Només un 12,8% dels joves entre 18 i 30 anys adquireixen habitatges a Catalunya, una xifra que ha disminuït gairebé dotze punts percentuals des del moment àlgid de la bombolla immobiliària, quan aquesta franja d’edat representava gairebé el 25% dels compradors. Aquestes dades formen part del Portal Estadístic del Notariat recentment presentat.
En paraules d'Albert Martínez Lacambra, director general del Centre Tecnològic del Notariat, "el mercat immobiliari és excloent pels joves", fet que reflecteix les dificultats que afronta aquest col·lectiu per accedir al parc d’habitatges.
L’escassetat d’oferta, principal obstacle
Segons els notaris, el factor clau que condiciona el mercat és la insuficient oferta d’immobles, que no pot absorbir l’augment continuat de llars. En concret, durant l’any passat es van construir aproximadament 14.000 pisos, molt lluny dels màxims històrics registrats el 2007 amb més de 70.000 habitatges acabats.
A més, Martínez Lacambra ha assenyalat com un problema afegit la manca de fiabilitat en el transport públic: "Si no som capaços de generar transport públic, tramitar llicències ràpidament o millorar l'alta velocitat, és evident que és una olla pressió", destacant també la necessitat que els ajuntaments agilitzin els processos administratius: "No pot ser que triguin dos anys per tramitar una llicència d’obres".
Pujada rècord dels preus a Barcelona i tendència a Catalunya
D’acord amb les dades presentades pel Consell General del Notariat en un acte celebrat a Barcelona aquest dimarts, el preu mitjà dels pisos plurifamiliars —excloent cases unifamiliars— ha superat clarament els nivells assolits abans de la crisi financera. A Barcelona ciutat s’ha registrat un nou sostre amb un valor mitjà de 4.587 euros per metre quadrat, situant-se un 5,5% per sobre del màxim històric de 2007 (4.348 €/m²), sense ajustar per inflació.
L’increment anual en aquesta ciutat ha estat proper al 10,8%. Per altra banda, al conjunt de Catalunya el preu s’ha elevat fins als 2.628 euros/m², tot i mantenir-se encara sota els valors màxims registrats aquell mateix any (2.996 €/m²). Cal destacar, però que des del punt més baix després de la crisi —l’any 2013— hi ha hagut una pujada propera al 70%.
Diferències territorials i impacte sobre l’accessibilitat
A excepció de Barcelona ciutat —que encapçala les pujades— altres capitals catalanes continuen per sota dels preus màxims anteriors a la crisi si es mesuren en termes nominals. El cas paradigmàtic és Tarragona on tant ingressos com preus han crescut aproximadament un 44%, fet que permet pensar que encara és possible adquirir habitatges amb un esforç financer considerable però assumible.
A més, ciutats situades en les primeres tres corones metropolitanes com Vic (-61%), Terrassa (-55%) o Mataró (-41%) mantenen nivells molt més baixos respecte als valors barcelonins.
L’expert insisteix en què solucionar els problemes vinculats a l’habitatge passa ineludiblement pel reforç del transport públic: "Sinó ens farem trampes al solitari; Barcelona dona pel que dona", va afirmar Martínez Lacambra.
Dades fiables gràcies al Portal Estadístic Notarial
Totes aquestes informacions provenen d’una base robusta i consolidada: segons José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, "dades fiables que neixen d’actes jurídics formalitzats" basades en l’Índex Únic Informatitzat Notarial amb més de 25.000 registres.
Evolució positiva recent entre compradors joves però persistència dels reptes econòmics
Mentre s’observa una caiguda sostinguda des del pic immobiliari fins ara —del 24,75% al 12,8%— cal remarcar que durant els últims tres anys hi ha hagut una lleugera recuperació en la participació juvenil atribuïda especialment a l’impacte positiu dels pisos protegits. Així mateix, Martínez Lacambra subratlla altres factors limitants: "a partir del 2013 va començar el desastre i el mercat va passar a ser excloent pels joves: no troben lloguer, no poden comprar ni se’ls finança al 100% (de la hipoteca)". També proposa facilitar el pagament gradual dins diversos exercicis tributaris com ara l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (IPT).
Creixement notable en compres per part d’estrangers
D’altra banda, la compra d’immobles per part d’estrangers s’ha triplicat durant aquests últims divuit anys fins a arribar al 20,8% dels compradors totals a Catalunya. Concretament a Barcelona ciutat aquest percentatge arriba fins al 32%, cosa que significa que gairebé un pis venut correspon avui dia a una persona no resident nacional.
Martínez Lacambra ha advertit sobre possibles mesures restrictives adreçades als estrangers: "No ens hem d’equivocar d’enemic fent regulacions contra compres estrangeres no residents perquè podrien perjudicar sectors claus com el turisme; recordeu que aquest representa un 14% del PIB alimentant-se també d’aquest tipus comprador.", destacant igualment que majoritàriament aquestes adquisicions corresponen a persones residents i només una minoria tenen caràcter inversor.
Irrupció reivindicativa durant la presentació oficial
L’acte celebrat dimarts va patir una interrupció inicial provocada per activistes vinculats al moviment pro habitatge social. Una dona va llegir un manifest reclamant als representants polítics junters que "no vetin les mesures incloses dins l’escut social ni tampoc la moratòria antidesnonaments". Alhora altres assistents exhibien pancartes amb missatges com "Stop Desnonaments" mentre entonaven consignes com "L’escut social és un dret fonamental". L’acció ha durat uns minuts i l’organització els ha convidat a sortir.