Mig centenar de professionals farmacèutics es mobilitzen a Barcelona per exigir un conveni col·lectiu just

Farmacèutics i personal auxiliar reclamen millores salarials i laborals davant l’estancament de les negociacions del conveni a Catalunya i Espanya

15 de març de 2026 a les 17:51h

Aquest diumenge, al voltant de cinquanta farmacèutics, tècnics i auxiliars de farmàcia s'han reunit a la plaça Universitat de Barcelona per manifestar-se en defensa d’un conveni col·lectiu digne, així com per reclamar una millor regulació laboral i increments salarials adequats. Els assistents han posat èmfasi en la pèrdua progressiva del seu poder adquisitiu durant els últims anys i han demanat que l’augment d’hores anuals, juntament amb els torns corresponents als diumenges i festius, siguin remunerats amb justícia.

Convocatòria sindical i situació actual de les negociacions

L’acte ha estat organitzat pel sindicat català Afascat, que ha denunciat el bloqueig persistent tant en les converses del conveni local de Barcelona com en el conveni estatal. Aquest últim està sent gestionat per la Federació de Farmacèutics No Empresaris (FEFANE) conjuntament amb la patronal del sector.

D’altra banda, aquesta protesta s’ha desenvolupat simultàniament amb altres concentracions paral·leles celebrades a ciutats com Madrid, Sevilla, Bilbao i Tenerife. El col·lectiu ha recordat que el conveni estatal va caducar el passat 31 de desembre del 2024, mentre que des del setembre anterior les negociacions entre FEFANE i la patronal romanen estancades.

Reivindicacions clau dels professionals farmacèutics

Lídea Cera, secretària d’Afascat, ha destacat la funció essencial que exerceixen les farmàcies dins l’àmbit de l’atenció primària: "Moltes vegades la gent ve directament a la farmàcia a buscar consell. Hi ha llistes d’espera i especialitats amb anys de demora, i els farmacèutics i els treballadors de farmàcia intentem suplir totes aquestes carències".

A més, Cera ha subratllat que "els salaris que perceben els treballadors no reflecteixen l’escenari econòmic actual perquè no s’equiparen als increments de l’IPC". En aquest sentit, també ha lamentat la reducció significativa del poder adquisitiu al llarg dels darrers anys: "La gent porta molts anys reivindicant millores, però la patronal no acaba d'entendre que som una part essencial dins de les oficines de farmàcia".

Davant aquesta situació, s’exigeix un salari digne, una conciliació laboral i familiar millorada així com una compensació justa pels augments horaris anuals i pels treballs efectuats en diumenges i festius —que no poden ser considerats simplement dies laborables normals. També s’ha criticat durament l’obligatorietat d’oferir un preavís mínim de 90 dies per canviar d’ocupació; segons Cera, això permet a les farmàcies propietat de la patronal cobrir llocs sense respectar plenament els drets dels empleats.

Situació concreta del conveni a Barcelona

Pel que fa al conveni específicament vigent a Barcelona, Cera assenyala que "la negociació també està totalment aturada". A més explica que els treballadors van interposar una denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per reclamar el pagament d’una tercera paga extra suprimida fa anys. Aquest tribunal ja va donar-los suport judicialment; però actualment aquesta sentència està recorreguda davant el Tribunal Suprem mentre esperen una nova resolució.

Cera detalla: “En el conveni del 2006 aquesta paga va desaparèixer. A partir d’aquell moment, els treballadors nous no la cobraven mentre que els antics sí. Això generava desigualtats salarials tot realitzant igual tasca”. També critica profundament l’absència en aquest acord col·lectiu d’una compensació vinculada a l’antiguitat laboral: "Hi ha professionals amb més de trenta o quaranta anys dedicats al sector sense cap reconeixement salarial", destaca.

Més mobilitzacions sobre la taula si persisteix el bloqueig

Lídea Cera anuncia possibles noves accions si no hi ha avenços: "Si la patronal manté aquesta actitud inamovible convocarem més protestes", afegint que tampoc descarten arribar a fer vaga en dates estratègiques per pressionar. Tot això ho expressa deixant clar que “anar a la vaga no interessa ni als treballadors ni als titulars ni tampoc a la patronal”.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit