En els últims anys, diverses enquestes han posat en evidència una diferència cada vegada més marcada entre nois i noies joves pel que fa a la percepció del feminisme i les polítiques d’igualtat. Un informe recent, elaborat per Jordi Bonet (Universitat de Barcelona), Barbara Biglia (Universitat Rovira i Virgili) i Leon Freude (UB), amb finançament de la Fundació Irla, examina aquesta problemàtica des d’una perspectiva multidisciplinària, combinant dades quantitatives d’enquestes amb una anàlisi exhaustiva de literatura científica i entrevistes a experts acadèmics i educatius.
Anàlisi del fenomen: resistències masculines al feminisme
L’estudi se centra en com es manifesten les actituds antifeministes entre adolescents i joves homes a Catalunya, explorant també com aquestes es relacionen amb la construcció de les identitats masculines, els entorns socials on es desenvolupen i el paper que juguen les narratives digitals. L’objectiu principal és aprofundir en l’abast d’aquest fenomen per tal d’oferir recomanacions útils per a polítiques públiques, especialment en els àmbits educatiu i comunicatiu.
Noves formes de resistència socialment legitimades
Els autors assenyalen que l’antifeminisme contemporani supera el masclisme tradicional. Sovint s’expressa mitjançant discursos menys explícits però igualment nocius, que estan “legitimats socialment”. Així, apareixen posicionaments que neguen l’existència actual de discriminació contra les dones o bé defensen que “el feminisme ha anat massa lluny”. Aquesta mena d’actituds corresponen al concepte acadèmic de sexisme modern, una forma subtil però potent de resistència a la igualtat amb un impacte significatiu en l’opinió pública.
Barbara Biglia: "cal mirar més enllà del masclisme tradicional "
“Per entendre la resistència actual al feminisme cal mirar més enllà del masclisme tradicional i analitzar com es construeixen les identitats masculines en un context social de canvi”, afirma Barbara Biglia, investigadora del Departament de Pedagogia de la URV. Afegeix que molts nois viuen “una tensió entre les expectatives d’igualtat de gènere i els estàndards tradicionals de masculinitat”, fet que pot provocar reaccions defensives davant dels avenços feministes.
Dades específiques sobre actituds juvenils davant el moviment feminista
L’anàlisi dels estudis realitzats pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) posa sobre la taula diferències notables entre sexes. Per exemple, segons una enquesta del 2023, només un 29% dels nois d’entre 16 i 26 anys mostraven interès per les mobilitzacions feministes; mentre que aquest percentatge ascendia fins al 65% entre les noies.
A més, més del 50% dels joves homes consideren que el moviment feminista “ha anat massa lluny” i alguns arriben fins a afirmar que “la violència masclista és exagerada o inventada pel feminisme”. Aquestes opinions contribueixen a ampliar aquesta bretxa generacional quant a igualtat i reflecteixen com certs discursos antifeministes guanyen presència dins sectors juvenils.
L’origen adult dels discursos antifeministes juvenils
No obstant això, els investigadors alerten que no es pot atribuir exclusivament als joves aquestes idees. Els discursos antifeministes són sovint produïts i propagats per adults —actors polítics, mitjans o influenciadors digitals—. En paraules de Biglia: “Seria un error culpabilitzar la joventut”. Els adolescents són receptors passius dels missatges generats en altres àmbits socials o polítics: “Entendre com es produeixen i es difonen aquests discursos és clau per abordar el problema”.
Xarxes socials com a vehicle amplificador del discurs antifeminista
L’estudi subratlla també el paper crucial durant l’adolescència en la construcció dels rols sexogenèrics. En aquesta etapa clau, els joves assimilen valors sobre què significa ser home o dona mitjançant diversos canals: família, escola, amistats però també xarxes socials i mitjans alternatius.
Dins aquest context digital, plataformes online —com fòrums o continguts creats per influenciadors— poden difondre narratives antifeministes que presenten el moviment com una amenaça o qüestionen directament polítiques igualitàries. Sovint aquests discursos s’acompanyen amb postures reaccionàries contra drets LGBTIQ+ o polítiques antiracistes; un fenomen preocupant perquè pot derivar cap a ideologies d’extrema dreta.
Suggeriments per reforçar polítiques educatives eficaces
Davant aquesta realitat complexa, l’informe proposa intensificar mesures educatives orientades als adolescents per promoure una visió crítica sobre gènere. Entre altres accions destaca fomentar espais on els nois puguin qüestionar els anomenats “mandats tradicionals de gènere”, és a dir aquelles expectatives socials vinculades amb dominació masculina, agressivitat o negació emocional.
Així mateix, recomanen millorar estratègies comunicatives destinades a potenciar l’alfabetització mediàtica juvenil perquè siguin capaços d’identificar críticament els missatges circulants a internet. En paraules contundents de Barbara Biglia: “No es tracta només de denunciar el masclisme sinó d’oferir eines perquè els joves puguin construir formes de masculinitat que no es basin en la dominació ni en la desigualtat”.
