase: “Tenir un fill com jo és el més dur que pot passar-li a un pare. He recordat algunes discussions en les quals no m'estranya que pensessis que era capaç fins i tot de matar-te”. Aquesta cita correspon a un missatge que Jonathan Andic hauria enviat al seu pare a mitjans de juliol del 2024 i que, segons la investigació, ajudaria a apuntalar la mala relació entre ambdós.
Segons les fonts familiars, aquest missatge tindria en realitat un “contingut afectuós” i formaria part d’una interacció global “potent”, en el marc d’un procés “d'alliberament i de créixer superant emocionalment el condicionant patern”, fent referència al concepte de “matar el pare” de Freud, propi de la “teràpia psicoanalítica”.
A més, la família afirma que el missatge complet tindria un to general positiu, amb un inici del tipus: “Hola vell, què tal, heu arribat bé? Em vaig quedar una mica preocupat amb el tema de l'avió [...]” i que acabaria amb un “Espero que gaudeixis de l'estiu, t'envio molts petons”.
Finalment, les mateixes fonts sostenen que la causa judicial inclou nombroses expressions pròpies d’un procés terapèutic i que no poden ser utilitzades per extreure conclusions globals sobre la relació familiar ni per inculpar Jonathan Andic. Segons afirmen, en les conclusions de la instrucció també es recull que a les sessions es feien referències “metafòriques” a la mort del pare com a punt d’inflexió per “superar” etapes vitals.