Què és un eclipsi solar total i per què és especial?
Un eclipsi solar total es produeix quan la lluna s’interposa entre la Terra i el sol i tapa completament el disc solar des d’un punt concret del planeta. Durant un període acotat de temps, el dia es pot enfosquir gairebé com si fos de nit i es pot veure la corona solar, la capa exterior de l’atmosfera del sol. De fet, abans que existissin els satèl·lits, els eclipsis permetien analitzar aquesta corona solar. Alhora té rellevància històrica en el camp científic perquè un eclipsi a Madagascar va permetre comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein.
L’eclipsi no es veu de la mateixa manera a tot arreu. Únicament es pot observar de manera total en el que s’anomena camí de totalitat, mentre que fora d’aquesta zona el que es mostra és un eclipsi parcial. En aquest cas, gairebé tota la província de Tarragona queda dins d’aquest camí de totalitat i una bona part de la província de Lleida també hi entraria.
A la Terra, un eclipsi total de sol succeeix, de mitjana, cada 18 mesos, però a un mateix lloc només es repeteix, aproximadament, cada 375 anys. El darrer eclipsi total de sol que es va veure a Catalunya va ser l’any 1905, fa més d’un segle.
Principalment, hi ha tres tipus d’eclipsis solars. El total, que és el que veurem; el parcial, quan la lluna tapa parcialment el sol, i l’anular, quan deixa un “anell” de sol al voltant. La península Ibèrica viu ara una trilogia excepcional d’eclipsis. El del 12 d’agost, un altre total el 2 d’agost de 2027 a la zona d’Andalusia i un eclipsi anular el 26 de gener de 2028 que es veurà al sud de Catalunya. Després del 2028, a Espanya no hi haurà un altre eclipsi total de sol fins al segle XXII.
Quan es veurà i com serà?
A Tarragona, l’eclipsi començarà a les 19.35 h i finalitzarà a les 21.21 h. Ara bé, l’esperat moment de la totalitat no es veurà fins a les 20.29 h i tindrà una durada d’uns 59 segons que varia en funció del lloc exacte des d’on el mires. En canvi, a Lleida durarà 27 segons. En aquell moment, el cel es tornarà fosc, la temperatura patirà un notable descens i és probable que els animals s’alterin en notar que alguna cosa succeeix.
Amb tot, pot ser que l’eclipsi coincideixi amb un dia ennuvolat. En aquest cas, podria no veure’s pròpiament la totalitat de l’eclipsi, però sí que mantindria la raresa d’enfosquir-se tot en un minut.
Quin és el millor lloc per veure’l?
La tria de l’espai d’observació és clau. L’astrofísic Carlos García avisa que “si intentem buscar un lloc a última hora, probablement fracassarem”. S’ha de tenir en compte que la zona de Catalunya serà un dels últims llocs on es pugui veure l’eclipsi solar i, per tant, el sol estarà molt avall. Aproximadament, tres dits per sobre de l’horitzó aTarragona. Per tant, qualsevol edifici, fanal, cartell o accident geogràfic poden tapar l’espectacle. Pot anar de centímetres.
A més, Carlos García i l’economista Josep Maria Arauzo Carod subratllen que pot “generar caos” i que segurament hi haurà col·lapse de les principals carreteres. L’AP7 és una de les més assenyalades, però també s’haurà d’anar amb compte amb les vies secundàries. Juntament amb això, alguns espais naturals podrien estar tancats. S’haurà d’estar atent a la informació oficial per no intentar accedir a un lloc el mateix dia i quedar-te amb un pam de nas.
Una de les millors opcions és veure’l a alta mar o el Delta de l’Ebre, mentre que a les platges el més normal és que no es pugui observar per culpa d’alguna muntanya o edifici. A banda de fer una prova ‘in situ’ els dies previs per veure la posició el sol -aproximadament, ja que cada dia es mou una mica-, l’aplicació shademap.app mostra un mapa d’ombres del dia exacte i et pot ajudar a detectar els possibles obstacles. Altres opcions són eclipsi.info, que et permet veure on estarà exactament el sol amb la càmera del mòbil.
Tot i això, diverses localitats de la demarcació han assenyalat quins són els millors llocs dels seus municipis per poder gaudir-lo, tenint en compte que es recomana evitar desplaçaments el mateix dia. A Tarragona, l’Ajuntament ha fet una tria de sis punts des d’on veure’l: el parc de l'Anella Mediterrània, amb un aforament per a 10.000 persones; el solar proper al barri de Buenos Aires, a Bonavista, amb un aforament d'unes 15.000 persones; la Marina Port Tàrraco, amb espai per acollir fins a 20.000 persones; el parc Francolí, per a 1.500; el camp de futbol de Sant Pere i Sant Pau, amb un aforament de 4.000; i l'aparcament de Sescelades, preparat per acollir fins a 7.000 persones.
