El Govern flexibilitzarà els ajuts destinats a pal·liar els danys pels aiguats del dia 12 a les Terres de l'Ebre i, així, facilitar que els ajuntaments afectats actuïn més ràpidament. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat que el consell executiu de dimarts aprovarà aquesta mesura durant la seva compareixença davant la Comissió d'Interior i Seguretat Pública. El nou sistema permetrà avançar bestretes als ajuntaments perquè, a partir d'un "principi de confiança mútua entre les institucions", iniciïn els treballs ràpidament i es liquidi el pressupost a posteriori. Per la seva banda, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat la gestió de l'emergència però ha admès que caldrà introduir millores en l'àmbit viari.
Fins aquests moments, segons ha explicat el mateix Dalmau, els ajuntaments havien de presentar informes de despeses a la Generalitat, que verificaven amb inspeccions in situ, per poder fer la corresponent actuació d'arranjament. Posteriorment, s'abonaven els recursos. El mecanisme acordat amb el Departament d'Economia, segons ha abundat, permetrà ara fer les bestretes per poder iniciar les obres abans.
Aquesta "simplificació" suposarà que el termini de sol·licituds de les ajudes s'amplia de 20 dies a tres mesos i que no serà necessari presentar el projecte executiu en el moment de demanar els ajuts, únicament una "memòria tècnica". "El pressupost, els permisos i autoritzacions necessaris voldríem que es puguin presentar durant el termini d'execució i no en el moment de sol·licitar l'ajut"; ha precisat. L'execució, a més, tindrà un termini de divuit mesos, ampliable en nou més, respecte els dotze actuals.
Segons Dalmau, tot plegat ha d'evitar que qüestions administratives i burocràtiques impedeixin "donar una resposta adequada" a les reparacions dels efectes dels aiguats. Ha recordat que, actualment, és molt freqüent que el procés efectiu d'obrir camins o reparar infraestructures no s'iniciï abans de "sis mesos o un any". "Jo he vist aquests dies que alcaldes i alcaldesses han estat ara finalitzant actuacions de l'any 2021 i 2022. I, crec, honestament, que no ens podem permetre que el sistema falli d'aquesta manera", ha tancat.
El conseller de Presidència, que ja ha avançat que caldrà ampliar la partida inicial de 10 milions d'euros directes i 50 en línies de crèdits tous de l'ICF, ha assegurat que el principi d'actuació del Govern en la gestió de les reparacions pels aiguats ha estat mirar quines són les "seves incumbències i no les seves competències" per plantejar una actuació "generalitzada" dins dels límits de la normativa.
En aquest sentit, ha recordat els condicionants diferents que suposen les obres estructurals davant de les mesures d'emergència de reparació de camins i infraestructures en termes de contractació administrativa. En el cas d'aquestes últimes, les més urgents, s'han executat ja la meitat de les 120 actuacions programades als municipis afectats, ha assegurat.
Són talussos, esculleres, guals i passos de barrancs així com en la restitució de camins que l'aigua es va endur, un capítol que suposa el 80% de les actuacions. Hi ha programades disset actuacions que haurien de quedar enllestides al novembre. A més, segons Dalmau, es preveu invertir vuit milions en reparacions i reposicions estructurals d'infraestructures -a través de l'ACA i infraestructures.cat- com és el cas del pont de Sant Josep de la Ràpita.
El problema de les comunicacions
Més enllà d'aquests danys, el conseller de la Presidència ha anunciat també que es posarà fil a l'agulla per solucionar els problemes de comunicacions, cobertura de mòbil i connexions a Internet, que pateixen diferents municipis, especialment de l'interior de les Terres de l'Ebre, i que l'episodi d'aiguats ha tornat a posar sobre la taula. Prop d'una vintena municipis, també del Camp de Tarragona, es van quedar sense cobertura ni accés a la xarxa durant hores.
Segons Dalmau, el Govern negocia amb les operadores per millorar aquestes comunicacions i, en particular, durant casos d'emergències, per habilitar un "camió multioperador per desplaçar-se a les zones per reforçar i garantir la cobertura i que arribin els missatges d'alerta a la població". Es tracta d'un equipament que ja funciona per a la xarxa rescat i que s'inclourà en la pròxima licitació del contracte de telecomunicacions que sortirà a l'agost.
Les alertes mòbils van funcionar, segons Parlon
En la mateixa sessió de la Comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat la gestió de de l'episodi per part del Govern i ha assegurat que el mecanisme d'alertes mòbils es va revelar com a útil per transmetre instruccions i informació a la població. Ha constatat la "bona coordinació" durant la fase d'emergències i ha assegurat que la "reacció" demanant restringir la mobilitat va ajudar els bombers i serveis d'emergències a actuar quan es van negar les principals artèries viàries del territori.
Tot i això, la titular d'Interior ha admès, com ja havia avançat aquesta setmana, que existeixen "elements de millora", especialment en la gestió del trànsit i de com fer arribar de forma efectiva l'ajuda durant aquests episodis, amb centenars de conductors atrapats i afectats pels talls de l'AP-7 i l'N-340 al Montsià. "Vam constatar que els equipaments per fer front a emergències els tenim massa lluny del territori. Per això hem de tenir un centre logístic o dos", ha reiterat.
