El Departament d’Educació farà marxa enrere i reintroduirà les lectures obligatòries de primer i segon de batxillerat a partir del curs vinent, després d’haver-les eliminat fa dos cursos. La mesura s’emmarca en una estratègia més àmplia amb què el Govern vol recuperar els anomenats “bàsics” de l’aprenentatge, recollits ara en una guia de reforç dels sabers fonamentals.
En paral·lel, Educació preveu que, de cara al curs 2027/2028, tots els centres d’ensenyament no universitari hagin de disposar d’un Pla de Lectura de Centre (PLEC), un document fins ara voluntari i que defineix les línies de treball per garantir que l’alumnat adquireixi competències mínimes en lectura i desenvolupi hàbits lectors.
Lectures comunes a batxillerat després de la retirada del 2024/2025
El Departament vol tornar a fixar quins llibres hauran de llegir tots els estudiants de primer i segon de batxillerat a les matèries de llengua catalana i castellana. Es tracta d’un catàleg compartit per a tots els centres postobligatoris, que ja existia, però que va desaparèixer el curs 2024/2025, en una decisió que va generar retrets del sector editorial.
La voluntat és revisar aquest esquema i restablir-lo amb vista al 2027/2028, tot i que, de moment, Educació no ha concretat quins criteris seguirà ni quins títols formaran part de la nova relació.
Un pla lector obligatori per a primària i secundària
Pel que fa a primària i secundària, el Departament demanarà que totes les escoles i instituts, tant públics com concertats, elaborin un PLEC. Aquest document estableix les pautes de treball perquè l’alumnat aprengui a llegir, llegeixi per aprendre i consolidi el gust per la lectura.
Actualment, el pla és opcional, tot i que molts centres ja el tenen redactat. Segons les dades facilitades per Educació, n’hi ha almenys 700 que segueixen les indicacions de la Generalitat, mentre que altres han optat per models propis. La idea del Departament és unificar criteris i fer que tots els centres treballin amb un format comú.
Niubó: "Plantegem un retorn urgent a les pràctiques essencials"
Les lectures compartides a batxillerat i l’obligatorietat del pla lector formen part d’un paquet de mesures amb què Educació vol reforçar el consum literari com a “eina essencial” de l’aprenentatge. En aquesta mateixa línia, la consellera Esther Niubó ha presentat aquest dijous una guia de reforç dels aprenentatges fonamentals, un document de referència que recull pràctiques “avalades per la ciència” per millorar la comprensió dels continguts treballats a l’aula.
“Plantegem un retorn urgent a les pràctiques essencials”, ha defensat Niubó durant l’acte de presentació, celebrat a l’escola Canigó de Cornellà de Llobregat. La consellera ha afegit que “són aspectes que han perdut pes al sistema educatiu, i no es pot permetre”.
La guia ja és accessible des d’aquest matí a tots els centres i, segons el Departament, recull dinàmiques d’alta eficiència: “Són dinàmiques d’alta eficiència”, sostenen des del Departament.
Niubó ha lamentat que la digitalització hagi desplaçat pràctiques tradicionals centrades en la lectura i ha advertit que això ha afectat de manera directa la capacitat d’atenció, el raonament i l’estructura del coneixement.
“Hem d'actuar perquè encara som a temps”, ha afirmat la titular d’Educació, que també ha assenyalat que molts centres ja apliquen part dels recursos que ara es recullen a la guia. L’objectiu, ha dit, és que tots els centres puguin revisar les seves pràctiques per “consolidar o incorporar” aquestes mesures.
Lectura en veu alta, escriptura manual i més càlcul mental
Entre les propostes concretes, la guia aposta per reforçar l’oralitat a les aules, tant amb lectures en veu alta com amb exposicions i debats preparats pels alumnes. També defensa recuperar amb més pes l’escriptura manual, amb l’argument que no es pot permetre que l’alumnat deixi de fer resums perquè ho faci la intel·ligència artificial.
El document planteja, així mateix, reprendre hàbits com prendre apunts, elaborar esquemes i fer treballs escrits a mà, una pràctica que el Departament vincula també amb una atenció més gran a l’ortografia i a l’ordre expositiu.
“No es tracta de memoritzar com s'han de fer les operacions, sinó entendre per quin motiu i com es fan”, apunten des del Departament en referència a les matemàtiques. La guia recomana introduir sessions curtes i freqüents de càlcul mental, així com situacions de resolució de problemes basades en contextos quotidians i explicacions raonades un cop s’arriba a la resposta.
Lectures obligatòries entre 5è de primària i 4t d’ESO
Una altra de les mesures proposades és que totes les escoles i instituts estableixin un document propi de lectures obligatòries entre 5è de primària i 4t d’ESO. La intenció és que els infants i joves accedeixin a llibres ajustats a la seva comprensió lingüística, amb un increment progressiu del nivell.
Educació remarca que fer aquest llistat és una recomanació perquè els centres triïn de forma independent els llibres que volen que llegeixi el seu alumnat, a diferència de les lectures obligatòries de batxillerat, que aniran designades des del Departament.
Llibres, fitxes i dossiers per reforçar els continguts
Niubó també ha subratllat la importància que tots els continguts que es treballen a classe tinguin un suport escrit, ja sigui en forma de llibre de text, fitxes o dossiers elaborats pel mateix centre. Des del Departament s’argumenta que la recerca científica ha evidenciat que els infants necessiten una “guia” que complementi les explicacions orals i les activitats experimentals.
La consellera ha tancat l’acte afirmant que les mesures que recull la guia representen un “cert retorn al que havia estat l'escola durant molts anys”, una escola que, segons ha dit, “s'ha constatat que ha perdut pes”. “Reforçar l'escriptura i l'oralitat no és mirar enrere, sinó consolidar els elements que fan possible tots els aprenentatges”, ha assegurat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat