El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha inaugurat la vint-i-quatrena edició de la conferència anual ‘War and Peace in the 21st Century’, organitzada pel CIDOB. Aquesta edició se centra en l’impuls d’un marc europeu conjunt de seguretat i defensa, especialment rellevant en l’actual escenari marcat pel deteriorament de les relacions amb els Estats Units.
Compromís català en el reforç europeu
Duch ha destacat que, davant del moment geopolític actual —amb factors com el segon mandat de Donald Trump a la Casa Blanca, la invasió russa a Ucraïna i els conflictes a l’Orient Mitjà—, “la defensa dels principis i valors sobre els quals es basa la nostra civilització ja no pot quedar en mans, només, dels Estats”. En aquest sentit, ha reafirmat el compromís europeista tant del Govern com del conjunt de la societat catalana, posant èmfasi en que “Catalunya vol ser un actor compromès i fiable que contribueixi en el projecte europeu, i la seguretat i defensa comunes no seran una excepció. Catalunya vol participar activament en aquest context”.
Visió integral de pau i seguretat
El conseller ha subratllat que qualsevol impuls per reforçar la defensa europea hauria d’anar acompanyat del manteniment dels valors socials propis de la UE: “Com a Govern, la nostra intenció és contribuir a configurar un concepte ampli de pau i seguretat, que inclogui aspectes com la seguretat humana, la cooperació internacional i la prevenció de conflictes, la innovació tecnològica ètica, la ciberseguretat, la governança democràtica, la perspectiva de gènere, el clima, l’energia, la salut o les capacitats espacials”.
A més afegia que “si es basen en l’ètica, la sostenibilitat o la innovació d’alt valor afegit, la seguretat i la defensa poden oferir una finestra d’oportunitat per promoure la competitivitat i transformar un ampli ventall d’indústries”.
Accions del Govern català
Per avançar cap a aquests objectius, Duch va explicar que el Govern està treballant tant internament —identificant oportunitats dins del teixit industrial català perquè Catalunya pugui convertir-se en un “hub tecnològic de referència”, especialment pel desenvolupament tecnològic dual aplicat a seguretat— com externament. Aquest últim implica fer un seguiment intensiu sobre les regulacions europees vigents i intentar influir-hi durant el seu disseny i implementació.
No obstant això, va posar especial atenció en les preocupacions relatives al futur pressupost europeu: “Ens preocupa quina serà l’evolució del pressupost comunitari així com l’impacte que pugui tenir l’increment destinat a despesa en seguretat i defensa respecte als fons per cohesió o polítiques socials”.
Dubtes i certeses
En la seva anàlisi sobre l’actual escenari internacional, el conseller ha assenyalat que “la Unió Europea va ser creada sobre els fonaments d’un món que ja no existeix i ara té dificultats reals per adaptar-se al nou món”. Duch percep que, “en els darrers mesos, hi ha hagut cada cop més comprensió sobre què ha de significar la seguretat per a Europa, amb una major acceptació sobre la despesa en defensa i més consciència sobre els riscos que afrontem”, però creu que els europeus encara es mouen entre certeses i dubtes per resoldre.
Pel que fa a les certeses, el conseller creu que “per primera vegada en molts anys, els europeus percebem que els nostres valors, les nostres democràcies i el nostre sistema econòmic i social estan en perill”. En aquest context, Duch veu evident que la posició dels Estats Units ha canviat i ha obligat a repensar l’estratègia de seguretat europea: “Se’ns ha dit alt i clar que haurem d’assumir plenament la nostra defensa –i els costos que comporti- en un futur proper”. També considera clar que factors com la guerra a Ucraïna suposen una pressió afegida que fa que “el temps ens jugui en contra” i que la UE ja està establint fulls de ruta i instruments financers per fer front a la situació.
No obstant, el conseller també identifica algunes qüestions rellevants encara obertes. Per exemple, “si existeix la voluntat política necessària per cedir un element tan central de la sobirania dels Estats –com és la defensa- a una institució supraestatal de la Unió Europea”. També quina serà l’evolució de potències com els Estats Units, la Xina o Rússia en aquest moment i quin impacte tindrà en termes de seguretat –molt especialment, en el cas de la guerra a Ucraïna-. O fins i tot quina és la forma que ha de prendre aquesta nova política de defensa d’Europa: “Estem parlant d’una europeïtzació de l’OTAN o de la creació d’una estructura compatible però paral·lela? L’OTAN té sentit sense els Estats Units?”, ha qüestionat Duch.
Tot i aquestes preguntes encara per respondre, el conseller sí que ha defensat la necessitat de “no centrar-nos només en les dificultats sinó identificar noves vies de cooperació i construir ponts amb tots aquells aliats que vulguin col·laborar, especialment, en l’agenda multilateral. En aquest sentit, Duch ha volgut refermar l’aposta de Catalunya i del seu Govern per “defensar el rol de Nacions Unides i totes les seves agències, defensar el dret internacional en tots els casos i a tot arreu i defensar acords comercials robustos per reforçar l’estabilitat econòmica i assegurar fluxos comercials segurs”.
Àmplia representació institucional
El president del CIDOB, Josep Borrell, també ha fet una intervenció de benvinguda, que ha donat pas a dues taules rodones de debat entre experts de centres de recerca i universitats de diversos països, titulades “El camí d'Europa cap a una defensa creïble: com hauria de desenvolupar Europa les seves capacitats de seguretat i defensa?” i "Associant-se per a la defensa europea més enllà dels EUA".
Han acompanyat el conseller Duch a la conferència, per part d’Unió Europea i Acció Exterior, la secretària general, Lorena Elvira; el secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada, i la directora general d’Afers Multilaterals, Clelia Colombo.
També hi han assistit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el director de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera; diputats del Parlament de Catalunya i representants de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, i el Ministeri de Defensa i el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern d’Espanya, a més de membres del cos consular acreditat a Barcelona.