Quan ens trobem amb productes que porten una Denominació d’Origen Protegida (DOP) o una Indicació Geogràfica Protegida (IGP), com ara una ampolla d’oli, un pa artesà, un manat de calçots o una bossa de fruita seca, associem aquests segells a una garantia explícita tant de qualitat com d’origen. Tanmateix, darrere d’aquestes etiquetes hi ha una funció molt més àmplia que va més enllà del simple reconeixement comercial.
Aquestes figures no només identifiquen els productes al mercat sinó que també exerceixen un paper clau en la preservació d’activitats agrícoles tradicionals, el manteniment de paisatges agroforestals diversos i el reforç dels lligams socials i culturals en zones rurals.
Un estudi sobre el valor integral de les DOP i IGP catalanes
Enric Castelló, investigador del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, ha publicat recentment un article a la revista Geoforum on explora com aquestes organitzacions perceben el seu paper econòmic, sociocultural i mediambiental. La recerca se centra en les 22 figures reconegudes actualment a Catalunya —que inclouen des de l’arròs del Delta fins al formatge del Cadí, passant per l’oli de Siurana o la pera de Lleida— representant més de 20.000 productors, configurant així una xarxa agroalimentària rellevant en l’àmbit nacional.
Per aprofundir en aquesta perspectiva, Castelló va realitzar entrevistes amb 26 representants vinculats a 21 DOP i IGP catalanes, complementades amb visites directes als territoris on s’elaboren aquests productes.
Més enllà del màrqueting: les múltiples funcions dels segells
L’origen històric d’aquestes denominacions remunta a finals del segle XX amb la finalitat principal de protegir els productes locals oferint garanties als consumidors i facilitant-ne la identificació en els mercats. No obstant això, segons Castelló: Tenen cura d’un patrimoni alimentari que és també cultural i poden ser una palanca econòmica per a la ruralitat
. Aquesta investigació posa en evidència que moltes organitzacions vinculades es comprometen activament en iniciatives educatives, gastronòmiques i divulgatives que afavoreixen el reforçament identitari dels seus territoris.
Així mateix, els participants assenyalen que aquestes figures aporten valor afegit als productes agrícoles mentre fomenten la permanència dels habitants al territori. A més a més, faciliten la preservació i modernització dels coneixements tradicionals transmesos generacionalment. En molts casos són part fonamental tant de la cultura alimentària catalana com de la memòria col·lectiva local.
Lligams entre territori, paisatge i comunitat
L’estudi destaca especialment la dimensió social associada als segells DOP i IGP. Els entrevistats subratllen que cada producte està vinculat directament amb famílies pageses, explotacions agràries familiars o cooperatives així com amb pobles sencers on aquestes activitats condicionen paisatges rurals concrets. Aquesta dimensió comunitària resulta especialment rellevant davant els canvis accelerats que experimenta avui dia el sector primari català.
No obstant això, també emergeix preocupació respecte al futur immediat dels agricultors. Les fonts consultades coincideixen a assenyalar reptes importants derivats principalment de factors globals com ara:
- La globalització dels mercats
- La pressió sobre els preus
- La competència internacional intensa
- L’increment constant dels costos productius
Aquests desafiaments s’agreugen per altres qüestions estructurals relacionades amb el sector agrícola català: manca significativa de relleu generacional així com impactes derivats del canvi climàtic manifestats mitjançant sequeres prolongades o fenòmens meteorològics extrems que alteren cicles agrícoles tradicionals.
Aquesta combinació provoca una reducció progressiva en l’activitat agrícola local; conseqüentment disminueix també el maneig habitual del territori rural. La pèrdua continuada d’àrees cultivables juntament amb el retrocés ramaderia ocasiona un augment tant en extensió com densitat forestal incrementant així notablement la vulnerabilitat davant episodis greus d’incendis forestals.
Davant aquest context crític l’investigador destaca: Disposar d’un sector agroalimentari viu és fonamental per mantenir el nostre entorn agroforestal. Amb la temporada d’incendis d’aquest estiu veiem que l’abandonament rural és un dels factors més perniciosos; apreciar la qualitat dels nostres productes alimentaris és contribuir a la resiliència i el manteniment del territori davant del canvi climàtic
.
