La presència femenina en el món de la caça, tradicionalment masculinitzat, ha crescut en els darrers anys. Cada vegada hi ha més dones que s'incorporen a aquesta activitat, moltes de les quals són joves, un fet que contribueix al relleu generacional del sector. "Cada vegada hi ha més dones, la majoria joves, i això és molt bo per al relleu generacional", destaca Carme Alvarado, caçadora de Torroella de Montgrí.
Una evolució que també ha viscut Conxita Barons, de Navès, que fa 32 anys que caça i que va ser la primera dona caçadora de la demarcació de Lleida. Barons recorda que, quan va començar, la presència femenina despertava burles, mentre que ara les dones han guanyat reconeixement. "Abans eres la riota i ara et fas valer", explica.
Aquest dissabte, diverses caçadores s'han reunit en la 22a edició de la Cacera de les Dones, una trobada que combina la convivència i la reivindicació del paper femení en aquest àmbit. La jornada s'ha celebrat entre Navès, al Solsonès, i Capolat, al Berguedà, amb una batuda de senglar.
Més de vint anys participant en batudes de senglar
Clara Oliver, de Palafrugell (Baix Empordà), fa més de vint anys que participa en batudes de senglar. La seva afició li ve de família: des de petita acompanyava el pare, l'avi i l'oncle a caçar. "Això ho portes a la sang", explica.
D'aquesta activitat, Oliver en destaca l'adrenalina i el contacte amb la natura. També considera que, tot i que durant molts anys la presència femenina ha estat minoritària, cada vegada és més habitual trobar dones al món de la caça.
La caçadora també apunta que la societat no sempre jutja de la mateixa manera els homes i les dones que practiquen aquesta activitat. Segons explica, algunes persones que qüestionen els caçadors homes reaccionen amb menys duresa quan veuen que qui participa en una batuda és una dona.
Les caçadores joves, clau per al relleu generacional
Carme Alvarado, de Torroella de Montgrí, fa prop de trenta anys que caça. Recorda que, quan es va examinar per obtenir la llicència d'armes, només hi havia tres dones entre els aspirants. "Fa temps érem molt poques, però ara cada vegada n'hi ha més", assenyala.
Alvarado posa l'accent en la incorporació de dones joves, que considera clau per garantir el futur de l'activitat. De fet, observa que, mentre costa trobar nois joves interessats a obtenir el permís i incorporar-se a la caça, entre les dones sí que hi ha noves incorporacions.
Per a ella, caçar és una manera de desconnectar de la rutina laboral i estar en contacte amb la natura. "No és el fet de matar, de disparar, és l'adrenalina quan sents els gossos", explica. Uns sentiments que, segons diu, són difícils de transmetre a qui no els ha viscut mai.
Una trobada de dones caçadores amb 22 edicions
Conxita Barons va començar a caçar després de casar-se, quan va decidir obtenir el permís per poder acompanyar el seu marit a les jornades de caça. Després de 32 anys d'experiència, destaca el canvi que ha viscut el sector: dels comentaris i les burles inicials a un escenari en què les dones han guanyat respecte i reconeixement.
En aquest sentit, reivindica la importància de trobades com la d'aquest dissabte, que arriba a la 22a edició i s'ha convertit en un espai de convivència entre dones que comparteixen una mateixa afició.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat