La Comissió Jurídica Assessora (CJA) ha posat xifres a una espera que es va allargar massa: 48.000 euros d’indemnització per a dos familiars que van passar vuit anys i mig sense saber que el cos del seu parent ja havia estat identificat. L’organisme considera que el que va passar encaixa en un “funcionament anormal del servei públic policial” i que el retard va causar un dany moral sostingut en el temps, marcat per la incertesa i els tràmits judicials que la família va haver d’assumir.
El dictamen s’emmarca en una reclamació de responsabilitat patrimonial presentada pels afectats. Segons el document, el Departament d’Interior i l’asseguradora van rebutjar fer-se càrrec de la compensació al·legant “manca de nexe causal entre el dany reclamat i el funcionament de l’administració”. La CJA, però, discrepa: situa el nucli del problema en la gestió de la informació i en el fet que una identificació formal, acreditada anys abans, no es traslladés als familiars fins molt de temps després.
Una desaparició, un cos sense nom i una identificació que queda al calaix
El cas arrenca el febrer del 2010, quan la persona desapareix a la platja. La família ho denuncia el mateix dia a la comissaria dels Mossos i s’obren diligències. Pocs mesos després, al maig, apareix un cadàver sense identificar també a la platja. La Guàrdia Civil n’assumeix l’anàlisi biològica i la investigació es judicialitza amb diligències en un jutjat d’instrucció.
El gir arriba el març del 2014, quan el sistema CODIS registra una coincidència genètica. La Guàrdia Civil contacta amb el Laboratori de Genètica dels Mossos per a un “intercanvi d’informació policial” i, amb les dades aportades, Criminalística identifica el cadàver i ho comunica al jutjat i als Mossos. Tot i aquest pas, la família continua sense rebre cap notificació.
Declaració de mort i la “casualitat” que fa saltar les alarmes
Amb el pas dels anys, la via judicial avança per una altra banda: el 20 de novembre del 2020, el jutjat declara la mort de la persona desapareguda, en haver transcorregut una dècada sense notícies.
No és fins al 2022 quan el cas es destapa: una auditoria del Centre Nacional de Desapareguts detecta desajustos entre bases de dades. En revisar l’expedient, els Mossos constaten que les mostres d’ADN dels familiars ja no constaven al sistema perquè s’havien esborrat del CODIS el novembre del 2016, malgrat que la identificació s’havia produït el 2014. A partir d’aquesta revisió, es recupera el cas i es verifica que el cos estava identificat.
La comunicació als familiars, però, no arriba fins a l’octubre del 2022. Llavors se’ls informa de la localització del cadàver i del nínxol on havia estat enterrat.
Cronologia simple dels fets
- Febrer del 2010: La persona desapareix
- Maig del 2010: Apareix un cadàver a la platja
- Març del 2014: Coincidència genètica al sistema CODIS. Identificació del cadàver.
- Novembre del 2016: S'esborren les mostres d'ADN dels familiars del CODIS
- Novembre del 2020: La Justícia declara la mort de la persona desapareguda perquè feia 10 anys de la desaparició.
- 2022: Una auditoria destapa que les mostres d'ADN van esborrar-se de CODIS el 2016. Una revisió verifica que el cadàver ja estava identificat.
- Octubre del 2022: Els familiars reben la notícia sobre la identificació del cadàver i s'indica que ja s'havia enterrat.
De la reclamació a la proposta d’indemnització
Els afectats demanaven 133.500 euros. La CJA planteja rebaixar la quantitat a 48.000 euros (més interessos), i subratlla les “circumstàncies viscudes” pels familiars, que van conviure durant anys amb l’angoixa i la incertesa, mentre tramitaven procediments per aclarir la situació.
Ara la decisió final recau en l’administració: assumir o no la proposta d’indemnització d’un dictamen que posa el focus en el retard i en les conseqüències personals d’una informació que, segons el relat del cas, va arribar quan ja feia massa temps que existia.