El Govern ha donat llum verda aquest dimarts a l’Estratègia Ferroviària de Catalunya (EFC), un full de ruta que fixa les bases del model ferroviari català fins al 2050 i que inclou 63 mesures per modernitzar el sistema, incrementar-ne la fiabilitat i consolidar el ferrocarril com a eix central de la mobilitat sostenible. Entre les actuacions més destacades hi figura la construcció de tres noves estacions d’alta velocitat a Girona, Tarragona i Vilafranca del Penedès, segons afirma ACN.
L’estratègia s’articula al voltant de vuit grans objectius, entre els quals hi ha millorar la qualitat i la puntualitat del servei, impulsar la intermodalitat entre transports, augmentar el transport de mercaderies per tren, enfortir el teixit empresarial català del sector —que dona feina a més de 27.000 persones i factura 3.600 milions d’euros anuals— i potenciar la formació professional ferroviària.
Catalunya com a autoritat ferroviària pròpia
L’EFC parteix del nou context creat pel traspàs integral de Rodalies i de les necessitats de futur associades al creixement demogràfic —fins als 10 milions d’habitants el 2050— i a la descarbonització de la mobilitat. La xarxa ferroviària catalana ha passat de tenir 1.500 quilòmetres el 2021 a uns 2.050 el 2024, un 30% més, i el Govern vol consolidar aquesta expansió amb una nova Llei ferroviària, la creació d’una empresa pública operadora de Rodalies i la implantació de l’Agència Catalana de Seguretat Ferroviària.
Aquesta estructura ha de permetre a la Generalitat exercir com a autoritat ferroviària plena, planificant i coordinant serveis i infraestructures a través de nous instruments com el Pla de serveis ferroviaris de Catalunya, la revisió del Pla d’infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), les actualitzacions anuals de l’Agenda del Corredor Mediterrani o el Pla de Rodalies 2026-2030.
Noves línies i millora de la xarxa existent
L’estratègia planteja un seguit d’inversions estructurals, com nous tallers ferroviaris, la creació d’una empresa pública per comprar material rodant i mesures per millorar la interoperabilitat entre línies i operadors. També aposta per facilitar els transbordaments amb busos urbans i interurbans i preveu zones d’aparcament d’enllaç i estacionament segur per a bicicletes o vehicles de mobilitat personal.
Entre les actuacions clau, l’EFC proposa ampliar la capacitat dels túnels urbans de Barcelona, implantar sistemes de conducció avançats, augmentar la velocitat dels regionals i crear serveis semidirectes per guanyar competitivitat. A més, reivindica la construcció de l’Eix Transversal ferroviari i la Línia Orbital (R9), que ha de connectar el territori sense passar per Barcelona.
Tres noves estacions d’alta velocitat
Una de les novetats més rellevants és la planificació de tres noves estacions de l’AVE:
-
Girona-aeroport, per connectar l’aeròdrom amb la xarxa d’alta velocitat.
-
Vilafranca del Penedès, per reforçar l’eix central del país.
-
Tarragona-aeroport, amb l’objectiu de millorar la connexió amb el Camp de Tarragona i la Costa Daurada.
Aquestes infraestructures reforçarien la cohesió territorial i l’accés equitatiu a la xarxa d’alta velocitat, alhora que donarien suport al desenvolupament econòmic i turístic de les àrees properes.
Formació, seguretat i innovació
El document també posa èmfasi en la seguretat, amb la creació d’una Comissió d’Accidents Ferroviaris, i en la millora de l’experiència d’usuari, amb actuacions de millora de la informació, senyalització i formació del personal.
En l’àmbit econòmic i formatiu, l’EFC proposa impulsar nous cicles d’FP especialitzats en transport ferroviari i fomentar la incorporació de la dona al sector, així com establir acords amb clústers industrials per enfortir la innovació i la recerca aplicada (I+D+I).
Una inversió sostinguda de 30.000 milions
En els últims 25 anys, la inversió ferroviària a Catalunya ha superat els 30.000 milions d’euros, amb aportacions similars de l’Estat i de la Generalitat —més de 1.200 milions anuals de mitjana. Mentre l’Estat ha concentrat la major part en la xarxa d’alta velocitat, la Generalitat ha destinat recursos sobretot a FGC i a les línies de metro L9 i L10.
Amb l’Estratègia Ferroviària de Catalunya, el Govern aspira a convertir el ferrocarril en el motor d’una mobilitat més eficient, segura i sostenible, al servei del país i del seu futur.
