L’adolescència constitueix una etapa fonamental per a la maduració del cervell, especialment de regions com el còrtex prefrontal, responsable de processos complexos com la presa de decisions i el control dels impulsos. En aquest context, els hàbits alimentaris adquireixen un paper cabdal.
Un estudi recent realitzat pel Grup de Recerca en Neurociència Clínica i Epidemiològica (NeuroÈpia) de l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud), amb col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre promogut per la Fundació “la Caixa”, ha evidenciat que el consum d’aliments ultraprocessats s’associa a dificultats emocionals i conductuals en adolescents.
Diferències entre patrons dietètics: ultraprocessats versus dieta mediterrània
L’estudi, publicat a BMC Medicine sota el títol 'Dietary Patterns and Neuropsychological Function in Adolescents: A Cross-sectional and Longitudinal Study', analitza dades provinents d’una mostra representativa formada per 653 adolescents d’entre 12 i 16 anys residents a l’àrea metropolitana de Barcelona, inclosos dins l’estudi Smart-Snack. Per mesurar els hàbits alimentaris es van utilitzar qüestionaris específics sobre la freqüència del consum d’aliments que permeten quantificar tant l’adhesió a la dieta mediterrània —rica en fruites, verdures, llegums i oli d’oliva— com la ingesta d’aliments ultraprocessats.
A més, es van aplicar proves neuropsicològiques informatitzades estandarditzades que valoren diferents funcions cognitives, entre elles l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la intel·ligència fluida, la presa de decisions i el reconeixement emocional. També es van recollir dades sobre aspectes conductuals i emocionals mitjançant qüestionaris validats.
Efectes oposats del consum d’ultraprocessats i adherència a la dieta mediterrània
Segons explica Alexios Manidis, investigador principal del projecte, "un consum elevat d’aliments ultraprocessats —com refrescos ensucrats, brioixeria industrial o carns altament processades— està associat amb un rendiment inferior en tasques relacionades amb el reconeixement emocional i l’atenció sostinguda". A més, aquests adolescents reporten nivells més alts d’ansietat, depressió així com problemes conductuals.
D’altra banda, una adhesió més elevada a la dieta mediterrània correlaciona amb menys dificultats conductuals i millors resultats en funcions executives com ara l’atenció. Tot això subratlla les propietats protectores que ofereix aquest patró alimentari envers les capacitats cognitives durant aquesta etapa vital.
Anàlisi longitudinal dels efectes dietètics sobre salut mental
En un seguiment realitzat sis mesos després del primer registre dietètic i neuropsicològic es va observar que només el consum inicial d’aliments ultraprocessats mostrava associacions significatives amb símptomes d’internalització (com ansietat o depressió) i alteracions en la presa de decisions al llarg del temps. En canvi, no es van detectar efectes prolongats relacionats directament amb mantenir una alta adherència a la dieta mediterrània.
Aquest fet fa pensar que "els beneficis derivats de seguir una dieta mediterrània podrien requerir una pràctica continuada", mentre que "els impactes negatius dels ultraprocessats poden tenir una persistència més marcada", segons apunta Manidis. Aquesta constatació reforça la necessitat d’establir hàbits alimentaris saludables sostenibles al llarg del temps per garantir un desenvolupament cerebral òptim.
Validació mitjançant biomarcadors urinaris
L’estudi també va incorporar una anàlisi objectiva basada en biomarcadors presents en orina extrets d’una submostra integrada per 257 participants. Els resultats indiquen que els adolescents amb ingesta més alta d’aliments ultraprocessats presentaven concentracions inferiors de compostos derivats d’origen vegetal al seu organisme mentre augmentaven aquells vinculats als processos industrials dels aliments.
Aquest contrast químic valida estadísticament les dades obtingudes pels qüestionaris dietètics utilitzats per mesurar els patrons nutricionals dels joves estudiants.
Implicacions socials i recomanacions futures
Christopher Papandreou, coautor sènior del treball científic, alerta que "la dieta dels adolescents està evolucionant cap a un consum més gran d’ultraprocessats", fet que podria estar contribuint "a incrementar els trastorns relacionats amb la salut mental entre aquest col·lectiu".
Per part seva, Jordi Julvez, investigador principal del Grup NeuroÈpia —que depèn conjuntament de l’IRB CatSud i ISGlobal— recorda que "l’adolescència és un període crític marcat per una intensa reorganització cerebral" on "l’alimentació pot influir decisivament en com aquests joves regulen les emocions i aborden processos complexos com prendre decisions".
Davant aquesta realitat científica, els investigadors proposen implementar estratègies dirigides a substituir snacks processats als centres educatius per alternatives més nutritives —com fruits secs o fruita fresca— per tal de promoure una millor regulació emocional així com potenciar les capacitats cognitives dels adolescents a llarg termini.