El ministeri públic considera constatat que la nit del 26 i la jornada del 27 de març una “multitud de persones indeterminada” va fer actes per “pertorbar la convivència i el normal desenvolupament”. També destaca que el missatge de veu constitueix un delicte de distribució o difusió pública d’una consigna que incita a la comissió d’un delicte de desordres públics.
Tamara Carrasco va ser detinguda l’abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l’Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l’Audiència Nacional Diego De Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco.