Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria reclamen un impost als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques per la guerra a l'Iran

Els ministres d'Economia dels cinc països demanen formalment a la Comissió Europea un nou gravamen per repartir de manera justa la càrrega econòmica derivada de l'augment del preu del petroli

04 d'abril de 2026 a les 17:04h

Els governs d'Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal i Àustria han sol·licitat conjuntament l'aplicació d'un impost sobre els beneficis extraordinaris que estan obtenint les empreses energètiques com a conseqüència del conflicte a l'Iran. Aquesta petició ha estat formalitzada en una carta dirigida a la Comissió Europea (CE), concretament al comissari de Clima, Creixement Net i Zero Emissions, Wopke Hoekstra.

Signada el 3 d'abril pels cinc ministres d'Economia, el document destaca que "l'increment dels preus del petroli pel conflicte a l'Orient Mitjà està suposant 'una càrrega significativa per a l'economia europea i els seus ciutadans'". Per això, insisteixen que cal assegurar que aquesta càrrega es reparteix "de forma justa" entre totes les parts implicades.

Petició basada en precedents europeus

Els titulars d'Economia dels cinc estats recorden que en la reunió de l'Eurogrup celebrada el passat 27 de març es van plantejar mesures similars per gravar els guanys extraordinaris generats per les companyies energètiques. En aquest sentit, aposten perquè aquestes iniciatives es materialitzin mitjançant un instrument comparable al que es va posar en marxa el 2022 per frenar l'impacte inflacionari derivat de la invasió russa a Ucraïna.

Així ho expliquen: "Una solució europea d'aquest tipus actuaria com un senyal per als ciutadans dels nostres estats membres i per a l'economia en general, demostrant que estem units i som capaços de prendre mesures".

Càrregues justes i missatges clars

D'altra banda, la carta remarca: "També enviaria un missatge clar als qui es beneficien de les conseqüències de la guerra que han de posar de la seva part per alleugerir la càrrega sobre la població en general", tal com expressen els signants: Carlos Cuerpo, Joaquim Miranda, Giancarlo Giorgetti, Lars Klingbeil i Markus Marterbauer.

A més indiquen que "donades les actuals distorsions del mercat i les limitacions fiscals, la CE hauria de desenvolupar ràpidament un instrument de contribució similar en l'àmbit de tota la UE, fonamentat en una base jurídica sòlida".

Finalitat i impacte esperat del nou impost europeu

L'impost proposat permetria finançar ajudes temporals dirigides especialment als consumidors més afectats. També ajudaria a contenir "la creixent inflació sense imposar càrregues addicionals als pressupostos públics", segons detallen els responsables econòmics.

Avaluació imminent per part de Brussel·les

Sota aquesta premissa s'expressa també el compromís amb una resposta àgil des del punt de vista institucional: "Ens complau que la Comissió Europea hagi promès revisar ràpidament l'afer. En aquest context, val la pena considerar la qüestió de si els beneficis estrangers de les companyies petrolieres internacionals poden incloure's d'una manera més específica que en el cas de la contribució solidària del 2022 i com fer-ho", conclou el text difós dissabte pel vicepresident primer i ministre d'Economia espanyol, Carlos Cuerpo, mitjançant un missatge publicat a X (antic Twitter).

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit