Els ministres de la Unió Europea decidiran directament el pròxim dimarts 27 de maig si sotmeten a votació l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea. Així ho han confirmat aquest dimecres a l’ACN fonts diplomàtiques, després de la reunió dels representants permanents davant la UE prèvia a la reunió de la setmana vinent. Segons les mateixes fonts, són encara “pocs estats” els que donen suport a la mesura, al mateix temps que algunes delegacions reconeixen que veuen “poc probable” que en la trobada dels ministres s’assoleixi la unanimitat necessària per tirar endavant la proposta. Si bé el punt es manté en l’agenda de la reunió del Consell d’Afers Generals, la presidència polonesa del Consell encara podria retirar-la.
En la reunió preparatòria d’aquest dimecres, les fonts consultades apunten que alguns estats de la UE han mostrat reticències al voltant de la proposta. D’altres, en canvi, s’han mostrat a favor de la mesura.
Per altra banda, en la mateixa reunió preparatòria d’aquest dimecres, la Comissió Europea s’ha mostrat disposada a presentar “noves anàlisis de costos” en relació amb l’oficialitat de les tres llengües, sense detallar si en la trobada del Consell d’Afers Generals es presentaran nous documents per esvair parts dels dubtes econòmics i jurídics que implica la proposta. Precisament la presentació d’un informe de costos per part de la Comissió Europea és una de les condicions que han exigit alguns dels països més reticents abans de prendre qualsevol decisió.
Albares defensa la proposta
En declaracions a la premsa des de Brussel·les, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va dir aquest dimarts que Espanya “continua treballant amb tots els països” per aconseguir la unanimitat necessària per aprovat l’oficialitat. “Estem parlant d’un tema de respecte de la identitat nacional plurilingüe espanyola”, va expressar.
Per ara, la proposta espanyola compta amb el suport de països com Bèlgica, Portugal i Hongria, tot i que prop d’una desena de països mantenen encara els seus dubtes. Entre els que encara es mostren reticents hi ha Suècia, que en el seu moment ja va rebutjar donar suport a la petició d’Espanya fa més d’un any, quan es va debatre per última vegada l’oficialitat del català a la taula dels 27. D’altres com Finlàndia o Alemanya continuen analitzant la proposta i fixaran la seva posició en els pròxims dies.
Recorregut previ
Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d’any que l’oficialitat del català, el basc i el gallec es tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia “voluntat” entre els estats membres.
L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir per unanimitat al Consell d’Afers Generals de la UE, on seuen els ministres d’afers europeus dels 27 estats membres. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües cooficials de l’Estat no ha tornat a la taula dels 27 des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. La mesura necessita la unanimitat dels 27 per poder tirar endavant i diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE.
Davant els dubtes d’alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.
