Només un 37% dels joves catalans es declaren creients actualment –el 25,8% catòlics–, un percentatge força estable durant l’última dècada. Tot i això, en els últims anys s’ha intensificat la pràctica religiosa dins aquest col·lectiu. Segons una anàlisi de l’ACN dels Baròmetres d’Opinió Política del CEO des del 2014, s’ha passat d’un 2% de joves de 18 a 24 anys que assistien sovint a actes religiosos a més del 25%, amb un salt especialment marcat després de la pandèmia. Les dades apunten que no creix tant el nombre de fidels, sinó la intensitat amb què practiquen la fe els que ja ho eren.
Segons aquest estudi, els joves són menys creients però més practicants que els adults. Les dades analitzades per l’ACN fins al 2025 sobre la pràctica religiosa entre la població creient (un 62%) indiquen una tendència global a una major assistència regular a actes litúrgics. Les persones religioses que hi van de manera mensual o setmanal han passat del 14% al 20% des del 2014, amb un increment evident després del 2020.
Per franges d’edat, és en el grup de 18 a 24 anys on l’augment és més significatiu: abans de la pandèmia només entre un 5% i un 10% dels joves creients eren practicants; ara superen el 25%. Amb aquest ascens, s’han convertit en el segon col·lectiu que més freqüenta actes religiosos, només per darrere dels majors de 64 anys.
Tot i això, el reforç de la pràctica és generalitzat. Entre els 25-34 anys, el percentatge de practicants habituals ha crescut fins al 14% (fa deu anys no superaven el 5%). Entre els 35 i 49 anys, ja hi ha un 15% de practicants regulars. I en el tram 50-64 anys, tot i ser el grup més estable, també hi ha hagut un repunt fins al 13,7% després de la pandèmia. En canvi, els majors de 65 anys –tot i continuar sent els que més practiquen (27%)– són l’únic col·lectiu que ha reduït la participació habitual en actes religiosos.
No creixen els joves catòlics, sinó els agnòstics
Ni en la societat en general ni entre els joves s’observa un augment clar del percentatge de persones que professen una religió. Els menors de 24 anys continuen sent el grup amb menys persones religioses: un 37,3%, davant el 38,1% dels 25 a 34, el 54% dels 35 a 49, el 69% dels 50 a 64 i el 80,3% dels majors de 64.
Pel que fa a les confessions, el catolicisme es manté al voltant del 55% dels creients, però només un de cada quatre joves s’hi identifica, el mateix percentatge que fa deu anys. En canvi, l’islam ha passat d’1% a 1,8% en el conjunt de la societat, però entre el jovent el salt és molt més pronunciat: de l’1% al 7%.
Cau l’ateisme entre els joves
L’ateisme es manté globalment estable, amb una lleugera tendència a la baixa fins al 20% de la població, mentre que l’agnosticisme puja fins al 15,4%. Entre els joves, però, el canvi és més marcat: baixen els ateus i pugen els agnòstics.
Fa deu anys, els joves ateus eren la meitat del col·lectiu i els agnòstics només el 15%. Ara els ateus han baixat fins a un terç, mentre que els agnòstics han pujat fins al 27%.
Tendència estable en el conjunt de la població
Entre la població que es declara religiosa –al voltant del 60% dels catalans–, la pràctica habitual es manté en lleugerament més del 20%, tot i que per sota dels nivells previs a la pandèmia.
Pel que fa al conjunt de joves, siguin creients o no, només el 16,5% dels 18-24 anys assisteixen actualment a actes litúrgics, un percentatge semblant al dels últims anys i lluny del 24% registrat el 2018 i 2019.