Uns 19.500 ancians que vivien en residències han mort per la Covid-19. Això vol dir que gairebé el 72% de les morts registrades a Espanya s'han produït en aquests llocs. Per si mateix ja és un desastre, però, comparat amb altres països d'Europa, és una catàstrofe absoluta.
No hi ha cap país europeu, on la comptabilitat oficial abasti un percentatge similar. Amb dades actualitzades, a Alemanya les morts en residències constitueixen el 35% del total registrat en aquell país; a França, el 50% (aquesta xifra està en qüestió), i a Bèlgica, el 55%. A Anglaterra i Gal·les, la xifra se situa en el 16% i a Escòcia, al 46,5%. Portugal es queda en un 40% de tots els morts.
Només Itàlia podria acostar-se a Espanya, però els seus problemes per oferir dades concloents són encara pitjors que aquí.
L'Institut Superior de Sanitat italià va fer públic dijous un informe basat en estimacions a partir d'una enquesta a la qual no va respondre ni la meitat de les residències. Els resultats no són solvents.
No obstant això, aquesta mateixa enquesta posa en evidència quant de comú han tingut la seva crisi i l'espanyola: manca de metges i personal, manca de material de protecció, manca d'infraestructura i dificultats per traslladar els malalts de les residències als hospitals.
La plataforma AGE, a la qual estan vinculades totes les associacions de gent gran dels països comunitaris, fa setmanes que clamen contra la situació que s'ha viscut i es viu encara en les residències de gent gran del continent i contra la discriminació que aquestes han patit en determinats moments.
Les xifres parlen per si soles del que ha passat en les residències a Espanya: a la Comunitat de Madrid, el 18% dels residents ha mort a causa de la Covid-19, segons la informació comunicada pel Ministeri d'Afers Socials. El segon lloc d'aquesta llista lamentable l'ocupa Catalunya, amb un 9% de morts.
Per fer-se una idea del que signifiquen aquestes xifres: fins ara a Espanya s'ha reconegut oficialment la mort de 28.322 persones per Covid-19. Sobre el conjunt de la població això significa un 0,05% dels seus habitants. Aquesta xifra queda molt lluny del 9% dels usuaris de les residències catalanes i encara més de 18% de les residències madrilenyes. Dit a l'inrevés: si l'impacte letal de la malaltia entre els usuaris de les residències en el cas més extrem, el de Madrid, s'apliqués al conjunt de la població espanyola, haurien mort vuit-centes mil persones.
Aquesta extrapolació és exagerada, és clar, perquè no tots els grups d'edat han patit el mateix càstig. Els ciutadans de més edat són les principals víctimes del desastre.