A Reus s’habilitarà un gran punt d’observació a l’entorn del Parc de la Festa, a Valls el principal espai d’activitats s’ubicarà al carrer Blanquers del polígon industrial, Cambrils habilitarà un punt d’observació a la zona de la Cooperativa Agrícola, a Constantí es farà una gran festa a l’aparcament del carrer Joan Miró, a la Canonja farà una aposta similar a la plaça Catalunya i Salou avisa que les seves platges seran també un “espai privilegiat” per seguir-lo gràcies a la seva “orientació oberta al mar”.
A Lleida s'han habilitat dos espais d'observació -amb les entrades ja esgotades- que són el turó de la Seu Vella i just al costat del camp de futbol al barri de Mangraners. A Tortosa el lloc triat és el terreny de l’aparcament del Fortí d’Orleans (davant de l’antiga escola de Betània).
Què he d’utilitzar per evitar lesions als ulls?
La seguretat ocular serà un dels elements amb què s’haurà de tenir més compte. Pere Romero, especialista en oftalmologia, avisa que “no hi ha eclipsi sense algun problema” i que “hi ha gent que es queda cega”. Mirar-lo sense cap protecció pot causar una cremada a la part central de la retina. El problema d’aquestes cremades amb llum ultraviolada és que la pèrdua de visió no arriba immediatament, sinó que es nota entre les dues i les sis hores posteriors. El pacient veu un punt negre en un ull o en els dos i, en el cas de les lesions lleus, la recuperació serà entre els dos i els sis mesos sense cap mena de tractament.
Per evitar aquestes possibles complicacions, l’única solució és veure-ho amb les ulleres homologades amb certificació ISO 12-312-2. No són segures ni les ulleres de sol, ni els vidres fumats, ni les radiografies, ni els CDs. A més, tampoc s’ha de mirar el sol a través del mòbil, prismàtics, telescopis o càmeres sense filtres homologats. Únicament les ulleres ISO, que s'han de guardar amb cura perquè no es facin malbé amb monedes o les claus.
Malgrat tenir les ulleres posades, es recomana no estar més de tres minuts continuats mirant el sol durant l'eclipsi. L'únic moment en què ens podrem treure les ulleres serà en el breu període que la lluna amagui el sol, l'eclipsi total. Ara bé, s'ha d'anar amb compte, ja que el primer raig de sol pot ser molt perjudicial.
Què diuen les cultures sobre els eclipsis?
L’eclipsi és un fet natural, però alhora un fet també cultural. “Les maneres amb què se li ha donat significat i respostes són diverses, tot i que hi ha algunes explicacions que es repeteixen”, apunta el doctor en filologia Jesús Carruesco. Segons detalla, en moltes cultures l’eclipsi és una amenaça còsmica i un element de por. Sovint es presenta com l’amenaça d’un ésser monstruós. La idea és que el món acaba durant un moment, sense la certesa que no sigui definitiu. En moltes d’elles és quelcom sagrat que no es pot mirar.
En el món escandinau són dos llops que persegueixen el sol i la lluna i, quan els enganxen, succeeix l’eclipsi. En el món xinès era un drac que es menjava el sol, mentre que en el món hindú hi ha un mite més elaborat. Segons la seva mitologia, Rahu és un dimoni que va beure l’elixir de la immortalitat i va ser decapitat pel déu Vixnu. Tot i això, el seu cap va continuar viu. Des d’aleshores, el cap de Rahu persegueix i s’empassa temporalment el sol o la lluna per venjar-se, provocant els eclipsis.
En altres cultures com la dels batammariba (al nord de Togo i Benín) es diu que el sol i la lluna s’estan barallant i que els conflictes dels humans haurien provocat aquesta disputa. Per això, aquest moment es converteix en un moment de reconciliació i una oportunitat per a resoldre conflictes.
Lligat amb els eclipsis, a Babilònia aquests fenòmens s’associaven al presagi de la mort del rei. Per aquest motiu, representaven un ritual on se substituïa el rei perquè el mal presagi recaigués sobre ell i, posteriorment, se’l sacrificava i es retornava el monarca al seu lloc.
Ara bé, fins i tot dins de la visió religiosa i ritual algunes cultures van ser capaces d’identificar la periodicitat dels eclipsis. Per exemple, els maies van elaborar una taula d’eclipsis -conservada al Còdex de Dresden- on podien assenyalar “temporades d’eclipsis” i les cultures mesopotàmiques també van desenvolupar mètodes de predicció avançats. De fet, el primer eclipsi registrat és al món mesopotàmic el 783 aC.
Els primers a fer una reflexió dessacralitzada van ser els grecs presocràtics i és Anaxàgores al segle V aC qui va explicar correctament aquest fenomen. Actualment, algunes creences sobre els eclipsis es mantenen. Una de les més esteses és la influència que tenen sobre les dones embarassades.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
