El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha denegat la sol·licitud presentada per l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’exconseller Toni Comín perquè s’apliqui la llei d’amnistia al delicte de malversació. Aquesta decisió arriba després de l’anàlisi de la sentència recent emesa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Arguments del magistrat contra l’aplicació de l’amnistia
Llarena argumenta que, tot i que el tribunal europeu descarta que hi hagi afectació als interessos financers comunitaris, aquesta resolució no altera l’argument principal basat en el benefici patrimonial. En aquest sentit, subratlla que "el tribunal europeu descarta l’afectació als interessos financers de la UE, però no modifica l’argument del benefici patrimonial".
A més, afegeix que el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió específica, fet que considera clau per mantenir-la com a motiu suficient per rebutjar aplicar la llei d’amnistia en relació amb el delicte de malversació. Per això, conclou en rebutjar aixecar les ordres nacionals de detenció vigents.
Llarena: "la resolució del TJUE impedeix mantenir la segona de les raons per excloure l’aplicació de l’amnistia"
Llarena posa èmfasi en què "la resolució del TJUE impedeix mantenir la segona de les raons per excloure l’aplicació de l’amnistia", referint-se a "l’afectació dels interessos financers de la UE derivada de la secessió d’una part del territori nacional". No obstant això, recalca que aquesta mateixa sentència europea "no modifica el fonament constitutiu de la primera raó" invocada pel Suprem: el propòsit d’obtenir un benefici personal amb caràcter patrimonial.
Així doncs, explica que "la desestimació de la nova sol·licitud d’amnistia no es fonamenta en el fet que la interpretació europea no tingui rellevància, sinó en què el seu efecte no abasta l’altre motiu que el Suprem utilitza per denegar-la".
Posició del Tribunal Constitucional i altres peticions denegades
D’altra banda, segons indica el Suprem, "el Tribunal Constitucional no ha resolt l’aplicació individual que ara es discuteix", és a dir, encara no ha deixat sense efecte ni validat explícitament "la interpretació del benefici personal" tal com planteja Llarena en aquest cas.
A més a més, el jutge també ha rebutjat les demandes d’inhibició presentades perquè es traspassés competències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o als jutjats ordinàris de Barcelona. També ha descartat arxivar la causa al·legant una possible vulneració del principi “non bis in ídem”, referent a evitar una doble persecució penal pels mateixos fets —en aquest cas relacionats amb un procediment paral·lel davant del Tribunal de Comptes.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat