La Fiscalia Superior de Catalunya ha emès un informe on s’oposa a l’indult de l’expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació, més una multa de 36.000 euros, per prevaricació i falsedat en document oficial per contractacions il·legals quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). D’aquesta manera, el ministeri públic s’oposa a la petició d’indult parcial que va fer el mateix tribunal sentenciador, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i a la petició d’indult total de l’escriptora Margarida Aritzeta. De moment, el TSJC ha suspès l’ingrés a presó mentre el govern espanyol decideix sobre l’indult.
Borràs va ser condemnada juntament amb un conegut seu informàtic, que va obtenir diversos contractes a dit, i un altre que va facilitar el falsejament de documents.
El TSJC proposa l’indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig, cosa que permetria eludir l’ingrés al centre penitenciari. Segons els magistrats que la van jutjar i condemnar, els quatre anys i mig de presó, que són el mínim de la meitat superior pel delicte continuat de falsedat documental, són “desproporcionats i excessius” pels fets que realment va fer Borràs.
Però per a la fiscalia, els fets condemnats són un “abús de poder” per “afavorir el lucre d’un amic en perjudici de tercers”. L’escrit recorda que “la corrupció es percep com un fenomen extraordinàriament perjudicial per a la societat que posa en perill la mateixa democràcia, ja que comporta un menyscapte de la confiança dels ciutadans en el govern i en les institucions públiques”. El ministeri públic recorda diversa legislació internacional, ratificada per l’Estat espanyol, per lluitar contra la corrupció.
L’escrit també assegura que la pena té dues grans finalitats preventives: la general, per a la població, i l’especial, per a la persona que ha comès el delicte. Diu que l’indult ha de ser “excepcional” i només quan la pena imposada ha complert les seves dues funcions principals. En el cas de Borràs, la fiscalia diu que ni ha passat molt de temps amb relació als fets ni la finalitat rehabilitadora ha deixat de ser necessària.
Sobre el temps transcorregut, recorda que Borràs va presidir la ILC del 2013 al 2018 i que quan es van descobrir els fets va canviar diversos cops de càrrec aforat, cosa que va fer canviar els tribunals que l’investigaven. També va canviar el cos policial que la investigava per si els Mossos d’Esquadra li havien filtrat informació.
Sobre la finalitat rehabilitadora de la sentència, el ministeri fiscal assegura que no s’ha complert. “No existeix cap comportament de la senyora Borràs que permeti inferir una mínima acceptació de la conducta delictiva perpetrada i un propòsit decidit de no reincidir”, assegura l’escrit. “No ha acceptat en cap moment la seva responsabilitat, no reconeix haver actuat al marge de la llei ni ha exterioritzat el més mínim signe de penediment per les conductes que van motivar-ne la condemna”, argumenta la fiscal. “Al contrari, són constants i contumaces les manifestacions públiques de la senyora Borràs, tant al llarg de la instrucció com amb posterioritat a la sentència, en què nega la seva responsabilitat en el delicte, reivindicant-ne la innocència, deslegitimant l’actuació jurisdiccional i afirmant, sense gens de pudor, haver estat víctima d’una persecució judicial per les seves idees polítiques; es presenta com a víctima de ‘lawfare’ qui ha comès el delicte amb absolut abús d’autoritat i menyspreu a la legalitat”, conclou. Per demostrar-ho, inclou algunes declaracions públiques i tuits de la condemnada. “Per tant, la senyora Borràs no es troba reeducada ni rehabilitada socialment”, resumeix.
L’escrit de la fiscal també assegura que el fet que la sentència no veiés provats quins perjudicis econòmics concrets havia provocat la concessió a dit de fins a 18 contractes, no suposa un aspecte favorable a l’indult.
La fiscalia recorda que Borràs actualment fa classes a la UB, cosa que li permetria “reproduir conductes d’abús de poder, adoptar resolucions injustes, falsejar o alterar documents oficials o defraudar l’administració”, i posa d’exemple una sentència del Suprem contra un professor universitari per delictes similars. Per això, també s’oposa a l’indult de la inhabilitació per a càrrec públic, ja que com a professora, podria reincidir.
Igualment, la fiscal fa seus els arguments del Suprem oposant-se a l’indult parcial o total de Borràs en la sentència que va confirmar la pena del TSJC i recorda que en els últims anys el Suprem ha estat molt restrictiu a l’hora de pronunciar-se a favor de l’indult de la corrupció.
