El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha encapçalat avui a Constantí una nova jornada territorial de la sèrie que el porta a totes les vegueries de Catalunya per presentar les noves eines de suport a la política lingüística municipal i fer una crida a l’acció. La trobada ha aplegat alcaldes, regidors i responsables de política lingüística del Camp de Tarragona, i ha servit per posar al seu abast dos instruments clau per a la planificació local: la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català i el document 40 propostes per a l’acció.
Elena Juncosa, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, ha donat la benvinguda a l’acte. Tot seguit l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, ha obert la jornada refermant el compromís de Constantí amb la llengua catalana. Posteriorment, el conseller Vila ha volgut subratllar el paper central dels ajuntaments en la revitalització de l’ús social del català: “Els ajuntaments sou l’administració més propera a la ciutadania i teniu una capacitat d’incidència enorme. La llengua necessita una política lingüística municipal activa, que vetlli per l’ús del català als equipaments municipals i a tots els àmbits de la seva competència, per això posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves.”
Noves eines per ajudar els municipis a engegar accions concretes d’impuls al català
La directora del CNL de Tarragona, Laura Giné i la directora del CNL de Reus, Anna Saperas, han presentat la Guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, el principal recurs tècnic que el Departament de Política Lingüística posa ara a mans dels ajuntaments. Adreçada als responsables i tècnics de política lingüística dels municipis, és una eina pràctica que permet incorporar de manera sistemàtica la mirada lingüística en totes les àrees de l’activitat municipal, des de l’atenció ciutadana fins a la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
El document inclou orientacions detallades per elaborar un pla local d’impuls al català, amb una metodologia que parteix d’una diagnosi de la situació sociolingüística del municipi, estableix actuacions, calendari i pressupost, i culmina amb una fase d’avaluació i comunicació. La Guia incorpora també una plantilla de pla local per facilitar-ne la redacció, models de criteris d’ús lingüístic per fomentar el català en l’activitat interna dels ajuntaments, models de clàusules lingüístiques per a contractes i subvencions, i un resum del marc normatiu vigent en matèria de política lingüística.
L’objectiu és que cada ajuntament pugui dissenyar una política lingüística pròpia, adaptada a la seva realitat demogràfica i sociolingüística. El Departament de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) es posen a disposició de tots els municipis que vulguin suport per iniciar o enfortir els seus plans locals.
40 propostes per a l’acció: mesures concretes per a cada ajuntament
Complementàriament a la Guia, Giné i Saperas han presentat un llistat de 40 propostes d’acció elaborades pel Departament i pensades perquè qualsevol ajuntament, independentment de la seva mida o recursos, pugui incorporar el criteri lingüístic a les seves actuacions. Les mesures cobreixen un ventall ampli d’àmbits i es presenten com un menú d’opcions del qual cada municipi pot triar les que millor s’adapten a la seva situació.
Entre les 40 propostes hi ha actuacions internes, com l’organització de sessions de sensibilització i formació en drets lingüístics per al personal municipal o la revisió dels criteris d’ús lingüístic en la comunicació institucional. N’hi ha d’orientades al teixit econòmic local, com l’impuls de plans de gestió lingüística a les empreses i comerços, o la formació per a establiments sobre els drets lingüístics dels consumidors. I n’hi ha d’adreçades a la comunitat en sentit ampli: la creació de punts d’aprenentatge informal de català als equipaments municipals, la promoció del català en el paisatge lingüístic visual i auditiu d’esdeveniments al carrer, la presència destacada del català en l’oferta esportiva i cultural, o la consolidació de la llengua en les activitats adreçades a infants, adolescents i joves.
El document convida explícitament tots els ajuntaments a adoptar tantes propostes com puguin i a fer el pas de formalitzar-les en el seu propi pla local d’impuls al català.
El català al Camp de Tarragona: per sobre de la mitjana de Catalunya en parlants habituals
La jornada ha inclòs, per part del tècnic d’estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, Xavier Tenorio, la presentació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) del 2023 per al Camp de Tarragona.
El Camp de Tarragona ha experimentat un augment demogràfic significatiu, tant de la població nascuda a Catalunya com de la nascuda a l'estranger, un factor que condiciona de manera determinant l'evolució dels usos lingüístics del territori. Segons les dades de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023, els percentatges de coneixedors del català al Camp de Tarragona se situen en valors similars als de la mitjana de Catalunya, mentre que el percentatge de parlants habituals de català se situa per sobre dels valors del conjunt del país, la qual cosa indica que el territori manté una posició relativament favorable en termes d'ús efectiu de la llengua.
Si es compara amb les dades del 2018, s'observa que el nombre absolut de coneixedors del català ha crescut, però que el percentatge ha baixat una mica, precisament a causa d'aquest creixement demogràfic que ha incorporat nova població al territori. En aquest sentit, el Camp de Tarragona destaca com l'únic territori de Catalunya on el percentatge de llengua inicial catalana es manté estable, un fenomen que s'explica sobretot pel fet que part dels fills i nets de les persones que van emigrar a la zona durant el segle XX han adoptat el català, o el català i el castellà conjuntament, com a llengua inicial. On sí que es registra una davallada és en el percentatge d'usuaris habituals del català: d'una banda, les persones nascudes a l'estranger tendeixen a utilitzar el castellà sol o en combinació amb altres llengües, però no el català; de l'altra, entre els catalanoparlants inicials joves s'aprecia una tendència creixent a combinar català i castellà en els seus usos quotidians.
Una crida al món local amb gira per totes les vegueries
El conseller Vila ha tancat la jornada amb una crida directa als ajuntaments del Camp de Tarragona —i per extensió a tots els municipis catalans— perquè assumeixin un paper actiu en la promoció de la llengua: “Tenim un repte compartit i els municipis sou actors indispensables per afrontar-lo. La llengua es guanya o es perd en la vida ordinària, i vosaltres hi teniu accés directe. Cada pas que feu, compta. Us demanem que els feu, teniu a disposició el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament per ajudar-vos en qualsevol moment”.