El cap del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), Oriol Vilalta, ha confirmat que els Bombers han registrat un creixement constant del 20% en el nombre de rescats efectuats en entorns naturals des de l’inici de la pandèmia. Segons les dades facilitades, el cos va passar de 1.440 intervencions l’any 2019 a 1.867 el 2025. Fins al 28 de març d’aquest any, ja s’han realitzat 376 serveis.
Vilalta ha explicat que aquesta tendència respon principalment a un nombre més elevat de persones que practiquen activitats recreatives i esportives a la natura, com ara córrer, bicicleta –incloent-hi la modalitat elèctrica– i esports hivernals com raquetes o esquí de muntanya. Ha subratllat que aquest augment no es relaciona amb un increment significatiu d’imprudències, encara que una petita proporció dels rescats són conseqüència d’actituds negligents.
Dades detallades per tipus d’intervenció el 2025
L’any passat, dels 1.867 rescats realitzats, la major part van correspondre a actuacions en zones muntanyoses (1.194 casos). Aquests van ser seguits per 371 recerques de persones desaparegudes, així com 179 intervencions marítimes. També es van registrar operacions en rius, barrancs o llacs (77 casos), acompanyaments assistencials (34 casos) i rescat en pous o coves (9 casos).
L’encarregat del GRAE ha indicat que les persones auxiliades presenten perfils molt diversos: des d’excursionistes ocasionals fins a esportistes amb experiència reconeguda, tots coneixedors del medi però vulnerables davant caigudes o patologies inesperades. També ha destacat un increment notable dels rescats femenins i aquells motivats per lesions lleus però impossibles d’atendre sense assistència especialitzada, especialment en llocs on ambulàncies no poden arribar.
Evolució estacional dels serveis segons les condicions meteorològiques i geogràfiques
L’activitat operativa presenta variacions segons l’època anual: durant la primavera es registra una àmplia varietat d’incidents, incloent-hi allaus, caigudes en camins costaners i accidents amb bicicletes; l’estiu trasllada les incidències cap a zones fresques o aquàtiques mentre que finals d’agost incrementa els episodis d’hipotèrmia associats a tempestes; la tardor eleva considerablement els rescats vinculats als boletaires; finalment, durant l’hivern els factors meteorològics condicionen fortament les intervencions.
L’hivern 2025-2026 va ser excepcional pel volum acumulat de neu, glaçades fins a cotes baixes i neu fresca en altituds elevades que van incrementar el risc d’allaus i provocar nombrosos accidents tant per relliscades com per vehicles atrapats. Tot i això, Vilalta ha assenyalat que el total anual es manté estable respecte al 2024 gràcies a una disminució compensadora en altres categories.
Estructuració territorial per millorar la resposta operativa
Davant l’augment progressiu dels serveis postpandèmia, s’ha identificat una certa dificultat per efectuar rescats eficients especialment a Terres de l’Ebre (Tarragona) i sud Lleida. Per això, fa tres anys es va establir una base addicional al municipi de Valls juntament amb les existents a La Seu d’Urgell, Cerdanyola i Olot, millorant així la cobertura territorial i reduint temps de resposta.
Aproximació als riscos previstos durant la Setmana Santa 2026
A propòsit del període festiu imminent, Oriol Vilalta s’espera un increment importantíssim del nombre d’intervencions atès l’elevada afluència ciutadana als espais naturals catalans. El canvi horari recentment implementat —que prolonga les hores diürnes— contribueix també a aquesta tendència creixent. A més, destaca la diversitat possibilitats lúdiques disponibles durant aquesta època que multiplica tant les demandes com els tipus d’actuació requerits: "Podem estar treballant en una allau i al mateix temps haver d’atendre una lesió en un camí de ronda a la Costa Brava", va puntualitzar.
Pel conjunt aquestes circumstàncies recomanen extremar precaucions adaptant-se sempre al nivell tècnic personal així com disposar adequadament del material necessari abans qualsevol activitat. En paraules seves: "Una retirada a temps sempre serà una victòria".
Cobraments pels rescats negligents segons normativa vigent des del 2009
Sota marc legal aprovat pel Parlament català des del , Interior pot exigir econòmicament els costos derivats d’actuacions considerades negligents si compleixen alguna condició específica: accés prohibit al lloc accidentat; equipament inadequat; sol·licitud injustificada del servei.
Oriol Vilalta s’ha referit aquests casos com puntuals sense evidenciar increments notables recentment: "Les imprudències no van en augment; al contrari, la gent cada cop és més responsable, col·labora més i analitza millor el risc", va manifestar.
També va remarcar el grau avançat de maduresa col·lectiva davant emergències on es respecten indicadors oficials ES-Alert o restriccions territorials evitant incidents greus.
Dades econòmiques sobre costos operatius dels Bombers
- Costa mitjà professional: 43,05 euros/unitat/hora;
- Costa mitjà vehicle: 55,09 euros/unitat/hora;
- Suplements helicòpter: +3.245,85 euros/unitat/hora.
Casos cobrats destacables entre rescat negligent reclamats fins ara (16)
- Tres persones intentant travessar riu Muga durant crescuda: 507,82 €;
- Cotxe travessant riu Segre (Lleida): 1.229,32 €;
- Dues persones auxiliades al refugi Coma la Vaca durant estat alarma covid: 2.736,34 €;
- Més car registrat - març 2011 - esquiador atrapat fora pistes Tossa Masella amb tres helicòpters i gran dispositiu: cost total superior als 18.183 €; bona part abonada després recurs administratiu (2.393 €).
L’import més elevat efectivament cobrat correspon a rescat via ferrada Teresina (Montserrat), gener 2018: 2.880,47 €.
Cobraments relacionats amb falses alarmes inclouen:
- Tres avisos incendis inexistents;
- Avisos erronis sobre persones suposadament en perill;
- Dues persones fent ruta Ribes Freser-Queralbs que abandonaren dispositiu sense avisar vehicularment.
Cobraments pendents destacables:
- Avis fals incendi abril 2018;
- Avis fals persona travessant riu Torres Segre mateix any;
- Banyista francès ferit cama Cap Creus agost 2023 mobilitzant quatre bombers + helicòpter (cost estimad: 7.088 €).
- Tres atrapades refugi Colomina desembre (vent fort-neu-equip insuficient) implicant onze bombers + helicòpter + tres vehicles ( 5.239 €).
L’únic cas anul·lat fou el rescat ciclista accidentat pista forestal Llagostera durant estat alarma després acceptació recurs administratiu presentat pel mateix afectat.