L’exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán ha mort aquesta matinada als 78 anys a l’hospital San Juan de Dios de Saragossa, segons diversos mitjans. Roldán va protagonitzar un dels escàndols més sonats dels 90 quan durant el mandat de Felipe González va ser acusat de malversació de fons públics i va desaparèixer de l’Estat. El 1995 es va lliurar a les autoritats espanyoles a l’Aeroport de Bangkok, a Tailàndia, i posteriorment va ser condemnat a 28 anys de presó per malversació, suborn, frau fiscal i estafa. Va passar 10 anys a la presó de Brieva, a Àvila, i després va ser traslladat a la de Torrero, a Saragossa, abans d’obtenir permisos.
Roldán va ser la primera persona no militar a dirigir l’institut armat, després d’una carrera política com a militant del PSOE que l’havia portat a ser regidor de l’Ajuntament de Saragossa (1979-1982) i delegat del Govern espanyol a Navarra (1982-1986) . La seva trajectòria, però, quedarà marcada per la corrupció, la fuga d’Espanya i el pas per la presó: va saquejar les arques del ministeri de l’Interior, va ser detingut el 1995 a l’aeroport de Bangkok i va passar una dècada empresonat al centre femení de Brieva (Àvila). Després d’uns anys en què va poder entrar i sortir de la presó en règim de tercer grau, el 2010 va quedar alliberat definitivament.
Roldán va ser protagonista d’una de les èpoques més convulses de la democràcia espanyola, fins al punt que la seva història va arribar al cinema de la mà del director Alberto Rodríguez a L’home de les mil cares. En realitat, la pel·lícula parla de Francisco Paesa, exagent secret espanyol que suposadament va encobrir Roldán per marxar del país quan estava assetjat pel seu enriquiment il·lícit. Ell mateix va cobrar 1,8 milions d’euros del ministeri de l’Interior –liderat per Juan Antonio Belloch i Margarita Robles com a secretària d’estat, ara ministra de Defensa– per contribuir a la detenció –o entrega voluntària– de Roldán. Un pacte batejat com a papers de Laos.
