Dues de cada deu dones tenen dificultats econòmiques per comprar productes per a la menstruació

Un estudi de la fundació IDIAPJGol explora la inequitat menstrual, provocada per factors polítics o socioculturals

Productes menstruals. Imatge pròpia
Dues de cada deu dones han tingut dificultats econòmiques per comprar productes per a la menstruació, segons indica l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’, que du a terme la Fundació Institut Universitari per a la recerca en Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol). Es tracta d’un estudi finançat per la Societat Europea de Contracepció i Salut Reproductiva que té com a objectiu estudiar la inequitat menstrual, amb factors educatius, sanitaris, polítics, econòmics i socioculturals, i les característiques de la salut menstrual de les dones a l’estat espanyol. Fins ara hi han participat un total de 1.892 dones que menstruen, d’entre 18 i 55 anys, i l’enquesta continua oberta.
El 12,6% de les enquestades no sabia què era la menstruació i el 47% en tenia informació parcial abans de la menarquia (primera menstruació). El 48,7% declara que no se sentien preparades per a la menstruació quan la van tenir per primera vegada.

Els primers aprenentatges sobre la menstruació van ser per part de la família en el 69,5% dels casos; als centres educatius en el 40,4% i a través d’amistats en el 35,5%. El 41,5% de les participants s’ha sentit en algun moment discriminada o jutjada per tenir la menstruació.

Encara que els agradaria accedir a serveis de salut menstrual, el 20% de les participants no ha consultat professionals sanitàries o altres sobre la menstruació. El 15,8% ha consultat medicina alternativa o complementària. Segons les responsables de l’estudi, aquesta dada pot ser un indicatiu que les institucions sanitàries no acaben de donar resposta a les demandes i necessitats de les usuàries en les consultes sobre el cicle menstrual i la menstruació.

Pel que fa al dolor menstrual, el 7,9% considera ‘normal’ que la menstruació vagi acompanyada de dolor intens, mentre que el 3,8% creu que no és necessari consultar un professional de salut pels dolors menstruals. Les investigadores adverteixen que aquestes dades mostren una normalització del patiment i d’altres alteracions menstruals, que són una barrera per detectar problemes de salut com l’endometriosi.

Les participants reporten utilitzar diferents productes per a la menstruació. El 74,6% de les enquestades utilitza productes menstruals no reutilitzables (compreses i tampons d’un sol ús), mentre que el 58,8% fa servir productes reutilitzables (copa menstrual, compreses de tela, calcetes menstruals).

L’11,6% de les participants utilitza paper higiènic i el 4,3% bolquers com a productes menstruals. El 4,6% practica el sagnat lliure. Als responsables de l’estudi, els crida l’atenció el percentatge de participants que utilitza productes no dissenyats per a la gestió menstrual (paper higiènic i bolquers). Aquest ús podria ser una de les conseqüències de la falta d’accessibilitat a productes menstruals.

Sobre el preu dels productes menstruals, el 71,4% de les participants considera que són massa cars. El 19,2% de les enquestades ha tingut algun tipus de dificultat econòmica per comprar productes menstruals en algun moment de la vida. A més, el 37,1% s’ha vist forçada a optar per productes menstruals més barats per tenir dificultats econòmiques.

El 94,3% de les participants ha utilitzat productes menstruals més temps del recomanable en no poder accedir a llocs adequats per canviar-se. Aquest ús
prolongat dels productes menstruals pot derivar en problemes de salut.

Mesures polítiques per reduir la inequitat menstrual i promoure la salut menstrual

Les responsables de l’estudi assenyalen que aquestes dades preliminars indiquen la necessitat de reduir el preu dels productes menstruals a través de l’aplicació de l’IVA supereduït (del 4%), ja que haurien de ser considerats de primera necessitat. També consideren que s’haurien d’implementar mesures en l’àmbit laboral que ajudin al maneig de la menstruació i el cicle menstrual, com el foment de la flexibilitat horària i el teletreball.

A més, recomanen promoure l’ús de productes reutilitzables per reduir tant l’impacte mediambiental com en la salut d’alguns que no es poden tornar a fer servir i facilitar l’accés a espais salubres per al maneig de la menstruació. També demanen fomentar l’educació menstrual i abordar la menstruació com a signe vital de la salut per eliminar “el tabú, l’estigma i discriminació encara associats a menstruar”, indiquen.