Avui divendres 20 de març culmina una setmana de mobilitzacions del sector educatiu amb una vaga general a tot Catalunya i una manifestació unitària a Barcelona que començarà a la plaça Tetuan de Barcelona a les 12:30 hores i finalitzarà al Parlament de la plaça Sant Jaume i que es preveu massiva. El conflicte arriba després de diversos dies d’aturades territorials que han evidenciat el malestar d’una part important del professorat amb l’acord signat entre el Departament d’Educació, CCOO i UGT.
Una setmana de vaga amb seguiment irregular
Les protestes han recorregut tot el territori amb un seguiment desigual però significatiu. Dilluns, al Barcelonès i el Baix Llobregat, la participació va ser del 31,87%. Després de talls de carreta a primera hora, els docents es van concentrar a plaça Urquinaona i uns 10 minuts abans de les 13.00 hores van començar a marxar cap a plaça Sant Jaume. Els càntics més recurrents van ser "Lluitant també estem educant", "Si això no s'apanya, vaga, vaga, vaga", i "Recursos públics per l'escola pública".
Dimarts, al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès, va pujar fins al 38,48%. Durant l'acció, van demanar la dimissió de la consellera d'Educació i van titllar "d'irresponsable" la consellera Paneque per negar-se a negociar. També es van sentir crits com "traïdors" i "esquirols" davant de la seu d'UGT i CCOO a Tarragona per mostrar el seu rebuig a l'acord.
Els sindicats de Tortosa expressaven la seva confiança en la manifestació d'avui a Barcelona i esperen que suposi un punt d'inflexió perquè el departament "torni a asseure i estripi l'acord, que és paper mullat".
Dimecres, a Ponent, l’Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central, es va situar en el 32,13%. Amb marxes lentes i talls a diverses carreteres, entre elles la C-55 a Manresa o la C-16, van provocar diversos quilòmetres de retencions. A la Catalunya Central la marea groga va anar encapçalada d'una llitera per simbolitzar que l'educació pública és a l'UCI. A Lleida, milers de persones —entre 3.000 i 6.000 segons les fonts— van sortir a manifestar-se amb consignes com “No és un acord, és una traïció” o “Amunt els salaris, avall les ràtios”.
Ahir, va ser el torn del Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental i comarques de Girona amb una participació del 29,62% a les 13 hores. Els docents van tallar l'AP-7 a prop de Sant Julià de Ramis i a Vilablareix acompanyats de metges i pagesos. Els manifestants es van concentrar a primera hora davant del pavelló de Fontajau amb taules i cadires de les aules per "mostrar" el que viuen "cada dia".
D'altra banda, unes 700 persones, acompanyades d'una quarantena de tractors de Revolta Pagesa, es van concentrar a Girona per donar suport i, manifestants, docents i pagesos, van simular una classe, amb pupitres i una pissarra.
Per què fan vaga?
La setmana de vagues s'ha convocat perquè les negociacions amb el Departament no han conduït a cap proposta d'acord satisfactòria que doni resposta al malestar estructural que viu el sector educatiu. Els docents exigeixen al govern que s'assegui a negociar un nou acord de millores salarials i laborals i que deixi sense efecte l'acord assolit fa una setmana amb CCOO i la UGT.
La convocatòria està impulsada per USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, CGT i la Intersindical. Els sindicats reclamen recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir ràtios i augmentar plantilles.
Consideren insuficient l’acord signat amb CCOO i UGT, que preveu un increment salarial progressiu de fins a 3.000 euros anuals fins al 2029, un augment del 30% dels complements en quatre anys i una reducció progressiva de ràtios fins als 20 alumnes a primària.
Des d’USTEC insisteixen que caldria “doblar el complement salarial” amb increments d’entre 700 i 800 euros mensuals i denuncien mancances en educació inclusiva i excés de burocràcia. També reclamen que els alumnes amb necessitats especials computin doble.
Serveis mínims garantits
Les concentracions han generat i generaran interrupcions a les classes dels centres que se situïn a les zones afectades, a més del transport escolar i les activitats extraescolars.
Durant la vaga, el Govern ha fixat serveis mínims: un docent per cada tres aules a infantil, primària i secundària; el 33% de la plantilla a les llars d’infants; i el 50% als centres d’educació especial i serveis com menjador o acollida. A més, cada centre ha de comptar amb almenys un membre de l’equip directiu.
Xoc amb el govern i crítiques a Paneque
El conflicte s’ha tensat especialment per la negativa del Govern a reobrir la negociació. La portaveu Sílvia Paneque ha defensat que l’acord és “bo” i ha instat els sindicats a sumar-s’hi, tot assegurant que permetrà millorar salaris i el sistema educatiu.
Des d’USTEC han carregat durament contra aquesta posició i acusen Paneque d’haver “mentit descaradament”, negant que hi hagi consens en altres àmbits més enllà del salarial. També adverteixen que, si no es reprenen les converses, “la vaga creixerà i desbordarà Barcelona”.
Per la seva banda, el president Salvador Illa ha admès que les condicions dels docents són “difícils” però ha defensat que l’acord suposa “passos” en la bona direcció, tot i reconèixer que caldran més millores.
Barcelona, punt d'inflexió
Amb aquest escenari, la manifestació d’aquest divendres a Barcelona es presenta com un moment clau per mesurar la força del moviment i la pressió sobre el Govern. Els sindicats confien en una mobilització massiva que obligui a reobrir el diàleg, mentre l’executiu es manté ferm en aplicar l’acord actual.