El futur Campus de Salut Clínic fa un pas decisiu amb l’acord perquè la Generalitat adquireixi els terrenys de la Universitat de Barcelona situats a l’entrada de la Diagonal. L’operació, valorada en 135,25 milions d’euros, queda recollida en un protocol signat entre el Govern i la UB que preveu formalitzar la compravenda abans del 31 de desembre. El Consell Executiu donarà llum verda a aquest acord aquest dimarts.
Paral·lelament, aquest dilluns s’ha constituït al Palau de la Generalitat el Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic, l’òrgan encarregat de dirigir i coordinar el desenvolupament del nou complex hospitalari, universitari i de recerca. Entre les primeres decisions destacades, s’ha anunciat que el concurs internacional d’arquitectura s’avançarà al mes de juliol i que les obres per al perllongament de la línia 3 del metro s’iniciaran el 2028, amb previsió de finalització el 2033.
Els terrenys adquirits a la UB ocupen 10 hectàrees, però el sostre edificable permetrà disposar d’un espai total de fins a 30 hectàrees. El nou campus concentrarà en un únic àmbit l’assistència sanitària, la docència universitària i la recerca científica, amb el nou Hospital Clínic, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i diversos equipaments assistencials i de recerca.
Transformació progressiva de l’actual Hospital Clínic
Mentre no entri en funcionament el nou Campus, l’Hospital Clínic durà a terme una adaptació progressiva de la seva seu històrica del carrer Villarroel. L’objectiu és mantenir l’activitat sanitària a l’Eixample i complementar-la amb les noves instal·lacions de la Diagonal. El director general del centre, Josep Maria Campistol, ha remarcat que el Clínic de Villarroel "no desapareixerà" i continuarà oferint assistència. Entre altres serveis, ha apuntat que hi podria haver un CAP amb especialistes i "segurament" cirurgia major ambulatòria i zona diagnòstica.
A més, ha indicat que "molt probablement" part de l’actual hospital es reconvertirà en un centre sociosanitari, argumentant que "la població està envellint, l'Eixample està envellint, aquest malalt necessitarà un sociosanitari". El nou hospital del Campus, en canvi, concentrarà l’activitat terciària més "complexa".
“El millor hospital d’Europa” com a objectiu
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat el projecte com una aposta estratègica de país amb l’objectiu de crear "el millor hospital d'Europa en atenció, recerca i formació i aprofitar-ho com a motor de transformació urbana". Illa ha celebrat haver encaixat "totes les peces" necessàries, ha posat en valor la capacitat d’entesa institucional i ha transmès un missatge de "confiança" en el potencial de Catalunya.
El calendari actual manté la previsió d’inauguració del nou Campus l’any 2035, així com la inversió global estimada de 1.700 milions d’euros durant la propera dècada. En aquest sentit, Illa ha subratllat que "cada euro invertit" revertirà "en benefici de la ciutadania", especialment en forma de millor recerca i innovació tecnològica. També ha vinculat projectes com aquest, amb voluntat de "servei públic" i de situar la salut "a l'abast de tothom", amb la necessitat d’un nou model de finançament autonòmic.
Un consorci amb nou institucions al capdavant
El Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic està integrat per nou administracions i entitats: la Generalitat, l’Hospital Clínic, el CatSalut, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat. La seva funció serà pilotar el projecte i executar totes les actuacions necessàries per fer realitat el nou Campus.
El consorci actuarà com a òrgan central en les licitacions, la gestió operativa i el seguiment de les diferents fases de desenvolupament, i també com a oficina tècnica per garantir la coordinació i execució material del projecte. Segons Illa, representa el compromís compartit d’afrontar "amb tota l'ambició" els reptes que planteja el Campus.
Compra dels terrenys i reordenació dels espais esportius
La compra dels terrenys esportius de la UB, situats a l’avinguda Diagonal 695-797, es completarà al llarg d’aquest any per un import de 135 milions d’euros. Tot i això, la universitat mantindrà la possessió i l’activitat esportiva fins al 2030 —o un any abans si el Govern ho necessita—, moment en què es preveu iniciar les obres.
El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha explicat que ja es treballa amb l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè els estudiants puguin utilitzar unes instal·lacions alternatives a uns 100 metres de distància. També s’està elaborant un pla per distribuir l’activitat esportiva entre diferents facultats. En aquest sentit, ha garantit que "la pràctica esportiva està garantida".
A banda, la Generalitat concedirà una subvenció directa de fins a 17,5 milions d’euros a la UB per contribuir a la construcció de la nova Facultat de Farmàcia, pressupostada en més de 152 milions i ubicada al carrer Baldiri Reixac, fora però molt a prop del nou Campus.
Concurs internacional d’arquitectura i calendari d’obres
Una de les fites destacades d’aquest any serà la convocatòria del concurs internacional d’arquitectura, que s’avança al juliol i coincidirà amb l’any en què Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura. El procés serà llarg i selectiu, amb diverses fases fins al primer trimestre de 2028, quan es decidirà l’equip guanyador, que rebrà un contracte d’uns 109 milions d’euros.
Els equips hauran de ser multidisciplinaris i el jurat estarà format per deu membres, amb una majoria de perfils d’arquitectura i enginyeria.
Metro, urbanització i transformació de l’entorn
El projecte també inclou una profunda transformació urbana de l’entorn, amb un Pla Director Urbanístic que ordenarà 70 hectàrees, combinant el Campus amb habitatge, equipaments, espais verds i activitat econòmica vinculada a la ciència. Un dels elements clau serà la nova estació de la línia 3 del metro i una xarxa de corredors verds que connectaran Collserola amb la ciutat i consolidaran l’Eix Diagonal Salut.
Les obres del perllongament de l’L3, amb un pressupost estimat de 500 milions d’euros, començaran previsiblement la segona meitat de 2028 i s’allargaran uns cinc anys. En declaracions als mitjans, l’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha celebrat la concreció del projecte i ha expressat el seu desig que el 2033 el metro ja arribi al municipi, una demanda històrica del territori.