El Govern català impulsarà una llei per regular els contractes de lloguer de temporada per evitar que els propietaris utilitzin aquesta modalitat d’arrendament per “burlar la limitació de preus” que s’establirà a l’empara de la nova llei espanyola d’habitatge. Igualment, tirarà endavant “una nova regulació del règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic”, segons ha anunciat avui la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, en una compareixença al Parlament de Catalunya.
L’objectiu amb aquestes accions és “fer ús de totes les eines al nostre abast per garantir l’ús social de l’habitatge”, especialment a municipis “en què l’ús turístic produeix tensions de preus i no garanteix una dotació suficient d’habitatge de lloguer per satisfer les necessitats de la població resident”, ha explicat Capella.
“Catalunya té competències exclusives en matèria d’habitatge i de consum, i té competències per al desenvolupament del dret civil propi”, ha recordat la consellera. Per això, el Departament de Territori impulsarà les noves regulacions de la mà dels departaments de Justícia i d’Empresa i Treball, i complementaran els tràmits que ja té en marxa per desplegar a Catalunya la Llei estatal pel dret a l’habitatge, que empara la contenció dels preus del lloguer. Catalunya ja va aprovar el 2020 una llei pionera en aquest sentit, però va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional i recentment el govern espanyol ha aprovat un nou text legislatiu per a tot l’estat.
Per limitar els lloguers, cal que les comunitats delimitin els municipis que es declararan zones de mercat residencial tensionat. El Departament de Territori té a informació pública el llistat de 140 municipis que compleixen els requisits que marca la llei i on hi viu el 80,6% de la població de Catalunya. Un cop finalitzada l’informació pública, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment qui l’aprovarà. “De nou, som els primers en iniciar els tràmits per delimitar els municipis on s’aplicarà la limitació de les rendes del lloguer”, ha posat en valor Capella.
També segons la llei estatal, a més, quan el pis sigui propietat d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. El Departament de Territori ja ha demanat al Ministeri l’homologació d’aquest índex català. “El dret a especular no existeix, el dret a l’accés a l’habitatge, sí”, ha recordat la consellera, que ha defensat “actuar per treure l’habitatge de la lògica del mercat”.
Precisament per facilitar l’accés a un habitatge assequible, Capella ha recordat el Pla Impuls 10.000 del Departament, que “preveu diversos mecanismes per incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social, amb una xifra inicial de 10.000 pisos incorporats el 2026”. A banda de facilitar l’accés a un habitatge, el Departament continuarà amb els ajuts i els instruments per evitar-ne la pèrdua per impagament.
Eines per “definir el país del futur”
En la seva compareixença, Capella ha defensat que el Departament de Territori “té la gran responsabilitat de ser el més social de tot el Govern”, en part perquè “té la tasca de dibuixar i definir el país del futur, a 20, 40 i 50 anys vista, tenint present la seva diversitat”. Per il·lustrar-ho, ha fet un repàs de les noves eines normatives i de planificació que es preparen.
En l’àmbit de polítiques de muntanya, el Departament està finalitzant la definició de l’Agenda Estratègica del Pirineu, “definint projectes tractors per generar oportunitats per a la gent que hi viu i treballa” i “estem treballant en la redacció del Pla d’acció 2024-2030”, ha precisat la consellera. Igualment, el Govern aprovarà properament el projecte de la nova Llei de muntanya, que substituirà l’actual, obsoleta.
Pel que fa a la planificació urbanística i territorial, la consellera s’ha compromès “a tenir enllestit el projecte de Llei de Territori durant el primer semestre de 2024”. Aquest nou text aglutinarà i modernitzarà tota la legislació en matèria de planificació territorial, urbanística, de paisatge i d’urbanitzacions amb dèficits.
La nova legislació reguladora empararà la redacció d’un nou Pla Territorial General de Catalunya, per substituir l’actual, de 1995. “És necessari establir una nova estratègia territorial per a tot el país”, amb horitzó 2050, “que renovi els criteris de planejament, i faci projeccions de població i llocs de treball”, ha enumerat la consellera. Capella s’ha compromès a iniciar el debat i els tràmits necessaris per a modificar aquest Pla General.
Traspàs integral de Rodalies
En l’apartat de mobilitat, la consellera Capella ha emfasitzat que “cal que l’Estat compleixi d’una vegada per totes amb Catalunya” i ha exigit “que es faci efectiu el traspàs integral de Rodalies”. “És inacceptable que vuit de cada 10 dies hi hagi avaries”, que s’arribi a “més de 18.000 trens afectats per incidències i retards” de més de 100 minuts de durada el 2022, “que la ciutadania perdi fins a quatre dies de jornada laboral amb la suma de tots els retards d’un sol dia, com va passar l’1 de setembre de 2022”, ha denunciat.
A més del traspàs integral, Capella ha reclamat a Renfe l’increment de les freqüències de l’R8; la parada a l’estació de l’Aldea; la millora dels serveis entre Lleida i Cervera, o el perllongament de la línia RT2 fins a Vilafranca del Penedès. Finalment, la consellera de Territori ha recordat que “és urgent que l’Estat compleixi amb la part de finançament que li pertoca aportar a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM)” per sostenir el funcionament de la xarxa de transport públic.
En conclusió, la consellera ha explicat que “volem posar el territori i les infraestructures al servei dels grans reptes socials, econòmics i ambientals del país” i ha advocat perquè les “polítiques territorials prenguin un caràcter transformador ambiciós”.
