El Mediterrani viu un episodi de temperatures excepcionalment altes. Les darreres dades del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) confirmen que les temperatures superficials del mar van assolir màxims històrics durant el mes de juliol al llarg de la costa atlàntica i del Mediterrani occidental.
Segons l’organisme europeu, aquestes temperatures s’han associat a onades de calor marines intenses o extremes, amb efectes sobre els ecosistemes i les comunitats costaneres.
La situació també és especialment destacada a la mar Balear. La setmana passada, la boia de sa Dragonera, a Mallorca, va registrar 33,02 °C, un rècord absolut de temperatura, segons dades de Copernicus difoses per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).
Les dades satel·litàries apunten, a més, a anomalies de fins a 2 °C a les illes, mentre que la temperatura de l’aigua al Mediterrani occidental es troba més de 4 °C per sobre de l’habitual per aquestes dates.
Aquest escalfament de l’aigua contribueix també a mantenir nits especialment càlides a la costa i a incrementar la sensació de xafogor a causa de l’elevada humitat.
La temperatura dels oceans també bat rècords
El rècord del Mediterrani s’emmarca en un escenari global de temperatures marines extraordinàries. La temperatura mitjana de la superfície dels oceans extrapolars va arribar als 20,96 °C al juliol, per sobre del rècord anterior, de 20,89 °C, registrat el 2023.
Copernicus atribueix aquesta dada, en part, a les temperatures excepcionalment elevades en una gran zona del Pacífic tropical, on es donen condicions associades al fenomen d’El Niño.
A escala global, el juliol va ser el segon més calorós mai registrat, amb una temperatura mitjana de l’aire en superfície de 16,90 °C, 1,47 °C per sobre del nivell del període preindustrial 1850-1900.
Europa viu el juny i juliol més calorosos
L’escalfament no es limita al mar. L’oest d’Europa ha registrat el període juny-juliol més calorós de la sèrie històrica, amb una temperatura mitjana de 21,62 °C.
La xifra supera el rècord anterior, registrat el 2022, i se situa 2,79 °C per sobre de la mitjana.
Durant aquests dos mesos, les precipitacions i la humitat del sòl també han estat excepcionalment baixes en diversos països, entre els quals Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit.
Aquesta combinació de calor i manca d’humitat ha contribuït a agreujar la sequera i a crear unes condicions especialment favorables per a la propagació dels incendis forestals.
Més calor, més sequera i més risc d’incendis
Samantha Burgess, del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mig Termini, ha explicat que els sistemes d’altes pressions persistents han atrapat la calor sobre l’Europa occidental, mentre que les temperatures extremes han intensificat les sequeres.
A mesura que els sòls s’assequen, perden capacitat per proporcionar frescor de manera natural, cosa que té conseqüències sobre l’agricultura, la producció d’energia i els ecosistemes.
La situació també ha tingut un impacte directe sobre els incendis forestals. Segons Laurence Rouil, directora del Servei de Monitoratge de l’Atmosfera de Copernicus, el juliol va registrar una activitat d’incendis excepcional tant per la superfície cremada com per les emissions.
Les condicions associades al canvi climàtic afavoreixen incendis més grans i intensos al sud d’Europa i contribueixen a allargar la temporada d’incendis cap a zones més septentrionals.
A més, els grans incendis generen més fum i poden injectar-lo a capes més altes de l’atmosfera, fet que facilita que es desplaci a grans distàncies i arribi a afectar territoris situats a milers de quilòmetres.
Les dades de Copernicus dibuixen així un escenari en què la calor extrema, la sequera, l’escalfament del mar i els incendis es reforcen mútuament, amb el Mediterrani occidental entre les zones que estan experimentant alguns dels episodis més excepcionals.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat