El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat tres noves mesures en matèria d’habitatge durant el debat de política general al Parlament. El paquet inclou un fons de 25 milions d’euros per evitar desnonaments de persones vulnerables, un programa de compra compartida d’habitatges amb una dotació inicial de 100 milions i l’ampliació dels Préstecs Emancipació per facilitar l’accés a la primera llar.
L’Executiu planteja aquestes iniciatives en un context de dificultats creixents per accedir a un habitatge, amb l’objectiu de reforçar la protecció social i oferir alternatives tant a les persones en situació de vulnerabilitat com a les que tenen ingressos estables però no disposen dels estalvis necessaris per comprar un pis.
Un fons de 25 milions per evitar desnonaments
La primera mesura és la creació del Fons d’emergència habitacional, que començarà amb una dotació de 25 milions d’euros. Està destinat a persones en situació de vulnerabilitat extrema que, després d’esgotar altres vies com la mediació, el lloguer social i la mesa d’emergència, continuïn en risc de perdre casa seva.
En aquests casos, la Generalitat podrà comprar l’habitatge i gestionar-ne el lloguer perquè les persones afectades no l’hagin d’abandonar per manca d’alternatives. El Govern preveu que el fons es pugui ampliar amb la participació d’altres administracions públiques, entitats bancàries i asseguradores.
Compra compartida per a persones de més de 40 anys
La segona iniciativa és el programa de Compra Conjunta d’habitatge, que disposarà inicialment de 100 milions d’euros i s’adreçarà principalment a persones majors de 40 anys amb ingressos estables, però amb dificultats per obtenir una hipoteca suficient per comprar un habitatge a preu de mercat.
El sistema permetrà que la Generalitat assumeixi una part del cost del pis, que mantindrà la qualificació d’habitatge protegit. Les condicions previstes varien segons l’edat de la persona compradora:
-
Entre 40 i 55 anys: haurà d’aportar el 50% del preu i disposarà de l’habitatge durant 50 anys.
-
A partir dels 56 anys: haurà d’aportar el 40% del preu i tindrà un període d’ús de 40 anys.
Un cop acabat el termini, l’habitatge tornarà al parc públic perquè es pugui assignar a una altra família.
Durant el període de vigència, el titular podrà vendre el dret d’ús pel temps que quedi o transmetre’l per herència. Si decideix vendre’l, la Generalitat tindrà preferència per recomprar-lo i mantenir-lo dins del parc públic. També podrà adquirir en qualsevol moment la part que pertany a l’Administració; en aquest cas, el pis passarà a ser de titularitat privada, però continuarà sent habitatge protegit de manera permanent.
Préstecs de fins a 50.000 euros sense interessos per als joves
La tercera mesura consisteix a consolidar i ampliar els Préstecs Emancipació, dirigits a persones d’entre 18 i 40 anys empadronades a Catalunya que comprin el seu primer habitatge i disposin d’ingressos estables, però no dels estalvis necessaris per pagar l’entrada.
Segons les dades del Govern, durant el primer any més de 2.700 joves s’han beneficiat de més de 1.800 préstecs signats.
Els préstecs, gestionats per l’Institut Català de Finances (ICF), poden arribar als 50.000 euros, amb un interès del 0% i sense comissions. Permeten cobrir el 20% del preu de compra que habitualment no finança el banc. El retorn no comença fins que s’acaba de pagar la hipoteca i, a partir d’aquell moment, hi ha cinc anys per tornar els diners.
Amb l’ampliació anunciada, els préstecs també es podran utilitzar per comprar habitatge protegit i per finançar les obres de rehabilitació necessàries per obtenir la cèdula d’habitabilitat. Les condicions s’adaptaran als preus de cada zona.
A canvi, l’habitatge quedarà protegit de manera permanent, haurà de ser la residència habitual i només es podrà revendre pel preu de compra actualitzat amb l’IPC i el cost d’algunes obres. També es podrà transmetre per herència.
El Govern vol ampliar el parc d’habitatge protegit
Les tres mesures s’incorporen a una estratègia que combina la construcció d’habitatge públic, la compra de pisos al mercat privat per destinar-los a protecció oficial i la regulació del mercat residencial.
El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge fixa com a objectiu que, d’aquí a vint anys, el 15% de les llars dels municipis amb més demanda resideixin en habitatges socials. Per assolir-lo, calcula que caldrà construir o adquirir uns 313.600 habitatges addicionals. Com a fita intermèdia, el pla preveu incrementar en 50.000 els habitatges protegits durant els primers cinc anys.
Segons les dades presentades per l’Executiu, 45.551 habitatges del pla de 50.000 ja estan en marxa. D’aquests, 5.997 ja s’han construït i 7.009 es troben en construcció. A més, la Generalitat ha adquirit 4.696 habitatges en dos anys per incorporar-los al parc protegit.
El Govern també impulsa el programa Regenera per rehabilitar edificis, mobilitzar habitatges buits i recuperar immobles inacabats, així com el Pla 214.000, que identifica sectors amb potencial per desenvolupar habitatges durant la pròxima dècada.
Més fórmules per generar habitatge protegit
Paral·lelament, l’Executiu ha iniciat la tramitació d’una llei per simplificar els procediments urbanístics i ambientals, amb la intenció d’agilitzar les llicències sense eliminar les garanties jurídiques.
També s’han plantejat mesures excepcionals per augmentar l’oferta d’habitatge protegit en municipis amb una demanda residencial elevada. Entre les opcions previstes hi ha incrementar fins a un 20% l’edificabilitat en determinats casos, transformar oficines, hotels i aparcaments en habitatges protegits, afegir plantes a edificis existents i subdividir habitatges o reconvertir despatxos, amb una superfície mínima de 50 metres quadrats per als nous pisos.
En paral·lel, el Govern defensa que la regulació dels lloguers ha contribuït a contenir els preus. Segons les dades que ha presentat, entre el primer trimestre de 2024 i el primer trimestre de 2026, els lloguers van baixar acumuladament un 4,7% a Barcelona i un 1,3% al conjunt dels municipis declarats zones de mercat residencial tensionat.
Pel que fa a la compravenda, el preu mitjà de l’habitatge a Catalunya va arribar als 2.852 euros per metre quadrat el primer trimestre de 2026, amb un increment acumulat del 9,82% des del tercer trimestre de 2024. El Govern situa aquest augment per sota del registrat al conjunt de l’Estat durant el mateix període.
Amb les noves mesures, la Generalitat vol ampliar les alternatives d’accés a l’habitatge, protegir les persones en situació de vulnerabilitat i augmentar el nombre de pisos disponibles amb protecció pública.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat