El Govern de la Generalitat ha impulsat el passat mes de juny una jornada titulada “Joventut i democràcia europea: memòria i futur”, un espai de diàleg i reflexió crítica que ha reunit aproximadament una cinquantena de joves catalans, amb edats compreses entre els 18 i els 30 anys, procedents de diverses comarques. L'objectiu principal ha estat recollir les opinions i propostes d’aquest col·lectiu sobre els principals desafiaments polítics, socials i econòmics que afronta actualment la Unió Europea.
L'esdeveniment s'ha desenvolupat al centre cultural La Farinera del Clot, dins el marc d’un programa d’activitats organitzat pel Departament d’Unió Europea i Acció Exterior durant l’any 2026, commemorant el 40è aniversari de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. Paral·lelament, aquesta iniciativa s’ha emmarcat en la celebració dels 50 anys des de la mort del dictador Franco, fet històric que va marcar l’inici del retorn dels drets democràtics a Catalunya.
Estructura i contingut dels debats
La sessió ha estat dividida en cinc taules temàtiques paral·leles, cadascuna composta per uns 10 participants aproximadament. A més, cada grup ha comptat amb un moderador especialitzat en matèries relacionades amb la Unió Europea. Durant dues hores intensives de debat, els assistents han abordat qüestions considerades prioritàries per definir el futur europeu:
- Habitatge: problemàtica central identificada pels joves com a fonamental.
- Educació: necessitat d’adaptar els currículums escolars per fomentar una comprensió més profunda sobre Europa.
- Sobirania digital: regulació estricta per combatre la desinformació i protegir dades personals.
- A més, es van tractar temes com precarietat laboral, retenció de talent i transformació sostenible del model productiu europeu.
Cites institucionals destacades
Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, va subratllar que “els reptes actuals inclouen aspectes nous com l’habitatge accessible o les qüestions mediambientals”, afegint que “l’habitatge no pot esdevenir un objecte exclusivament especulatiu”. També va remarcar la importància d’una educació basada en valors democràtics arreu dels centres educatius catalans així com el suport als sistemes de recerca científica, beques universitàries i formació lingüística.
A més, Duch va insistir en el paper crucial de desenvolupar una “capacitat crítica” entre les noves generacions per afrontar adequadament la governança emergent relacionada amb la intel·ligència artificial. El conseller va concloure encoratjant els joves a implicar-se activament: “Cada generació hauria d’assumir el compromís polític necessari per defensar allò que considera fonamental”, destacant també que “la participació juvenil és imprescindible perquè Europa continuï essent un projecte sòlid vinculat a la democràcia”.
Anàlisi detallada dels cinc debats temàtics
-
Democràcia i drets humans
Dinamitzada per Jordi Bravo —president del Parlament Europeu dels Joves— aquesta taula va explorar els drets fonamentals dels joves dins del projecte europeu, abordant també aspectes relacionats amb la memòria històrica recent. Es va destacar especialment la necessitat de regular millor les xarxes socials així com impulsar actes públics oberts a tota la societat durant el Dia d’Europa.
-
Economia, treball i drets socials
Sota la coordinació d’Òscar Hermosilla —tècnic vinculant ERASMUS+— aquest grup va centrar-se en l’impacte socioeconòmic sobre el jovent: atur juvenil elevat, sobrequalificació professional o dificultats derivades dels biaixos socials en l’accés a beques. L’habitatge també es va presentar com un problema estructural greu.
-
Emergència climàtica i transició ecològica
Sira Nin —delegada de Sostenibilitat a Equipo Europa— va conduir aquest debat on es va posar èmfasi en vincular canvi climàtic amb justícia social. Es proposa redissenyar completament el model productiu europeu cap a paradigmes sostenibles que incorporin criteris socials equitatius.
-
Tecnologia i sobirania digital
Dinamitzada per Ferran Joan Dalmau —representant tecnològic— aquesta taula va examinar reptes associats al domini tecnològic extern predominant sobre Europa així com riscos inherents derivats de l’ús creixent d’intel·ligència artificial. Es reclama avançar cap a una infraestructura pròpia capaç d’aprofitar estratègies digitals autònomes innovadores.
-
Seguretat i món globalitzat
Aquesta sessió guiada per Teresa Gutiérrez —del Consell Català del Moviment Europeu— es va centrar en percepcions juvenils respecte inseguretat internacional però també distanciament emocional vers institucions europees. La solució proposada passa per augmentar oportunitats formatives internacionals (beques addicionals, coneixement lingüístic ampliat) així com garantir presència activa juvenil als processos tècnics decisoris europeus.
Avaluacions finals dels participants
Diversos assistents van valorar positivament l’espai creat per compartir punts de vista diversos però convergents en defensa dels valors democràtics europeus. Gabriela Iriondo —participant destacada— afirmava: “Malgrat diferents perspectives envers Europa hem trobat punts comuns essencials centrats a preservar democràcia i drets humans”. En línia similar s’expressava Òscar Hermosilla: “Escoltar aquesta pluralitat reforça el vincle entre joventut i institucions facilitant impacte real sobre polítiques públiques”.
D’altra banda, Jaume Duch va reconèixer públicament “la qualitat notable tant de les aportacions expressades com del compromís manifest envers projectes europeus.” També ressaltava: “Que fins a cinquanta joves estiguin disposats no només a opinar sinó construir propostes sòlides és especialment rellevant ara mateix quan Europa afronta reptes complexos.”