Durant els últims cinc anys, Catalunya ha experimentat un creixement notable en la indústria dedicada a la cria i transformació d’insectes, especialment orientada a l’alimentació animal, amb una perspectiva progressiva cap al consum humà. Actualment, almenys set empreses operen activament en aquest àmbit, entre les quals destaca Insect Protein, situada a Agramunt (l’Urgell), pionera en la producció de cucs de la farina amb una capacitat anual que supera les 60 tones.
Amb l’objectiu d’aglutinar esforços i posicionar-se davant els canvis normatius imminents, aquestes companyies han constituït recentment l’Associació de la Indústria d’Insectes a Catalunya (INDICAT). El seu president, Salvador Montagut, ha destacat que aquesta iniciativa permetrà “unificar veus en un moment crucial”, tenint en compte que s’estan negociant els criteris per aplicar en l'àmbit estatal i autonòmic la regulació europea que afecta directament tant la producció com la comercialització dels insectes.
Consums encara minoritaris i barreres culturals
A diferència d’altres regions del món on el consum d’insectes està integrat habitualment en l’alimentació diària —com Àsia o Amèrica Llatina—, a Catalunya aquest hàbit és residual. Des de INDICAT se subratlla que “encara persisteixen prejudicis importants i un desconeixement generalitzat” entre la població local. Aquesta realitat explica que gran part dels productes derivats dels insectes es destinin actualment al sector de nutrició animal.
L’exemple pràctic: insectes destinats a pinsos animals
Un cas paradigmàtic és Insectius, empresa del Maresme especialitzada en la cria de mosca soldat negra. Aquesta companyia transforma les larves en farina destinada principalment als pinsos per aviram. Segons Raül Reyes, cofundador d’Insectius, “les gallines alimentades amb aquest pinso produeixen ous de qualitat superior i mantenen una posta més prolongada”. Aquest testimoni exemplifica com el sector ramader comença a acceptar gradualment aquests innovadors ingredients després d’una fase inicial marcada pel desconcert.
Diversificació cap al consum humà
Més enllà de l’alimentació animal, algunes empreses catalanes estan avançant cap al mercat destinat al consum directe. És el cas d’Insect Protein que treballa perquè els seus productes siguin aptes per a persones. Paral·lelament, Grillco (Sant Miquel de Balenyà) ha incrementat significativament el nombre de grills criats —de tres milions inicials fins als actuals vint milions— per fabricar farina destinada exclusivament al consum humà.
Aportacions nutricionals i sostenibilitat ambiental
L’interès pels insectes es basa fonamentalment en el seu alt contingut proteic; per exemple, els grills contenen aproximadament un 70% de proteïna, així com vitamines essencials com la B12 i aminoàcids necessaris dins una dieta equilibrada. Els experts consideren aquesta font proteica no pas com un substitutiu directe sinó com un complement valuós dins les cadenes alimentàries convencionals.
A més, els processos productius associats als insectes tenen una petjada ecològica reduïda respecte als sistemes tradicionals: requereixen menys superfície cultivable i menor consum híbrid. També es reutilitzen els residus orgànics generats durant el cultiu per elaborar fertilitzants naturals.
Marc regulatori europeu com a factor determinant
En l'àmbit comunitari europeu, els insectes s’emmarquen dins del concepte legal de “nous aliments”, fet que implica obligacions estrictes relatives a autoritzacions prèvies abans del seu ús comercialitzat per al consum humà. La primera aprovació oficial va arribar el 2021 amb l’autorització específica del cuc de farina (Tenebrio molitor). Posteriorment s’han incorporat altres espècies autoritzades com ara la llagosta migratòria (Llocusta migratoria), el grill domèstic (Acheta domesticus) o les larves de l’escarbat piloter (Pomacephala spp.). Aquest marc regula formats diversos incloent producte fresc o processat (farines).