Els embassaments de les conques internes de Catalunya han superat l’estiu més càlid mai registrat al país amb les reserves encara al 76,7% de la seva capacitat, un nivell tres punts superior al de fa un any i també per sobre de la mitjana de l’última dècada.
Tot i aquest bon nivell general, l’estiu ha deixat una caiguda notable de les reserves. A mitjan juny, els embassaments estaven al 94,7%, de manera que en tres mesos han perdut prop de vint punts. La davallada és lleugerament superior a l’habitual, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ho atribueix en part a les temperatures excepcionalment elevades.
El director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, ha explicat que “l’evaporació ha estat més alta que altres anys”, coincidint amb un estiu especialment calorós. Tot i això, considera que la situació actual és positiva i que permet afrontar els pròxims mesos sense mesures restrictives.
L’aigua estaria garantida més enllà de l’estiu vinent
Segons dades de l’ACA del 14 de setembre, el nivell actual de reserves és el més alt en aquestes dates des del 2020, quan els pantans es van omplir després del temporal Glòria.
Armenter assegura que, amb la situació actual, el recurs hídric a les conques internes està garantit sense necessitat d’aplicar restriccions com a mínim fins més enllà de l’estiu del 2027.
La majoria dels principals embassaments es mantenen al voltant o per sobre de les tres quartes parts de la seva capacitat. La Llosa del Cavall està al 88,5%, Susqueda al 82,1%, Sant Ponç al 80,3%, la Baells al 74,8%, Sau al 73,2% i Siurana al 72,4%.
Més baixa és la situació a Darnius Boadella, amb un 61%, i especialment a Riudecanyes, que ha passat d’estar pràcticament ple fa tres mesos a quedar-se en un 34,4%.
Les dessalinitzadores continuen funcionant al 50%
Malgrat que Catalunya ja no es troba en situació de sequera, l’ACA ha mantingut les plantes dessalinitzadores treballant a un 50% de la seva capacitat.
L’objectiu és reduir la pressió sobre els embassaments i frenar la pèrdua de reserves durant els mesos de més consum. Segons Armenter, aquesta producció elevada “fa alentir molt la baixada de recursos i dels nivells de reserva”.
A aquesta estratègia s’hi afegeixen altres actuacions, com la posada en marxa de la potabilitzadora de Sant Feliu de Llobregat, la futura ampliació de la planta del Besòs o un aprofitament més elevat de l’aigua subterrània i superficial.
Catalunya vol dependre menys de la pluja
La Generalitat treballa amb l’objectiu de reduir progressivament la dependència dels embassaments i augmentar el pes de l’aigua dessalinitzada i regenerada.
L’estratègia preveu construir tres noves dessalinitzadores abans del 2033, que se sumarien a les dues actuals i permetrien duplicar la capacitat de producció.
La previsió és que l’any 2030 l’aigua dessalinitzada i regenerada representi el 70% dels recursos disponibles, mentre que l’aigua procedent dels embassaments baixaria fins al 30%.
Les conques de l’Ebre, al 58,9%
La situació és diferent a les conques catalanes de l’Ebre. Els principals pantans han passat del 70,8% al 58,9% en un any.
Alguns embassaments es mantenen pràcticament plens, com Riba-roja d’Ebre, amb un 96,1%, o Terradets, amb un 96,6%. En canvi, d’altres es troben al voltant de la meitat de la seva capacitat, com Oliana (56,8%), Rialb (55,6%), Talarn (53,4%), Camarasa (52,8%) o Canelles (50%).
Les conques de l’Ebre concentren aproximadament el 60% del consum d’aigua de Catalunya, principalment destinat a l’agricultura, mentre que les conques internes abasteixen prop del 92% de la població.
Menys consum domèstic que fa vint anys
El consum d’aigua també ha disminuït de manera notable durant les últimes dècades.
L’any 2004, abans del primer gran episodi de sequera d’aquest segle, el consum domèstic se situava al voltant dels 145 litres per persona i dia. Vint anys després, aquesta xifra havia baixat per sota dels 110 litres.
Entre el 2007 i el 2024, la població catalana va créixer un 12%, però el consum domèstic d’aigua es va reduir un 9%, una evolució que l’ACA vincula a una eficiència més gran i a l’impacte de les successives sequeres sobre els hàbits de consum.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat