La Guàrdia Civil ha procedit a la detenció de set individus i ha posat sota investigació catorze més com a presumptes responsables d'un delicte d'extorsió. Aquest grup criminal es dedicava a contactar amb les víctimes mitjançant pàgines web de contactes, on publicaven anuncis falsos, obtenien informació personal sensible i després exercien pressió exigint pagaments sota amenaça de difondre aquestes dades.
Mètode delictiu i amenaça directa
Segons han informat les autoritats, l'organització no només amenaçava de fer pública la informació personal dels afectats, sinó que també arribava a intimidar-los afirmant que enviarien sicaris als domicilis. Les primeres denúncies van ser registrades a la província de Ciutat Real, des d'on es va iniciar una investigació que va revelar un patró comú entre els casos denunciats.
L'operació 'Exman'
L'operació policial anomenada 'Exman' es va posar en marxa després de detectar múltiples denúncies provinents de diferents localitats de Ciutat Real. Totes elles compartien el mateix modus operandi: les víctimes eren contactades per missatgeria instantània arran d'anuncis enganyosos sobre serveis sexuals publicats en diverses plataformes digitals.
Aquests contactes permetien als delinqüents aconseguir dades personals com ara nom complet, número de telèfon i adreça residencial. Posteriorment, aquestes dades eren utilitzades per pressionar econòmicament les víctimes mitjançant amenaces explícites: "se'ls exigia diners sota amenaça d'enviar sicaris al seu domicili i causar danys tant a elles com als familiars", segons expliquen fonts oficials.
Estructura organitzativa del grup criminal
El grup estava dividit en diferents rols especialitzats. En primer lloc, un nucli dedicat a l'enginyeria social, encarregat de publicar els anuncis fraudulents oferint serveis sexuals falsos. Aquesta estratègia servia per guanyar-se la confiança inicial dels usuaris i recopilar tota mena d'informació personal rellevant.
A continuació, un altre sector del grup realitzava trucades telefòniques intimidatòries on es feien les demandes econòmiques. La combinació entre la coacció directa —incloent-hi l'amenaça amb sicaris— i la possibilitat que l'activitat privada fos divulgada públicament va resultar determinant perquè moltes víctimes accedissin al pagament.
Muntatge financer il·legal i abast geogràfic
Aquestes extorsions van permetre obtenir més de 126.000 euros, diners que eren retirats en efectiu en caixers automàtics distribuïts per diverses províncies espanyoles: Barcelona, Girona, Tarragona, Almeria, Madrid, La Corunya i Ciutat Real.
Dins del grup també hi havia el paper clau de les denominades "mules econòmiques", responsables del blanqueig i extracció dels fons extrets fraudulentament. A més, alguns dels implicats presenten un historial ampli amb antecedents policials relacionats amb pràctiques similars.
Situació actual de la investigació judicial
Totes les diligències han estat remeses als tribunals competents perquè prossegueixin amb el procés legal corresponent. Tot i això, la Guàrdia Civil manté oberta la investigació sense descartar noves detencions durant les pròximes setmanes o mesos.
