El Govern començarà a pagar en les setmanes vinents les primeres prestacions del PIA Exprés, una nova mesura adreçada a persones en situació de dependència que estan pendents de rebre un cuidador professional. Els ajuts seran de 100, 150 o 200 euros mensuals, segons el grau de dependència reconegut.
L’anunci l’ha fet la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, durant la presentació del quart informe del Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), titulat Atenció a la dependència: reptes i propostes. El document planteja una reforma profunda del sistema per fer-lo més àgil, preventiu i centrat en les persones.
La consellera ha explicat que el PIA Exprés permetrà avançar el suport econòmic a les persones dependents un cop valorada la seva situació, mentre esperen l’accés efectiu a un servei professional. L’objectiu és reduir uns terminis que actualment situen el temps mitjà d’espera en 397 dies.
Un sistema més ràpid i amb menys tràmits
Martínez Bravo ha vinculat aquesta nova prestació amb el Pla CURA, impulsat pel Govern el passat mes d’abril, que preveu una “transformació estructural del sistema de dependència”. El pla aposta per simplificar processos, reduir tràmits i avançar cap a un model més integrat entre els serveis socials i sanitaris.
Entre les mesures previstes hi ha una única visita de valoració i una tramitació més àgil dels expedients. Segons la consellera, la digitalització ja està tenint un impacte directe en aquest àmbit: els procediments iniciats digitalment han passat del 6% a gairebé el 77% en només un any, fet que ha permès reduir els terminis de tramitació en prop de dues setmanes.
Tot i això, Martínez Bravo ha remarcat que la digitalització no ha de substituir l’atenció presencial, sinó facilitar la gestió administrativa. En alguns casos, els expedients es continuen iniciant o acompanyant de manera presencial, però els tràmits interns es digitalitzen per guanyar eficiència.
El repte de l’envelliment
L’informe del CETIS alerta que Catalunya afronta una transformació demogràfica que situa les polítiques de cures i d’atenció a la dependència com un dels grans reptes de l’estat del benestar. Actualment, més del 19% de la població té més de 65 anys i cada any s’incorporen prop de 30.000 persones al grup de majors de 85 anys.
A més, el document assenyala l’augment de persones grans que viuen soles i que necessiten nous suports per mantenir l’autonomia i la qualitat de vida. Martínez Bravo ha definit l’envelliment com “un èxit de país”, però ha advertit que obliga a reforçar el sistema de benestar per garantir una atenció de qualitat.
La consellera ha celebrat que moltes de les recomanacions de l’informe ja estiguin alineades amb la feina del Govern, especialment en l’agilització de l’accés a prestacions, la millora tecnològica i la coordinació amb Salut. Amb tot, ha admès que encara hi ha marge de millora per fomentar l’autonomia personal i oferir una atenció domiciliària “més rica” que redueixi la necessitat d’ingressar en una residència.
Valoració única i circuits ràpids
Entre les principals propostes del CETIS hi ha la creació d’una valoració sociosanitària única, que tingui en compte la salut, la situació social, l’autonomia i les preferències de cada persona. L’objectiu és evitar duplicitats i fer que el recorregut administratiu sigui més senzill.
L’informe també planteja circuits ràpids per a casos d’alta complexitat, com l’ELA o les demències avançades, amb resposta en pocs dies i equips especialitzats de valoració. Una altra de les recomanacions és disposar d’un expedient compartit entre salut i serveis socials per millorar la coordinació dels professionals.
El document també proposa incorporar la figura del gestor de cas, un professional de referència que coordini recursos i acompanyi les persones dependents i les seves famílies al llarg del procés.
Més cures a domicili i habitatges amb serveis
Una de les línies destacades de l’informe és reforçar les cures a domicili amb serveis més flexibles i personalitzats. Això inclou ajuda a domicili, teleassistència, adaptació de l’habitatge, suport emocional i activitats comunitàries.
El CETIS també aposta per impulsar els habitatges amb serveis com a alternativa a la residència per a persones majors de 60 anys, així com transformar les residències en centres més especialitzats en casos d’alta complexitat i oberts a l’entorn comunitari.
A llarg termini, l’informe proposa un nou marc normatiu per a l’atenció a la dependència a Catalunya, un sistema de finançament estable i models residencials més personalitzats i centrats en la persona.
La presentació del document ha inclòs una taula de diàleg moderada per la secretària d’Afers Socials i Inclusió, Carolina Homar, amb experts dels àmbits de l’economia, la salut i els serveis socials. Aquest és el quart informe del CETIS des de la seva creació, el febrer de 2025, amb l’objectiu d’aportar evidència científica i propostes per modernitzar el sistema de protecció social de Catalunya.
