El 37,9% dels habitants del Camp de Tarragona utilitzen el català com a llengua habitual, una xifra superior al 32,6% de la mitjana de Catalunya, segons l'Enquesta d'Usos Lingüístics de Població del 2023. Tot i l’augment del nombre de persones que coneixen la llengua, el seu pes relatiu ha disminuït en els darrers anys a causa del creixement demogràfic de la vegueria.
Les dades s’han fet públiques aquest dilluns a Constantí (Tarragonès), on el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat una guia adreçada als ajuntaments per impulsar el català a escala local, amb 40 propostes d’acció.
L’estudi situa el Camp de Tarragona com la tercera vegueria amb menor ús del català com a llengua habitual, només per davant de l’àrea metropolitana (24,7%) i el Penedès (34,6%), i molt per sota de les Terres de l’Ebre (66,8%).
Malgrat això, el coneixement de la llengua és ampli: un 92,7% dels residents majors de quinze anys l’entenen, un 81,4% el parlen, un 83,7% el llegeixen i un 67% l’escriuen. Tanmateix, el català és la llengua inicial del 35,1% de la població, per sota del castellà, que registra un 41%.
L’impacte de l’origen dels habitants és determinant. El 61% dels residents nascuts a Catalunya tenen el català com a llengua habitual, mentre que entre els nascuts a la resta de l’Estat aquest percentatge baixa fins al 10% i el castellà s’enfila fins al 73,2%. Entre les persones nascudes a l’estranger, el castellà és la llengua habitual del 54,8%, mentre que el català no arriba al 3%.
Per edats, els joves són els que menys utilitzen el català: només el 29,6% dels joves de 15 a 29 anys el tenen com a llengua habitual, una xifra similar a la franja de 30 a 44 anys. En canvi, el percentatge puja al 41,5% entre els 45 i 64 anys i arriba al 47,5% en els majors de 65 anys.
El conseller Vila ha destacat que el català "creix en nombre de coneixedors i d'usuaris", tot i que aquest creixement no es reflecteix en termes relatius. També ha remarcat la importància de la iniciativa individual en l’ús de la llengua: "Hi ha un seguit de mesures que s'han d'aplicar però n'hi ha una de molt important, que és recordar que l'aparença de l'interlocutor no predetermina si sap o no sap català", ha exposat. "Cada vegada hi ha més milers de persones que saben català, que el poden parlar perfectament o que l'estan aprenent i necessiten que la gent que ja el sap se'ls hi adreci espontàniament des del primer moment", ha subratllat.
Eines per reforçar l’ús del català als municipis
El Departament de Política Lingüística ha elaborat una guia per a l’elaboració de plans locals d’impuls al català, juntament amb 40 propostes d’acció. El document s’adreça als responsables municipals i té com a objectiu incorporar la perspectiva lingüística en àmbits com l’atenció ciutadana, la cultura, l’esport, la inclusió de persones nouvingudes o la contractació pública.
La iniciativa permet que cada ajuntament pugui dissenyar estratègies adaptades a la seva realitat local, amb la voluntat de reforçar l’ús social del català.
En aquest context, Vila també ha defensat que el català ha de ser un requisit en determinats llocs de l’administració pública, tot assenyalant que s’estan revisant els nivells exigits. "Des de la Generalitat estem revisant si aquests requisits són els adequats; a vegades pot ser que siguin excessivament baixos i que, per tant, s'hagi de revisar quins són", ha manifestat.
El conseller ha conclòs que "els treballadors públics estan al servei de la població i el lògic és que hagin de saber les llengües que fa servir la població, perquè si no tenen aquesta competència no tenen el talent necessari per dur a terme la seva feina de forma efectiva".