També la necessitat de millorar la planificació i els punts per efectuar talls de circulació viària de forma preventiva en aquests casos dins de l'operativa del Servei Català de Trànsit i els Mossos. Així, ha explicat que abans no es finalitzin les obres civils de millora a l'N-340, creu que els talls desviant el trànsit s'haurien de desplaçar cap al nord i cap al sud, en coordinació amb la Guàrdia Civil al País Valencià. Això, ha assegurat, permetria evitar "situacions crítiques".
Junts reclama la nova llei d'emergències
Per la seva banda, des del grup de Junts, els diputats Josep Rius i Irene Negre han demanat detalls sobre les subvencions anunciades, una convocatòria per equipar els municipis amb més recursos de protecció civil. També s'ha reclamat suport per als municipis que encara no tenen redactat el DUPROCIM (Document únic de protecció civil municipal). La consellera d'Interior ha detallat que a les Terres de l'Ebre hi ha disset municipis plans definitius aprovats, sis el tenen tràmits -i s'homologaran al desembre- i la resta els estan treballant.
Rius ha tornat a criticat que el president Illa no es personés a les Terres de l'Ebre el primer dia de l'emergència i ha preguntat sobre la voluntat de tramitar la nova llei d'emergències que es va acordar en el monogràfic del mes de gener. Parlon ha defensat que els treballs previs es posaran en marxa l'any que ve, amb un tràmit fins a l'aprovació que es pot allargar dos anys. Junts també ha reclamat que es redueixin els terminis del pla director de barrancs a dos anys.
Capacitat d'execució de promeses
El diputat Albert Salvadó, portaveu d'ERC en la sessió informativa sobre els aiguats, ha insistit en la necessitat de crear "solucions estructurals", i que els ajuts del Govern i de l'Estat siguin més ràpids i més amplis. Salvadó ha "celebrat" la flexibilització que ha anunciat el conseller Dalmau per ajudar als ajuntaments, perquè "és imprescindible", i ho ha reclamat també per a particulars, negocis i sector primari. Salvadó ha assenyalat que cal resoldre que la reposició dels danys ocasionats pels aiguats no sigui "un factor limitant" com ha passat amb anteriors emergències.
El diputat republicà ha qualificat la reacció del Govern en l'emergència i els dies posteriors de "moderadament acceptable" i ha qüestionat la capacitat de poder dur a terme "la meitat de coses" que s'han anunciat per part de l'executiu. De fet, ha criticat que "no s'ha fet ni una mesura" de les compromeses després de l'incendi del Baix Ebre. "És una prova del cotó que em preocupa", ha alertat.
Seguiment de mesures
Des del PP, el diputat Alberto Villagrassa ha demanat la quantificació i valoració de les pèrdues causades pels aiguats a les Terres de l'Ebre, per valorar si les ajudes anunciades "s'ajusten" a les necessitats generades per l'emergència, tant en l'àmbit públic i com en particular. Ha reclamat agilitzar els ajuts als ajuntaments més petits perquè no tinguin problemes de tresoreria i ha proposat fer un seguiment des de Presidència del grau de compliment de tots els compromisos anunciats amb les Terres de l'Ebre en matèria de resiliència al canvi climàtic i de protecció civil i atenció de l'emergència.
Per part de Vox, el diputat Sergio Macián de Greef ha atribuït al "fanatisme climàtic" les obres hidràuliques de prevenció que s'han plantejat i que es reclamen, i ha defensat que "per millorar els serveis d'emergències cal un sistema estatal", ja que "l'estat autonòmic és un fracàs en gestionar aquestes tragèdies". Segons Macián de Greef el pla director de barrancs de les Terres de l'Ebre arriba tard.
Internalització del 112
El diputat dels Comuns, David Cid, ha refusat que es facin paral·lelismes amb la dana de València des de "l'oportunisme" i s'ha sumat a les peticions d'executar "solucions estructurals" davant de l'emergència climàtica, i mecanismes "per actuar més ràpid i de manera més segura" amb ciutadans que "estiguin més preparats". Els Comuns insisteixen que cal "enfortir" els cossos d'emergència i millorar-los les condicions laborals, així com "reforçar i modernitzar" tot el sistema d'emergències de Catalunya.
En aquest sentit, com Cid, el diputat de la CUP, Dani Cornellà, han reclamat la internalització del Cat112 i l'estudi de la situació i les necessitats dels parcs de bombers voluntaris i del cos de Protecció Civil, que el Govern va prometre fer en el monogràfic del gener. "A més dels copets a l'esquena, s'ha de reconèixer la seva feina amb estabilitat laboral i condicions dignes", ha dit Cornellà. Des de la CUP també s'ha recordat que en el pla director de barrancs de l'Ebre s'han d'incloure solucions estructurals basades en la natura per no quedar només "en el curt termini".
Des del grup mixt, la diputada d'Aliança Catalana, Rosa Maria Soberana, ha assegurat que el país "no està prou preparat" per fer front a fenòmens meteorològics extrems com la borrasca Alice i ha recriminat la falta de mesures estructurals. Soberana ha preguntat sobre "la responsabilitat" de l'ACA per "garantir sistemes naturals de drenatges" i ha qüestionat en què destina la taxa de sanejament.
Finalment, la diputada del PSC, Lidia Ferré, també ha defensat el funcionament del sistema ESAlert tot i que ha demanat revisar la situació de la cobertura mòbil perquè arribin a tothom. "La lliçó", ha dit, és que cal "actuar preventivament i crear espais segurs per a la població". La diputada socialista també ha defensat el paper de president Illa en l'emergència dels aiguats i ha dit que ha tingut "un rol essencial en la coordinació centralitzada des del primer moment, i que ha liderat la resposta".
