Aquest dimecres, el Ple del Parlament de Catalunya ha tombat la proposició de llei impulsada per Junts que proposava modificar la normativa tributària catalana amb una reducció dels tipus de l'IRPF i una bonificació gairebé total en l'impost de successions i donacions. Les esmenes a la totalitat presentades pel PSC-Units, ERC, els Comuns i la CUP han prosperat gràcies als 72 vots favorables dels socialistes i els seus socis d’investidura, mentre que Junts, el PPC, Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra (61 vots).
Línies principals de la proposta de Junts
L’original iniciativa legislativa defensada pel diputat Antoni Castellà plantejava una rebaixa en els primers quatre trams impositius de l'IRPF, aplicable a les rendes inferiors als 35.000 euros anuals. A més, s’incrementava l’import mínim exempt fins als 5.907,42 euros per any. Pel que fa a l’impost sobre successions i donacions, es proposava aplicar una bonificació del 99% sobre la quota per adquisicions per causa mortis als contribuents classificats dins dels grups I i II —parents directes— mentre que al grup III se’n contemplava un descompte del 50%.
Divergències entre partits durant el debat parlamentari
Tant el PPC, com Vox i Aliança Catalana, tot mostrant simpatia cap a la iniciativa fiscal de Junts durant el debat, van manifestar reserves sobre diversos punts. La diputada popular Míriam Casanova, va defensar avançar cap a un model administratiu basat en "menys impostos i millors serveis", però va criticar la coherència del partit liderat per Carles Puigdemont: "no és coherent" amb aquesta finalitat.
D’altra banda, des de Vox, el portaveu parlamentari Joan Garriga, va advertir que la proposta "es queda curta" perquè "el problema a Catalunya i a l’Estat no és que es recapti poc sinó que es gasta molt malament". Per part d’Aliança Catalana, la presidenta i portaveu Sílvia Orriols, va destacar que la realitat fiscal catalana és "molt més complexa que aquests quatre fulls", acusant Junts d’haver "copiat parcialment" un projecte anterior presentat pel seu partit independentista d’extrema dreta.
Càrregues crítiques des dels grups independentistes d’esquerres
Lluïsa Llop, diputada d’ERC, va qualificar la iniciativa no pas com una mesura de "justícia fiscal", sinó com una estratègia orientada a fomentar una "competència fiscal a la baixa", denunciant un clar cas de "populisme fiscal". Va afegir: "No es pot governar dient alhora que volem més país i menys recursos públics".
Aquesta línia crítica va ser secundada pel portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, qui va alertar que aquesta rebaixa suposaria un cost econòmic elevadíssim: fins a 1.750 milions d’euros menys en recaptació per part de la Generalitat —una xifra superior al total increment pressupostari previst pel Departament d’Educació per al 2026.
D’altra banda, des del PSC, Susana Martínez va qüestionar si Junts podria establir algun tipus d’aliança amb el PPC atès que considerava aquesta proposició com “una còpia literal amb altres sigles” d’una proposta prèviament presentada pels populars.
I finalment des de la CUP, Laure Vega d'aquest grup ecosocialista va subratllar: "la cultura de l'esforç és mentida” I “mai no ha existit un repartiment igualitari” dels recursos. “Si volem aturar l’extrema dreta cal repartir millor”, aquest és el seu diagnòstic.
Crida als independentistes abans dels vots definitius
Poc abans del moment decisori sobre les esmenes presentades contra la seva proposta legislativa, el diputat Antoni Castellà va fer una crida directa als grups independentistes presents al Parlament perquè recolzessin aquesta iniciativa fins a assolir un “finançament just” o aconseguir “l’Estat propi”. En paraules seves:
"Mentre hi hagi dèficit fiscal a Catalunya" --va sentenciar-- i es produeixi un "espoli en tota regla", cap partit sobiranista no pot avalar compensar-ho amb més impostos”.