Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El psiquiatre, escriptor i activista social Jordi Vila-Abadal i Vilaplana ha mort aquest dimarts als 100 anys. Nascut a Barcelona el 8 d’abril de 1926, havia estat monjo de Montserrat i de Sant Miquel de Cuixà abans d’abandonar la vida religiosa i secularitzar-se.
La família ha informat que no es farà cap acte públic de comiat, ja que Vila-Abadal havia decidit donar el seu cos a la ciència.
Entre 1964 i 1968 va formar part de la comunitat de Montserrat i posteriorment va passar per Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya del Nord. Anys després va explicar que havia decidit abandonar la vida religiosa perquè considerava que “l’Església és irreformable”.
Pioner en l’atenció a les drogodependències
La seva trajectòria professional va estar especialment vinculada a l’atenció de persones amb drogodependències. El 1979 va fundar un centre pioner dedicat a les toxicomanies no alcohòliques i més endavant va impulsar l’associació Acollida i Acció Terapèutica (ATT).
Vila-Abadal defensava una aproximació a les addiccions que anés més enllà de l’àmbit estrictament mèdic i que tingués en compte les condicions socials i les situacions d’exclusió.
En aquest sentit, explicava que la seva feina consistia en un procés de comprensió i empatia per ajudar les persones afectades a trobar referents que els permetessin recuperar el desig de viure sense consumir drogues.
Una intensa activitat cívica i cultural
Paral·lelament a la seva activitat professional, Vila-Abadal va tenir una destacada participació en el moviment cívic i cultural català.
Entre 1998 i 1999 va presidir el CIEMEN, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals. L’any 2000 va impulsar la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i el 2006 va ser cofundador i president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD).
També era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i va desenvolupar una extensa producció com a autor i assagista.
Entre les seves obres destaquen Per què es droguen els joves? (1988), La joventut, entre l’encant i el desencant (1993) i la trilogia formada per Cartes al cel (2004), Noves cartes al cel (2006) i Cartes que no lliguen (2009).
La seva última obra, publicada el 2022 als 96 anys, va ser De l’ésser humà i la natura. Reflexions d’un agnòstic, un llibre de reflexió sobre la condició humana, la natura i la societat.
