L’artista Eugènia Balcells ha mort als 82 anys, segons ha avançat el diari Ara i ha pogut confirmar l’ACN. Balcells va ser pionera del cinema experimental i de l’art audiovisual a Catalunya, amb una trajectòria marcada per la innovació i la projecció internacional.
Nascuda a Barcelona l’any 1943, es va traslladar a Nova York el 1968, ciutat on va desenvolupar bona part de la seva carrera. Tot i residir durant molts anys als Estats Units, va mantenir un vincle constant amb Catalunya, vivint llargues temporades entre ambdues ciutats.
Les seves instal·lacions i obres s’han pogut veure en institucions de primer nivell com el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el Museu Reina Sofía de Madrid, així com en diversos espais expositius de Nova York. L’any 2010 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat i el 2025 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi.
Una trajectòria entre Barcelona i Nova York
Balcells va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona abans de marxar als Estats Units, on es va graduar amb un màster d’arts a la Universitat d’Iowa (1971). També va treballar per a la prestigiosa firma de disseny Chermayeff & Geismar.
Interessada per l’audiovisual, es va establir a Nova York i, a partir del 1975, ja des de Barcelona, es va vincular als àmbits de l’art alternatiu, el cinema experimental i el videoart, contribuint a consolidar aquests llenguatges a Catalunya. Des de 1988 va viure a cavall entre Nova York i Barcelona.
Una obra conceptual i multidisciplinària
D’orientació conceptual, la seva obra inclou vídeos, cinema experimental, instal·lacions i muntatges audiovisuals, sovint elaborats a partir de material publicitari i fotogràfic i amb una presència destacada del so. També va dirigir peces cinematogràfiques com els films ‘Àlbum’ i ‘Boy meets girl’.
Fa menys d’un any, el juny del 2025, el MNAC va acollir la instal·lació multimèdia ‘Des del centre’, més de quatre dècades després de la seva primera exposició a Nova York. A la Sala Oval s’hi va instal·lar una gran cúpula iridescent en forma d’ull, amb dotze pantalles interiors que projectaven fragments de vídeo del món entrellaçats amb música de Peter Van Riper.
Amb la seva mort, desapareix una de les figures més destacades de l’art contemporani català, referent del llenguatge audiovisual i de la mirada experimental que va connectar Barcelona amb l’escena artística internacional.
