El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Vilanova i la Geltrú ha deixat sense recorregut una part clau de la demanda interposada per Rosa Peral contra Netflix i la productora Arcadia Motion Pictures, pel retrat que fa la sèrie El cuerpo en llamas sobre el conegut “crim de la Guàrdia Urbana”.
La raó de l’arxiu parcial és jurídica però contundent: Peral no té la pàtria potestat de la seva filla menor i, per tant, no pot exercir accions legals en el seu nom. El jutjat ha donat l’oportunitat al pare de la nena, qui sí que té la custòdia legal, de sumar-se al procediment, però aquest no s’ha presentat, ni s’ha pronunciat. D’aquesta manera, la demanda continua només en nom de Peral i exclou qualsevol reclamació en representació de la menor.
Una batalla legal multimilionària
La reclusa, condemnada a 25 anys per l’assassinat de la seva parella i company a la Guàrdia Urbana el 2017, manté una demanda per vulneració de drets fonamentals: l’honor, la imatge i la intimitat. Segons la defensa, la sèrie la retrata d’una manera que la fa “plenament identificable”, i denuncia que la seva filla també hi apareix representada sense autorització.
Peral reclama un total de 30 milions d’euros, amb una insòlita fórmula de càlcul: 26,6 milions per a la seva filla —a raó d’1 euro per cada hora de reproducció mundial de la sèrie— i 2,6 milions per a ella —a 10 cèntims per hora visualitzada.
Resposta de Netflix i properes passes
Per la seva banda, Netflix defensa que la sèrie és una ficció inspirada en fets reals i que ha fet ús de noms ficticis, trets físics no coincidents amb els reals i elements narratius creatius. Segons la plataforma, la presència del personatge de la filla és anecdòtica i no essencial a la trama.
La defensa de Peral, ja ha interposat un recurs davant l’Audiència de Barcelona per intentar que es reobri la part del cas relacionada amb la menor.
