Els cirurgians de l’obesitat han alertat que les llargues llistes d’espera per a operar-se en aquesta especialitat estan començant a fomentar el “turisme sanitari”, és a dir, pacients que se’n van a operar-se a l’estranger per acurtar els terminis.
La Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO), a través de la seva vicepresidenta i degana de la Facultat de Medicina de la URV, Fátima Sabenc, assegura que “és un problema molt gran” perquè, si hi ha alguna complicació postoperatòria, és el sistema de salut pública qui es fa càrrec dels costos.
“Moltes vegades no saps què se li ha fet al pacient”, assenyala Sabenc en un congrés de la SECO que se celebra a Reus. Segons l’organització, les llistes d’espera per a una cirurgia bariàtrica a Catalunya oscil·la entre un i 50 mesos, amb una mitjana de cinc mesos d’espera.
Només entre un 1% i un 3% dels pacients que necessiten l’operació accedeixen a la intervenció
Els cirurgians avisen que només entre l’1 i el 3% de la població que requereix cirurgia bariàtrica accedeixen a una intervenció. El president de la SECO, Amador García, explica que principalment es troben amb dos “culs d’ampolla”. En primer lloc, hi ha les llistes d’espera dels hospitals catalans són d’entre 1 i 50 mesos, depenent del centre. “És una forquilla molt gran”, reconeix el doctor. Assegura que la “realitat” de cada hospital és “molt diferent pel que fa al funcionament intern”.
En segon lloc, els metges es fixen en “l’estigma” que arrossega la professió. “Encara hi ha molts professionals que no reconeixen l’obesitat com una malaltia”, destaca. “Hi ha molts facultatius que els hi ha costat entendre que el pacient no està obès perquè la persona vol, sinó perquè té una malaltia”, ha afegit.
El doctor ha insistit que darrere una obesitat hi ha “molts factors” com ara qüestions genètiques o una fisiopatologia. Per això, ha comentat que cal “explicar millor què és l’obesitat” a la ciutadania en general i a les facultats de medicina.
El president del congrés, Daniel del Castillo, ha defensat que la cirurgia és “altament eficaç” a l’hora de fer front a l’obesitat, també per davant de tractaments farmacològics. En aquest sentit, han demanat que la cirurgia de l’obesitat tingui un temps d’accés garantit. També han reclamat “millors infraestructures hospitalàries, més quiròfans, més professionals i agilitzar i millorar els fluxos de les proves preoperatòries”.
Cirurgia bariàtrica sense ingrés
El 2021 es va realitzar la primera cirurgia bariàtrica sense ingrés a Catalunya. Es tracta d’una modalitat igual que la convencional, però, en canvi, no requereix hospitalització del pacient. García ha argumentat que té diversos “beneficis”.
Pel que fa al pacient, després de la intervenció, si tot ha anat bé, pot marxar a casa “de manera segura” i incorporar-se al seu dia a dia “molt més aviat”. El doctor també destaca la “comoditat”, ja que la persona es troba en el seu entorn “més segur i confortable amb la seguretat que té un control i un seguiment estricte des de l’hospital”.
També té avantatges pel sistema de salut públic, perquè s’alliberen llits d’hospital. “En èpoques de grip hem de suspendre intervencions perquè no hi ha llits d’ingrés”, explica el metge. D’aquesta manera, encara que no hi hagi habitacions disponibles, l’operació es pot dur a terme amb normalitat. El president de la SECO també ha recordat que el cost d’hospitalització és d’entre 500 i 1.500 euros per pacient, uns recursos que es poden destinar a altres tasques.
Actualment, només es practica la cirurgia bariàtrica sense ingrés en quatre centres catalans: l’hospital Germans Trias i Pujol, l’hospital del Mar, l’hospital Clínic i l’hospital de Bellvitge. Tots es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona i un dels criteris de selecció és la proximitat de la residència del pacient amb l’hospital. Aquest fet provoca que persones d’altres regions sanitàries fora de Barcelona no puguin accedir a aquest tipus de cirurgia.
14% de la població amb obesitat
El XXVI congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat se celebra a FiraReus fins divendres i acull gairebé 400 professionals de l’àmbit sanitari. Des de la SECO remarquen que un 14% de la població catalana pateix obesitat. El president de l’organització ha remarcat que és una malaltia “greu”. “Els hi pot condicionar la supervivència i escurçar la seva vida de manera important”, ha dit García.
Des de la SECO també estan preocupats per l’obesitat infantil. Consideren que ara només es veu “la punta de l’iceberg”. “D’aquí a vint anys tindrem unes quotes d’obesitat importantíssimes si no ho frenem a temps”, ha alertat la vicepresidenta.
“Moltes vegades el nivell d’obesitat va associat al codi postal”, ha assenyalat la doctora Sabenc relacionant l’índex d’obesitat amb la pobresa que pateixen alguns barris. “És més important el codi postal que el codi genètic”, ha afegit. “Quan una família va al supermercat i només té X diners, comprarà menjar de més mala qualitat”, ha dit.
